Hi ha bruixes a la cuina

Quan vinc a Catalunya m'agrada trobar-me amb els amics per fer-la petar i posar-me al dia. Amb els anys però la meva flexibilitat ja no és la mateixa així que... ja no volto la seca i la meca com feia abans. El que faig ara és intentar agrupar els amics per quedar amb ells tot optimitzant el meu temps: una vegada uns i una vegada els altres☺ I sembla que funciona! No els puc veure sempre a tots però a còpia d'anar baixant hi intento anar compensant.

Just començant el 2015 vaig fer un sopar amb la Marta (i en Rafel), la M.Àngels i en J.Marc. La vam fer petar fins a 2/4 de 7 del matí!!!!!☺ I va ser mentre xerràvem que en J.Marc que és tot un sibarita, va parlar-nos d'una fleca on fan xuixos de xocolata. Expressiu com és, ens ho explicava amb tanta emoció que ens va acabar convencent que menjar un xuixo de xocolata ha de ser una experiència pràcticament orgàsmica.

La Marta i en Rafel van còrrer a comprar-ne el dia següent!☺ La M.Àngels no és gaire de xocolata ni de dolços així que per ella hi ha moltes altres coses a la vida 1000 vegades més orgàsmiques que un xuixo i nosaltres... nosaltres no vam tenir temps d'anar a la fleca! Vaja, que ens en vam quedar amb les ganes perquè a nosaltres si que ens agrada la xocolata.

He decidit posar-hi remei!! Nois, va per vosaltres i per les 9 botelles de vi!!☺

Ja tinc publicada la recepta dels Xuixos de Girona i he fet servir la mateixa recepta amb alguna variació que ja he actualitzat. Trobareu la recepta a aquí.

El procediment també és el mateix substituint la crema pastissera per crema de cacau i avellanes. Podeu fer servir Nocilla o Nutella. Jo he fet servir una crema de xocolata d'una botiga ecològica perquè la Nutella la trobo massa dolça però això ja se sap que va a gustos.

Per poder-la treballar millor he posat la crema de xocolata dins una mànega pastissera d'un sol ús (una bossa de plàstic us farà el mateix servei) i després d'escapçar-la he fet tires de xocolata d'uns 6 cm de llarg sobre un paper sulfurat que he deixat al congelador durant uns 25-30 minuts. D'aquesta manera he pogut plegar bé la pasta i fins i tot fer rodar el xuixo sobre si mateix per acabar-lo d'arrodonir i no m'ha sortit tota la crema pels costats.

A veure si us animeu i em sabeu dir si us agraden☺

Com ja he dit, nosaltres no vam menjar els originals així que no sé si s'assemblen amb els emblemàtics xuixos d'en J.Marc (m'ho hauràs de dir tu guapo!) però han quedat bons de veritat!! MOLT bons per ser sincers!☺ Encara no n'has acabat un que ja penses en menjar-te el següent!!

Tot i que orgàsmics...

... ens han agradat molt, SI!! I no penseu pas que en quedarà cap PERÒ també hem coincidit que per nosaltres un xuixo, per ser un "xuxo" de veritat, ha de portar CREMA!! Clar que això dels orgasmes també és molt personal!☺☺

Al llegir que la proposta de "Memòries d'una cuinera" per aquest mes de gener eren les mandonguilles vaig pensar que no participaria ja que les mandonguilles donen més per salat per no pas per una recepta dolça. La inspiració va arribar dinant a l'escola ☺

El blat dur (triticum durum) es coneix bàsicament per ser el blat amb el qual es fa la pasta però té moltes altres utilitats i serveix per elaborar plats tan dolços com salats. Igualment la sèmola d'aquest cereal és la base del coscous, el bulgur i s'està posant molt de moda a l'hora de fer pa ja que té un elevat contingut de proteïnes i gluten.

Jo, sincerament, no tenia la sèmola de blat dur massa per mà fins que no vaig arribar a Suïssa. A aquí s'utilitza amb molta freqüència i a l'escola tenim un dinar que consisteix amb una papilla de sèmola de blat dur (de preparació similar a l'arròs amb llet) amb compota de poma. Sí... ho heu llegit bé: un dinar!! ☺ La primera vegada que m'ho van servir em vaig sentir com si hagués arribat tard al menjador i només em donessin les postres!!!! Molt estrany, de veritat!! Però llavors vaig recordar allò de "només els individus més ben adaptats al medi on viuen sobreviuran" i m'ho vaig menjar sense piular i és bo!! MOLT BO!!

Per altra banda a Alemanya entenen les mandonguilles (Klösse, Knödel, Nocken, Klösschen,...) com a pilotetes fetes amb una gran varietat d'ingredients. Les fan de carn com nosaltres però també de patata, de pa i com ja us deveu imaginar, de sèmola de blat dur. A vegades fins i tots les fan farcides i són el guarniment d'infinitat de plats salats amb salsa o dolços amb confitures i cremes de vainilla.

Ja tenim les mandonguilles! Només havia d'acabar de polir el plat. Tenia clar que no volia una crema. Volia que s'assemblessin a l'idea de mandonguilles que tenim nosaltres però mandonguilles de sèmola de blat dur dolces amb sèpia o pèsols... diem que NO!!! Em calia una sopa i la solució va arribar al netejar el congelador: prunes!!!! ☺

Anem-hi!

Ingredients

Per les mandonguilles

Us en sortiran més o menys depenen de la mida que les feu. A mi me n'ha sortit unes 30 i són de la mida d'un raïm.

250 gram de llet
4 grams de mantega
12 grams de sucre
1 polsim de sal
1 punta de llavors de vainilla - opcional
100 grams de sèmola de blat dur
1 ou
Aigua i sal per bullir-les

Per la sopa de prunes

1 kg de prunes - fresques o congelades
100 ml de vi rosat o negre - a mi m'agrada més rosat.
300 ml de suc de poma
90 grams de sucre morè
20 grams de sucre avainillat
Canyella en pols al gust

Preparació

Les mandonguilles

Abans de començar ompliu l'aigüera amb 2 dits d'aigua freda i llavors:

Poseu la llet, la mantega, el sucre, la sal i les llavors de vainilla en un cassó al foc.
Ho manteniu a temperatura moderada mentre aneu remenant per desfer bé el sucre, la sal i la mantega.
Així que arrenqui el bull ho retireu del foc i hi avoqueu la sèmola sense parar de remenar. Veureu que poc a poc va espesseint. Continueu remenant fins que el traçat del remenar sigui visible a la sèmola.
En aquest moment hi afegiu l'ou lleugerament batut i remeneu de nou fins que tot plegat torni a agafar consistència.
Finalment deixeu el cassó dins l'aigua freda a l'aigüera, sense tapar doncs no volem pas que la condensació ens hi afegeixi aigua i ens espatlli la consistència. Igualment vigileu que no hi degoti aigua de l'aixeta o que no hi tireu res a sobre per "despiste" Creieu-me: sé de què parlo!! ☺
Mentrestant porteu un altre cassó amb aigua i un polsim de sal a ebullició.
Igualment preparareu un bol amb aigua freda que posareu prop del fogons. Ens servirà per anar-hi refredant les mandonguilles a mida que estiguin cuites.
Quan l'aigua salada bulli, li baixeu el foc i amb l'ajuda de dues culleretes de cafè (ben remullades amb aigua freda) aneu agafant boletes de sèmola i l'aneu tirant dins l'aigua bullent. Per tirar les mandonguilles a l'aigua, feu-ho amb un cop sec de la cullera contra al cassó. La sèmola té tendència a enganxar-se i si espereu que la massa caigui pel seu propi pes... us quedaran més aviat xurros en comptes de mandonguilles. Si aquest fos el cas NO PATIU!!! A la sopa li serà ben igual☺
Veureu que les mandoguilles primer s'enfonsen i suren així que estan cuites.
Les aneu traient amb una escumadora i les refredeu de seguida dins l'aigua freda que teniu preparada.
Repetiu aquests darrers passos mentre us quedi sèmola.
Quan acabeu les pesqueu de l'aigua freda tot deixant que s'escorrin bé i les poseu sobre un plat o safata. Les reserveu.

La sopa

Poseu les prunes, el vi, el suc de poma, el sucre i la canyella en pols (jo també hi poso 2 branques de canyella extres però no cal. Només ho faig perquè m'agrada trobar-la al plat ☺) dins una cassoleta al foc.
Quan comenci a bullir li baixeu el foc i deixeu que es coguin les prunes durant uns 15-20 minuts (*)
Passat aquest temps ja podeu apagar el foc i deixeu que la sopa reposi uns minuts.

(*) Si les prunes són congelades no les deixeu coure més de 10-15 minuts o us quedaran ben aixafades.

I ja està!! Es serveix la sopa de tèbia a calentona sense que arribi a cremar i s'hi posen les mandonguilles dins.

És una sopa genial a aquesta època de l'any. Pot ser un entrant original, unes postres o un fantàstic reconstituent al tornar a casa després d'haver passat fred, un sopar, un dinar o un esmorzar. És un plat "tot terreny"!

L'Olor a canyella barrejada amb l'olor del vi i les prunes ens porta reminiscències del Nadal i fa que ens vingui de gust menjar-la asseguts al sofà i sota una manta. Feu-ho!! Un dia és un dia!! Demà ja tornareu a la taula☺

Si no teniu prunes també podeu fer servir peres. Perd una mica el vel romàntic però la sopa és igualment bona i sorprenent!!

I finalment dir-vos que el vi es cou tot perdent part de l'alcohol però no el perd pas tot. Si ho feu per nens feu servir només suc de poma (en necessitareu 400 ml) Parlant del suc de poma... hauria de ser el més natural possible.

Ai! I dir-vos que les mandonguilles les podeu guardar perfectament dins la nevera tapades amb film transparent durant 2-3 dies. Igualment la sopa la podeu fer avui i anar-la escalfant a mida que la volgueu menjar. A la nevera us aguantarà fins a una setmana però dubto que duri tant☺

Vinga, animeu-vos a fer aquesta sopa que no és gens difícil i us agradarà molt!!

M'agrada molt fer pa, ja ho sabeu.

Vaig millorant poc a poc! Faig errades encara. MOLTES errades!! Clar que sí!! M'equivoco al calcular els percentatges, hi ha farines (com el tritordeum) que se'm resisteixen, el càlcul del temps que necessito és un tema (sobretot ara a l'hivern ja que les fermentacions s'allarguen), el forn i jo encara ens les tenim de tant en tant,... però tot i això els pans surten força acceptables. El que em fa sentir més orgullosa del meu progrés és que quan una cosa falla, començo a tenir clar el perquè!!! ☺

El pa que us porto avui és un pa del que n'estic molt contenta. Malgrat tot, li he posat al títol un número 1 perquè no estic segura de que sigui la versió definitiva. Vull provar d'utilitzar menys llevat encara fer algun petit canvi en els percentatges a veure quin resultat em dóna. Això sí, és un pa tou, de crosta cruixent i amb un sabor i un aroma INCREÏBLES!!!!

La farina de fajol va ser molt important a la zona de la Garrotxa fins a començaments del segle XX quan va deixar de ser rendible comparada amb el que s'aconseguia amb el conreu de cereals. I és que el gra de fajol, per més que li donem un tracte de cereal, no ho és! I no porta gluten. Aquesta falta de gluten el fa molt adequat per a dietes celíaques. Precisament és gràcies a l'actual tendència cap a una dieta natural i equilibrada el que ha fet que el seu cultiu s'estigui recuperant. La seva farina es destina majoritàriament a fer pa per dietes especials i galetes. Però el consum a les cases particulars també ha augmentat molt darrerament, sobretot entre els vegetarians. I no oblidem que és l'ingredient principal de les famoses creps (galetes) salades de la Bretanya francesa!! Boníssimes!!

Tenia 1 quilo de farina de fajol que s'acostava ràpidament a la data de caducitat i no m'ho hauria perdonat. M'agrada molt aquesta farina! El que més m'agrada és l'olor! És un gra molt aromàtic i que em recorda quan a casa els pares feien farinetes de fajol (que he de dir que no m'agradaven gaire☺) i no ho sé... és una farina molt nostra i m'hauria fet molta ràbia deixar-la fer malbé.

A l'hora de fer pa amb aquesta farina hem de tenir en compte un parell de coses:

Al no portar gluten, no ens serveix per fer pa a menys que la barregem amb altres farines.
La farina de fajol accelera la fermentació. Això vol dir que pot ser una opció si teniu pressa o la millor medicina per una massa mare que no acaba d'arrencar o a la que li voleu donar un "chute" aromàtic però igualment pot carregar-se una massa (llegiu punt 3 ☺)
Aquesta farina destrueix el gluten de les altres farines molt ràpidament. No em pregunteu el perquè perquè no ho sé. Probablement tingui a veure amb la seva composició enzimàtica però encara em perdo jo amb tot això dels enzims. El que us puc dir és que sempre que em despisto amb els temps de fermentació amb una massa de pa que porta farina de fajol, la massa es desmunta, es "desfà" a les mans. Quan m'ha passat això el pa ha acabat a les escombraries perquè no he estat capaç de salvar-lo. Així que les fermentacions han de ser curtes.
És difícil trobar-li el punt adequat d'hidratació. Per una banda la farina de fajol absorbeix més líquid del que ens podríem arribar a pensar però si ens passem de líquid, ens trobarem amb una massa impossible de formar ja que al no portar gluten, no ens oferirà l'elasticitat suficient.

Tenint en compte els punts anteriors i sabent que encara no m'encaixen totes les peces del trencaclosques a l'hora de fer pa, la meva preocupació més gran era control.lar les fermentacions i la hidratació de la massa. Faig fer una planificació dins el temps per assegurar-me poder-li dedicar al pa tota l'atenció necessària. Malgrat tot, no les tenia totes ja que a casa nostra la Llei de Murphy hi té entrada lliure. I llavors va ser quan hi vaig caure: el vi!!

Sé que es fa pa amb vi. Sobretot amb vi negre però a Suïssa també hi ha un pa que es fa amb vi blanc. Jo no havia fet mai pa amb vi encara però si que havia llegit receptes a llibres i a blocs online i em vaig quedar amb la idea que al hidratar una massa amb vi calia tenir en compte dues coses: que l'alcohol retarda les fermentacions i que la hidratació no és mai exacte degut a la matèria seca del vi.

Just el que em feia falta! El regulador perfecte!! Ja només calia posar-ho a la pràctica i creuar els dits☺

Per orientar-me amb els percentatges vaig arreplegar la recepta del "Weinbrot" del mestre Richemont d'aquí a Luzerna. Aquesta recepta però només porta un tipus de farina i una quantitat de llevat bastant alta. Així que la vaig modificar ja d'entrada conservant però la massa vella per llevar el pa.

També vaig prendre una altra decisió: com que la farina de fajol aporta aromes a la massa però no l'afavoreix per gaire res més, una part d'aquesta farina anirà a la massa ja fermentada. I per tal de controlar aquesta fermentació, una part del vi també.

I aquesta és la meva recepta:

Ingredients

Per la massa vella - al 65% d'hidratació

175 grams de farina panificable o de mitja força
25 grams de farina de fajol
65 grams de vi rosat
65 grams d'aigua
2 grams de llevat fresc
4 grams de sal

Per la massa del pa - al 67% d'hidratació

200 grams de massa vella.
950 grams de farina panificable o de mitja força
50 grams de farina de fajol
2 grams de llevat fresc
400 grams d'aigua
270 grams de vi rosat
20 grams de sal

Procediment

Per la massa vella

Barregeu i amasseu tots els ingredients fins aconseguir una massa homogènia.
Feu una bola i poseu-la dins un bol.
Tapeu el bol amb film transparent i el col·loqueu en un lloc càlid.
Deixeu que comenci a fermentar durant 1 hora.
Passat aquest temps guardeu la massa a la nevera fins al moment d'utilitzar-la. No més de 48 hores.

Per la massa del pa

Barregeu tots els ingredients menys la sal.
Amasseu tot alternant els moments d'amassat amb moments de repòs d'uns 7-10 minuts. Després de 3 torns d'amassat-repòs ja tindreu la massa bastant dominada.
Afegiu la sal i amasseu una vegada més.
Feu un darrer repòs de 10 minuts.
Feu una bola i si la massa es veu llisa i sedosa ja la podeu posar dins un bol a punt per la primera fermentació. Si encara no està prou llisa o es trenca, deixeu-la reposar una vegada més i llavors feu la bola.
Deixeu el bol en un lloc càlid (24°C seria ideal) durant uns 60-70 minuts.
Passat aquest temps la massa hauria d'haver doblat el seu volum o gairebé: és hora de tallar i formar.
Evoqueu la massa sobre la superfície de treball i piqueu-la lleugerament per desgasar-la.
Dividiu-la amb tantes peces com us convinguin.
Deixeu-les reposar uns minuts i feu-ne boles. Deixeu-les sobre farina amb el junt a sota. Tapeu-les amb un plàstic i deixeu-les reposar uns 10 minuts per tal que la massa es relaxi.
Seguidament podem formar (*)
Un cop format haurem de deixar fermentar una segona vegada durant uns 60-75 minuts o optar per la fermentació freda (a la nevera durant tota la nit). Si opteu per la fermentació retardada (acostuma a ser la meva opció), enfarineu la superfície del pa, tapeu amb un drap de lli i ho col·loqueu tot dins una bossa de plàstic (sense tancar massa just) i cap a la nevera. D'aquesta manera la massa pot llevar però està a resguard de la resta d'aliments i olors de la nevera.

(*) Ja haureu notat que la massa resultant és manejable i es deixa formar bé. Jo vaig optar per fer pans rodons i deixar-los llevar dins un banneton (cistella de fermentació). Podeu donar-li forma de barres si voleu, panets,... el que us sembli. I si no teniu banneton tampoc passa res perquè qualsevol bol que tingueu a casa, un escorredor de peu, la panera del pa, fins i tot una cassola us pot servir. Si té forats per afavorir la transpiració millor però si no en té, tampoc passa res. L'haureu de preparar una mica però: tapeu l'atuell amb un drap que no deixi pèl i l'enfarineu bé. Hi col·loqueu la peça de massa deixant que el junt quedi a dalt i a fermentar.

Si teniu dubtes sobre com formar el pa, penseu que és normal: JO TAMBÉ!!☺I no em surt mai igual! El format del pa és molt important perquè és quan li donem la tensió necessària a la massa per tal de convertir-la en la peça de pa que volem que sigui i no en una cosa cuita i amorfa. Hi ha una entrada del bloc "Panarras.com" que és genial i que jo consulto moltes vegades. Us la deixo a aquí☺

Ja podem preparar el forn. Si heu tingut els pans a la nevera durant tota la nit, els traieu abans d'encendre el forn així es temperaran mentre s'escalfa el forn.

Escalfeu el forn a 240°C (dalt i baix) durant uns 45 minuts per assegurar-vos que la temperatura sigui homogènia.
Evoqueu el pa sobre la safata del forn, li feu els talls per on voleu que grenyi i cap a dins, amb vapor, durant 12-15 minuts.
Seguidament obrim la porta del forn perquè surti el vapor i deixem que el pa es cogui a 210°C durant 35-40 minuts més.
Passat aquest temps, apagueu el forn però deixeu el pa dins durant uns 10 minuts més ja que així us assegurareu una crosta ben cruixent.

Finalment traieu el pa del forn, el col·loqueu sobre una reixeta i deixeu que us canti!! ☺ Espereu que el pa estigui ben fred abans de tallar-lo i a gaudir-lo!!!

Pot semblar complicat però és més difícil d'explicar i llegir que de fer! Animeu-vos!! És un pa que s'ho val! Es poden canviar coses i ja us he dit que vull fer altres proves però és un pa més que acceptable. Si no fos així, no us n'hauria parlat encara.

I, si us plau, si hi ha qualsevol cosa que no enteneu, no coneixeu, no sabeu a què em refereixo o no sabeu com fer-ho, NO dubteu a preguntar-me!

Bona setmana i bon pa!!☺

P.S - I si el que us interessa és un pa més tou per hamburgueses o per l'entrepà dels nens, mireu-vos aquests pans tigre.

Un nou mes i un nou viatge a #reposterasporeuropa

Aquesta vegada el destí l'ha escollit la Patricia de "Patty's cakes" i ens ha fet anar fins a Bulgària.

D'entrada no tenia ni idea de quin tipus de rebosteria o brioixeria és pròpia d'aquest país però tot va ser descobrir-los a ells i saber que havia trobat la meva recepta: massa de pa, fregida i ensucrada!!!! Una de les meves debilitats!! I a més estem en èpoques de Carnaval on tot el fregit s'hi val!!!☺

Hi ha qui els anomena dònuts búlgars però són els Mekitsi! Unes coques petites de massa fermentada que tenen un no sé què de bunyol amb una mica més de xurro.

Buscant i comparant receptes vaig arribar al bloc de la Bily. La seva recepta em va captivar! Ja sabeu que m'agraden molt les receptes que transmeten emocions i la recepta de la Bily no és només un llistat d'ingredients sinó que és una part d'ella! Nascuda a Bulgària, ha perfeccionat la recepta familiar amb la intenció de fer-ne gaudir als seus fills igual com en va gaudir ella de petita...

I... ho deixo a aquí! Si voleu saber-ne més, feu un cop d'ull al seu bloc que, juntament amb el de la Patricia, són tot un descobriment☺

Anem als Mekitsi!

He fet la meitat de la recepta de la Bily i m'han sortit 24 peces. He respectat la recepta en la seva totalitat variant només 2 cosetes sense importància: per una banda hi he posat una mica menys de llevat (només per temes de càlcul ja que jo he fet servir llevat sec) i en comptes de sucre llustre per arrebossar els Mekitsi jo he fet servir sucre granulat... no sé perquè però m'agrada més.

Ingredients

3 grams de llevat sec - 10 grams si és fresc
150 grams d'aigua tèbia
1 polsim de sucre
65 grams de iogurt natural a temperatura ambient
1/2 cullereta de bicarbonat de sodi
1 cullerada i 1/2 d'oli
1 ou a temperatura ambient
400 grams de farina de força
1/2 cullerada de sal - uns 10 grams
Oli suau per fregir-los
Sucre granulat per arrebossar-los - opcional

Procediment

Desfem el llevat, juntament amb el sucre, dins l'aigua tèbia i reservem.
Barregem dins un bol gros (dins el bol de l'amassadora si amasseu a màquina) el iogurt amb el bicarbonat de sodi i el deixeu reposar una estona. Veureu que es produeix una reacció química que fa que el iogurt estigui en plena efervescència. Quan la barreja estigui ben plena de bombolles ja podrem continuar.
Aboquem la barreja d'aigua i llevat dins el iogurt i remenem bé.
Hi afegim l'oli i l'ou tot remenant per integrar-ho tot.
Tamisem la farina amb la sal i, poc a poc i sense deixar de remenar, l'anem afegint a la barreja de líquids.
Quan veieu que ja no podeu remenar més perquè la massa va quedant espessa és quan cal començar a amassar.
Amasseu tot deixant reposar la massa durant uns 6-8 minuts entre amassats, fins que aconseguiu una massa lliça i tibant.
Unteu un bol amb oli, feu una bola amb la massa i la deixeu dins al bol, tapada amb film transparent, per una primera fermentació.

Cal que la massa dobli el seu volum. El temps necessari per fer-ho dependrà de la temperatura que tingueu a la cuina. Si aconseguiu mantenir la massa entre 22-24 °C, us caldran uns 60-90 minuts. Al ser una massa que porta grasses, pot ser que li costi una miqueta arrencar però un cop comença a llevar va ràpid. Quan tinguem la massa llevada continuarem així:

Deixarem caure la massa sobre la superfície de treball i la picarem suaument per desgasar-la del tot.
Dividirem la massa en peces d'uns 30 grams i les deixarem reposar uns 10 minuts.
Passat aquest temps farem una bola amb cada una de les peces, les untarem ben untades amb oli i les dipositarem sobre una safata.
Mentre anem fent les boles, escalfarem l'oli.

Així que tinguem les boles fetes ja podem començar a formar els Mekitsi i anar-los fregint poc a poc. Per formar-los agafarem cada una de les boles i, amb els dits molls d'oli, les aplanarem i les estirarem com si volguéssim fer una pizzeta. Les vores han de quedar més gruixudes que el centre que el volem més fi però vigilant a no trencar la massa.

I ja està!! Els fregiu uns minuts de cada costat, els traieu de l'oli, els deixeu escórrer una mica sobre un paper de cuina i els arrebosseu amb sucre mentre encara són calents.

BONÍSSIMS!!!!

Notes:

Potser us sorprendrà que la recepta demani 10 grams de sal. No n'hi poseu menys! Els Mekitsi surten al punt de sal i perfectes. Si n'hi poseu menys us quedarà una massa sosa i sense cap gràcia.
A l'hora de començar a formar i fregir els Mekitsi, procureu començar agafant les boles de pa que heu format en primer lloc. D'aquesta manera totes elles tindran temps de relaxar-se abans d'anar fregides i us serà més senzill estirar-les.
Si per a qualsevol cosa heu de fer una pausa o heu de marxar un cop les boles ja estan formades, tapeu-les amb un plàstic i deixeu-les a la nevera. Penseu que porten llevat i que el procés de fermentació continua. Si la massa està molt fermentada al fregir el Mekitsi, aquest s'inflarà molt i perdrà completament la forma.
Mengeu-los recent fets perquè perdent a mida que passen les hores.

☺

I si voleu conèixer més coses dolces de Bulgària, no us perdeu les receptes de la resta de companys de viatge! Les trobareu a aquí.

Aquestes castanyes bordes les vaig descobrir quan una família de Texas em digué un vespre que els nens no trobaven els "buckeye" que havien recollit al matí de camí a l'escola. Aquell dia no els vaig poder ajudar gaire ja que no tenia ni idea de què era el que buscaven! "buckeye"... ?...

Els hi vaig dir que segurament ho trobaria al recollir i que ja els hi posaria a la bossa...

Al arribar a casa vaig anar disparada a preguntar-ho al Sr.Google i abans de trobar-ne la definició "castanya borda", vaig trobar-ne una recepta que de seguida em va cridar l'atenció ja que combina dos dels meus ingredients preferits: la mantega de cacauet i la xocolata!!

Vaig trobar els "buckeye" (jo sempre n'havia dit "chestnut" sense saber de l'existència d'una paraula per identificar les bordes i diferenciar-les de les comestibles) sota el sofà! Els nens van estar d'allò més contents mentre que jo havia descobert una recepta que prometia☺

Recordeu aquesta seqüència?

Meet Joe Black! L'heu vist, oi?☺

Doncs només dir-vos que la cara del jove Pitt en aquesta escena on la Mort descobreix la mantega de cacauet es multiplicaria per 1000 al tastar una castanya borda de les meves! Són un pecat!!! Increïblement bones i una bomba!! En tots els sentits!

La bona noticia? No cal que patiu que no en menjareu gaires de seguides. Primer perquè us les trauran de les mans i segona... perquè són com el torró de Xixona: BONÍSSIM però per menjar a mossegades petites o ens embafarà.

Són molt fàcils de fer i genials per una tarda de cafè, una festa d'aniversari o simplement unes postres diferents. I ara que estem de Carnestoltes i no ve d'un pam, és la millor època per menjar-les sense remordiments!☺

He fet un parell de modificacions a la recepta original com reduir una mica el sucre i evitar el llard ja que amb la mantega de cacauet i la mantega vaig pensar que ja tenim prou grasses en una mateixa recepta. D'entrada em feia por perdre consistència i no poder formar les boles però no vaig tenir cap problema!!

Ingredients

Per unes 30 peces

260 grams de mantega de cacauet - sense trossos
75 grams de mantega a temperatura ambient
Les llavors de 1/2 beina de vainilla
325 grams de sucre llustre tamisat
30 escuradents
100 grams de xocolata negre de cobertura

Procediment

Prepareu una safata amb paper sulfurat. Us haurà de cabre al congelador. De moment la reserveu.
En un bol barregeu la mantega de cacauet amb la mantega, la vainilla i el sucre.
Aneu remenant fins que aconseguiu una pasta homogènia amb tots els ingredients ben integrats. Veureu que us agafarà cos.
Formeu boles amb la pasta i les aneu posant sobre la safata que heu preparat anteriorment.
Claveu un escuradents a cada una de les boles i poseu la safata al congelador durant uns 35-40 minuts.
Mentrestant desfeu la xocolata al bany maria.
Quan la tingueu tota desfeta i ben lligada, manteniu-la dins el bany maria a baixa temperatura i comenceu a sucar-hi les boles de mantega de cacauet.

Per sucar les boles les aneu traient poc a poc del congelador i les suqueu directament. No les traieu totes de cop perquè descongelen molt ràpidament i els escuradents patinarien. Per altra banda, no les cobriu del tot amb la xocolata, deixeu una part de la mantega de cacauet visible per tal que tinguin l'aparença de castanyes. A mida que les aneu sucant, deixeu que s'escorri la xocolata una mica i les aneu deixant altra vegada sobre la safata de paper sulfurat. Així que la xocolata es refredi ja podeu treure l'escuradents i veureu que amb el dit i amb delicadesa podeu tapar el forat doncs la massa de mantega de cacauet és manejable a temperatura ambient.
Quan acabeu, guardeu les castanyes a la nevera fins a l'hora de menjar-les i A GAUDIR-LES!!!!☺

Dimecres de Cendra!! A darrera hora i tocant els límits del sacrilegi però més val tard que mai, oi?

Tot i anar una mica de bòlid, no podia deixar de fer una coca de llardons aquest any perquè aquest any TINC LLARDONS!!! ☺ La mare me'n va dur per Sant Joan i el noi de la fleca del poble li va dir que si els congelava els podia guardar fins a Carnestoltes així que: no hi ha excuses!

I perquè amb massa mare? Doncs perquè sempre és un problema decidir què fer de la MM àcida que sobra de fer pa. Sap greu llençar-la per l'aigüera...

Per això he decidit fer una prova i utilitzar-la per fer-ne aquesta coca. Al cap i a la fi als Estats Units és una pràctica molt habitual i... ja us he parlat alguna vegada de "The king Arthur Flour", oi? No? SÍ!! D'ells va ser el pastís d'aniversari de l'Iris!!☺ Són una verdadera font d'inspiració!

Però igualment estic segura que tots heu fet o heu sentit a parlar de la "coca de les Carmelites descalces de Sevilla", no? Doncs el principi és el mateix: fermentar una part de la massa de la coca per tal d'aconseguir més humitat i que la coca sigui esponjosa i duri més dies.

A nosaltres ens ha agradat molt i no serà pas la primera i la darrera vegada que reciclaré la MM d'aquesta manera.

Ingredients

Per la massa fermentada

250 grams de massa mare
200 grams de farina panificable
200 grams de llet

Per la coca

275 grams de sucre
2 ous
125 grams de mantega fosa (*)
100 grams de farina panificable
2 culleretes d'impulsor
1 cullereta de bicarbonat de sodi
100 grams de llet
1 beina de vainilla
Tota la massa fermentada
150 grams de llardons - triturats
Sucre per decorar-la i ametlles - pinyons si ho voleu fer més tradicional

(*) Podeu fer servir oli de gira-sol si ho preferiu. De fet segurament encara guanyareu lleugeresa si ho feu. Jo tinc un problema: darrerament no m'agrada gens l'olor que deixa anar una coca feta amb oli. No em pregunteu el perquè doncs no tinc una resposta clara. Us diria que "em puja al cap" però so sé si m'entendreu. De fet m'encanten els fregits i sóc una amant de l'oli però nois... no ho sé... potser el problema és l'oli que faig servir ara mateix...

Procediment

Per la massa fermentada

La massa mare que s'utilitza per rebosteria és una MM àcida (per això va de conya reciclar les sobres). No cal refrescar-la prèviament. La farem servir directament de la nevera.

La barregem amb la llet una mica tèbia i la farina.
La deixem reposar unes 2 hores per activar-la de nou. Si la MM porta molts dies a la nevera, potser necessitarà una mica més de temps.

Per fer la coca

Prepareu una safata o un motlle de coca rectangular i alt (la meva safata fa 34 cm de llargada per 24 cm d'amplada i 5.5 cm d'alçada). Unteu-la amb mantega i cobriu-la amb paper sulfurat. Reserveu-la.

Comencem batent el sucre amb els ous fins que blanquegin i doblin el seu volum.
Seguidament i sense parar de batre, hi anem afegint la mantega (l'oli).
Tamisem la farina, l'impulsor i el bicarbonat de sodi. Ho reserveu per uns segons.
Prepareu la llet i hi barregeu les llavors de vainilla.
Ara incorporeu la farina i la llet a la barreja d'ou poc a poc i alternativament.
Ara pareu el batedor. Si feu servir una Kenwood, una Kitchenaid o qualsevol de les seves parentes, canvieu el globus per l'espàtula de silicona. Si no teniu aquestes màquines, abandoneu el batedor i ho feu a mà amb una espàtula de silicona. Es tracta d'afegir la massa fermentada i integrar-la poc a poc i amb moviments airosos.
Així que tingueu la massa homogènia, hi afegiu els llardons i els integreu suaument.
Buideu la massa dins la safata de forn i la deixeu reposar en un lloc càlid el temps d'escalfar el forn.

Per preparar el forn només us caldrà escalfar-lo entre 180-190°C. Quan ja estigui a la temperatura que ens interessa, recupereu la coca i la cobriu amb una barreja de sucre i ametlles (pinyons). Enforneu i la deixeu coure durant uns 30-40 minuts. Feu la prova de l'escuradents per assegurar-vos que ha quedat ben cuita i fora!

La deixeu refredar i ben aviat podreu gaudir d'una coca de llardons espectacular! ☺

Què, us animeu a incorporar la massa mare a la rebosteria?

Àustria!

Les #reposterasporeuropa ja tornem a voltar-la!

La Carolina de Carri's Cupcake és qui ha proposat destí aquesta vegada i val a dir que no ens ho ha posat fàcil!! Àustria és el país de la música, de la literatura i, com no, de la cuina!! Qui no coneix o ha sentit parlar del pastís Sacher o dels "Apfelstrudeln"? Però la tradició dolça austríaca té moltes més delícies i es fa difícil decidir-se.

No seria sincera si no us dic que a mi el que realment em té el cor robat són els Kaiserschmarren!! Són la simplicitat feta dolç!! Però com que ja els tenia publicats, he decidit llançar-me a un pastís que tenia pendent de feia temps: el Mohnkuchen!!

N'havia sentit MOLT a parlar, sobretot perquè a Alemanya fan pastissos de llavors de rosella també però he descobert que no tenen res a veure amb l'austríac...

... la diferència principal és que el "Mohnkuchen" alemany es fa tot coent les llavors de rosella amb sucre i llet. I lligant aquesta barreja ja sigui amb ous, sèmola de blat dur o midó de blat de moro fins a aconseguir una massa espessa. Aquesta massa s'utilitza després d'una manera o d'una altra segons el pastís que volen fer. El "Mohnkuchen" austríac per la seva banda, és un pastís sense farina que incorpora les llavors de rosella moltes a la barreja. Al moldre les llavors, el pastís és molt aromàtic i saborós. També és més lleuger i molt, molt humit.

El pastís de llavors de grosella per excel·lència a Àustria és el "Waldviertler Mohnkuchen". El.laborat amb llavors de rosella grises. Són pròpies de la zona i protegides amb denominació d'origen. Aquestaés la recepta que jo he utilitzat tot i que les llavors són blaves ☺ Les trobareu a les botigues naturistes i d'espècies i són les més similars a les llavors de rosella silvestres.

Vinga, a veure com ho veieu!!

Ingredients

150 grams de mantega tova
150 grams de sucre llustre
6 ous - separem les clares dels rovells
1/2 llimona - el suc i la ratlladura
150 grams de roselles moltes
80 grams d'avellanes moltes
25 grams de trinxat de galetes Maria (o similar)

Procediment

Engreixeu i folreu un motlle amb paper sulfurat. Un motlle de plum cake, un motlle rodó d'uns 24cm o fins i tot una safata de forn quadrada us pot servir. Asegureu-vos només que sigui fondo (uns 5 cm.)

Al mateix temps escalfeu el forn (opció sobre i sota) a 180°C i comencem:

Batem la mantega, el sucre i els rovells dels ous fins a obtenir una massa cremosa.
Poc a poc hi anem afegint el suc i la pela de la llimona, les llavors de rosella, les avellanes i el trinxat de galeta. Ho fem tot integrant bé un ingredient abans d'afegir l'altre.
Munteu les clares a punt de neu i finalment les incorporeu a la massa amb moviments lents i airosos. La massa ha de quedar ben uniforma.

Ja ho tenim! Ara només faltarà posar-ho dins al motlle i enfornar. Uns 35 minuts, fins que quedi ben dauradat de sobre. Feu però la proba de l'escuradents abans de treure'l del forn.

Un cop cuit deixeu que refredi i ja us el podeu menjar!!

Aquest pastís és tan bo que no necessita acompanyaments. N'hi ha prou si li tireu una mica de sucre llustre pel damunt i en gaudiu així mateix amb un bon cafè o te.

Malgrat tot, si el necessiteu més lluït només cal que li afegiu un núvol de nata muntada☺ No sabreu com deixar de menjar!

Visca Österreich!!

P.S1 - No us perdeu les propostes de la resta de companyes de viatge a aquí.
P.S2 - Queda pendent el "Mohnkuchen" alemany!☺

Avui el bloc fa 2 anys!!☺

Estic contenta d'haver-lo començat! No hi ha dubte que ha valgut molt la pena. Ja no només per la recopilació ordenada de receptes de casa (d'altra manera les tindria totes escampades i mig perdudes a hores d'ara) sinó per tot el fantàstic món blogger que s'ha obert davant meu!!

Sí, una xarxa molt ben teixida que no tenia per mà (sóc molt de llibres i paper jo) i que em sorprèn i fa que us admiri cada dia més! ☺ De veritat que sou increïbles!!! El llistó culinari i reboster virtual és molt, MOLT alt! Hi ha milions de receptes interessants que allarguen la meva llista de "pendents" per minuts, porteu un ritme de publicació que a mi m'és impossible, una estètica i un disseny que em deixa amb la boca oberta i m'esperona per intentar millorar cada dia,... s'ha de veure per creure-ho!!

Gràcies!!! Gràcies per ser-hi!! Per ser a aquí amb mi i per ser simplement allà fora mostrant els vostres talents i fent que jo m'hi esforci més cada dia! Gràcies!! I espero poder compartir amb vosaltres MOLTS anys més de receptes que fan salivar☺

I per fer d'aquest dijous un dia una mica més especial, us proposo un pastís "de calaix". Sí, un pastís d'aprofitament de les restes que em calia fer servir abans de començar una nova temporada. Però és un pastís fet a consciència també: quan vaig tenir sobre la taula totes les restes i culs de bossa del calaix, vaig recordar que havia vist una foto d'un pastís a Pinterest amb ingredients similars. La recepta original la podeu trobar a aquí. He fet alguna petita modificació però crec que he conservat bastant l'essència del pastís.

Per cert, és un pastís que porta farina de fajol i jo... sóc una enamorada d'aquesta farina!! ♥

A veure què us sembla:

Ingredients

1 taronja - el suc i la ratlladura (la pela d'entrada la reserveu)
5 flors d'anís estrellat - també podeu fer servir 1 cullereta de grana d'anís (matafaluga)
100 grams de mantega tova
100 grams de sucre
100 grams de puré de castanyes
1 beina de vainilla
2 ous - separem les clares dels rovells
2 peres
50 grams de farina de castanyes
50 grams de farina de fajol
1 cullereta d'impulsor
1 polsim de sal
Gotes de xocolata per decorar o qualsevol altre acabat que li volgueu donar. L'original porta una cobertura de xocolata negra que també ha d'estar molt bé però jo havia d'acabar un cul de gotes de xocolata☺

Procediment

Escalfeu el forn a 180°C (sobre i sota) i prepareu el motlle tot untant-lo i folrant-lo amb paper sulfurat. La recepta és per un motlle d'uns 18 cm de diàmetre. I comencem:

Posem el suc de la taronja dins un cassó al foc fins que arrenqui el bull i hi afegim les flors d'anís estrellat.
Retirem del foc, tapem i deixem que s'infusioni al mateix temps que es refreda.
En un altre bol batem la mantega i el sucre fins que quedin ben esponjosos.
Hi afegim el puré de castanyes, la pell de la taronja, la beina de vainilla, els 2 rovells d'ou i el suc de taronja a l'anís (fred i colat).
Batem fins que tot quedi ben integrat.
Pelem les peres i les tallem a daus. Les reservem un petit moment.
Tamisem les farines, l'impulsor i la sal. Ho afegim a la massa i ho integrem bé amb l'espàtula.
Muntem les clares a punt de neu i també les afegim a la massa amb moviments airosos.
Finalment hi incorporem les peres.
Posem la massa final dins el motlle, decorem (o no) i enfornem.

El pastís necessita uns 40-45 minuts de cocció però, com sempre dic, cada forn és un món i no hi ha res com fer la prova de l'escuradents abans de treure el pastís del forn.

Un cop cuit el deixeu refredar uns minuts, desemmotlleu i el deixeu refredar del tot abans de cobrir-lo de xocolata o d'ensucrar-lo amb sucre llustre o...

És un pastís sense gluten i amb una combinació de farines molt aromàtiques. Té un sabor molt intens al mateix temps que es desfà a la boca. No queda un pastís esponjós, no. Més aviat es podria comparar amb una mena de pudding sense ser-ho o... amb una consistència semblant a la dels polvorons però més humida. l'haureu de fer per saber què vull dir!☺

Sigui com sigui és MOLT bo i si l'acompanyeu d'un núvol de nata... segur que voldreu repetir!

I abans d'acabar dir-vos que estic actualitzant dues de les entrades del bloc:

El pastís de xocolata de la primera entrada: quina foto PER FAVOR!!! És un pastís molt gustós i que no pot ser més senzill però la foto no li fa justícia!!!☺
El pa de cervesa negra. El faig molt sovint. M'encanta l'olor d'aquest pa quan està fred i m'embriaga l'olor de la massa mentre el vaig amassant. La fórmula actual però , varia bastant de la publicada. L'he anat fent meva i amb el temps i la pràctica he anat reduït llevat, les fermentacions són més controlades, el format també ha millorat... vaja que la recepta que tinc publicada ha deixat de ser "la meva" i cal actualitzar-la. Ja està fet!! ☺

Així que ho tingui tot enllestit us avisaré a aquí i al Facebook!

Gràcies a tots!

Trobo que les galetes són la millor opció per tenir de reserva per quan ens pica el cuquet dolç☺A nosaltres ens agraden molt, sobretot les galetes toves!!

Aquestes amb farina d'espelta són boníssimes!! Amb un sabor a xocolata ben intens! Amb els ulls tancats et pot semblar que t'estàs menjant un Brownie amb entrebancs de fibra.

I heu vist quins segells més xulos? Fa pocs que els vaig comprar i m'ha fet gràcia provar-los de seguida però aquesta massa és ideal per a qualsevol tipus de segell o tallador.

Ingredients

Per unes 35-40 galetes

2 ous
250 grams de sucre llustre
250 grams de mantega a temperatura ambient
500 grams de farina d'espelta
75 grams de cacau
1 polsim de sal
1 beina de vainilla

Procediment

Prepareu 2 safates amb paper sulfurat. Abans d'enfornar haurem de deixar la massa ja estirada a la nevera així que les safates us haurien de cabre dins. Si les de forn no us hi caben, no passa res doncs les galetes fredes es poden passar molt fàcilment d'una safata qualsevol a la safata del forn.

Batem els ous, el sucre llustre i la mantega fins que aconseguim una massa ben esponjosa.
Tamisem la farina, el cacau i el polsim de sal. Ho afegim a la barreja a poc a poc i sense batre. Ho integrem airosament amb una espàtula.
Finalment hi afegim les llavors de vainilla.
Quan tenim la massa preparada la posarem sobre una safata (potser dues) i l'estirem amb un corró fins a deixar-la del gruix que volem les galetes. Això anirà al vostre gust. Les meves teniem uns 5-6mm.
La massa estirada la taparem amb film transparent i la posarem a la nevera unes 2 hores.
Passat aquest temps escalfem el forn a 180°C.
Ja podem fer les galetes amb els talladors o segells que més ens agradin fins a tenir tota la massa acabada.
Abans d'enfornar-les, deixarem la safata 20 minuts a la nevera.
I cap al forn! Només necessiten 7-8 minuts de cocció.

Un cop fetes les deixeu refredar i ja hem acabat! ☺

Al fer servir aquest segell de cares, m'ha semblat divertit convertir-los en "personetes" amb aquest cabells cruixents de Müesli. A més, com que porto uns dies intentat acabar les restes que queden pels calaixos, he pogut desfer-me d'un grapat de Candy Melts que havien quedat arraconats.

A veure si us agraden!

NOTES

Aquesta massa no s'expandeix al introduir-la al forn, en part gràcies a refredar-les abans d'enfornar, però sí que s'assenta i guanya uns mil·límetres. Deixeu un xic d'espai entre galetes a la safata.
Si feu servir segells és millor refredar les galetes al congelador. En el meu cas la diferència entre la nevera i el congelador és que les galetes queden amb amb les faccions de la cara com difuminades.

Diumenge de Rams i jo fent panets de llet...

... sí, ja sé que segurament hauria de començar a pensar amb els dolços i les tradicions més de Pasqua i Setmana Santa però aquesta recepta ja fa uns dies que la tenia pendent.

Una recepta que he fet en moltíssimes ocasions i si la Pilar no me l'hagués demanat pel seu fill... no hauria pensat a publicar-la mai! Així anem de despistats☺
Els panets resultants no poden ser més esponjosos! Són boníssims! Tous i amb un toc dolç però res exagerats. Creieu-me quan us dic que tant a casa com a on sigui que els he portat, la gent va "picant" com si de pipes estiguéssim parlant: s'acaben en un obrir i tancar d'ulls!

Abans d'anar a la recepta pròpiament, deixeu-me que us avanci una cosa que potser us sorprendrà: els panets els faig amb llet en pols i aigua!
I ara és quan us podeu preguntar: llet en pols? No puc fer servir llet tradicional? La resposta és que sí PERÒ... no us ho aconsello! Per no allargar-me ara amb explicacions que potser no us interessen del tot, us dono primer la recepta i al final, a les notes, ja us explicaré el perquè de tot plegat☺

Ingredients

500 grams de farina de força
250 grams d'aigua
25 grams de llet en pols
1 ou
40 grams de sucre
40 grams de mel
5 grams de sal
4 grams de llevat sec
75 grams de mantega ben freda
1 rovell d'ou i 3 cullerades de llet per pintar els panets

Procediment

Barregem tots els ingredients per la massa menys la mantega i comencem a amassar.
Amassem tot intercalant descansos per deixar que la massa es relaxi i el gluten es vagi desenvolupant. Si amasseu a màquina podeu amassar 2 minuts i deixar reposar la massa durant uns 7 minuts aproximadament. Si amasseu a mà el mètode que a mi m'agrada més per aquesta massa és el mètode francès o mètode Bertinet. És una massa que, sobretot al principi, pot ser bastant enganxosa... paciència!☺
Després de 2 tandes de 2-7 minuts, ja podeu afegir-hi la mantega. Si amasseu a mà hi podeu afegir la mantega així que veieu que la massa és homogènia. La mantega ha de ser freda. El millor és guardar-la tallada a trossets dins la nevera fins al moment de fer-la servir i anar-la afegint a la massa poc a poquet.
Un cop la mantega està integrada, seguiu amassant fins que veieu que la massa està llisa i lluent. Hauria de passar la proba de la membrana però vaja... no us hi obsessioneu☺
Ara farem una bola i la deixarem dins un bol untat amb oli. Taparem amb film transparent i la deixarem fermentar durant unes 2 hores. Heu de veure que ha augmentat de volum clarament.

Quan arribem a aquest punt sempre us dic que, si voleu, podeu deixar la massa tota la nit a la nevera. En aquest cas és MOLT recomanable ja que les masses enriquides treuen molt benefici d'una fermentació lenta. No només el sabor sinó que el fred els hi dóna més cos i fermesa i això ens fa la feina més fàcil a l'hora de dividir i formar perquè la massa s'enganxa menys.

Si la voleu posar a la nevera, poseu un film transparent (lleugerament untat amb oli) a tocar de la massa i llavors introduïu tot el bol dins una bossa de plàstic i li feu un nus balder. D'aquesta manera ens assegurem de no perdre gens d'humitat.

Sigui com sigui, els passos següents són els mateixos tant si opteu pel mètode directe com si decidiu fermentar en fred. En aquest darrer cas però, penseu a treure la massa de la nevera 1 hora abans de voler continuar.

Seguim!

Un cop la massa ja ha fermentat en bloc arriba l'hora de dividir, formar i enfornar:

Escalfeu el forn a 180°C
Bolquem la massa sobre la superfície de treball, lleugerament enfarinada.
Li donem uns copets lleugers per desgasar-la i passem a dividir-la.
Tallem porcions de 50 grams (està clar que les podeu fer més grosses si voleu però a mi els 50 grams em semblen la mida ideal del panet de llet de sempre☺)
Les deixem reposar uns 10 minuts i les formem. Aquí també teniu moltes opcions però a mi simplement m'agrada ser tradicional així que acostumo a fer-ne boles o aquesta forma d'avui, un xic més ovalades.
Aneu col·locant els panets sobre una safata de forn. Els panets s'expandeixen dins el forn però no patiu per deixar-hi molt d'espai. Si s'enganxen els uns amb els altres tampoc passa res: un cop freds es poden separar fàcilment.
Els pinteu amb una barreja de rovell d'ou i llet.
Deixeu que fermentin durant uns 30 minuts i els torneu a pintar.

Els panets de llet ja estan llestos per enfornar! Només els hem de coure durant uns 20-25 minuts. Vigileu-los perquè així que agafen color poden passar del daurat al cremat molt ràpidament! Sé del que parlo!☺
I ja els tenim!! Els deixeu refredar i BON PROFIT!!

Animeu-vos a fer-los perquè són increïbles i serveixen tant pel dia a dia com per ser els reis de qualsevol festa! I els panets de llet NO són només coses de nens!☺

En qualsevol cas, espero que el teu fill Pilar en gaudeixi a totes hores! Una abraçada molt forta i merci per la confiança!♥

Ostres i dir que es poden congelar!! Dubto que us calgui però sapigueu que es pot fer i només heu de tenir en compte que a l'hora de congelar-los no s'enganxin els uns amb els altres. Per descongelar-los només cal que els traieu del congelador i els deixeu, tapats amb un drap de cuina, en un lloc càlid. Queden perfectes!!

NOTES

La llet...

... ja fa temps que he optat per fer aquesta barreja (aigua-llet en pols) a l'hora d'afegir llet a les masses fermentades i enriquides. Un dels avantatges és molt clar: la llet en pols sempre la tinc a mà al calaix i no he de patir per si algú s'ha begut el darrer glop sense avisar☺

Però, com us podeu imaginar, hi ha altres raons i de més pes que una simple qüestió de logística. La llet en pols té unes propietats que afecten molt positivament la massa:
Té capacitat per absorbir la humitat. Al afegir llet en pols a una massa, estem augmentant la capacitat d'absorbir aigua de la mateixa i el resultat serà una massa molt més tendra i esponjosa.
Emulsiona. Encara que pugui semblar una "xorradeta", amb una massa enriquida com aquesta, a la que li afegim ous i mantega, qualsevol ajuda extra que faciliti la mescla homogènia de l'aigua i les grasses, és d'agrair.
Ajuda a que el pa aguanti més dies fresc (tot i que en aquest cas això és irrellevant☺)
Les masses són més elàstiques i manejables.
I, per acabar, ajuda a que la molla del pa sigui regular i sense forats massa grossos.

Aquestes són les raons per les quals, malgrat ser possible, jo us recomanaria no fer servir llet convencional a l'hora d'elaborar aquest pa o qualsevol altre que requereixi llet i porti també ous i mantega. El resultat és realment diferent. La diferència no es nota només a l'hora de menjar el pa, no. Ja es nota mentre amassem perquè la massa resultant d'utilitzar llet tradicional és més rígida i sembla que no ens dóna prou joc.

Si us animeu a fer servir la barreja aigua + llet en pols, us podeu guiar per les indicacions de darrera el paquet de la llet: és el que jo faig! A la xarxa hi ha moltes opinions sobre el percentatge adequat de llet per cada 100 ml d'aigua però, al final, el que diu el fabricant és el que acostuma a funcionar millor.

A tall orientatiu però us diré que, tal i com podeu veure a la recepta, la proporció de llet en pols adequada va sobre el 10% en quan al volum d'aigua. Així si una recepta ens demana 250 ml de llet, podem agafar sense problemes 250 ml d'aigua + 25 grams de llet en pols.

I ja està!! NO us atabalo més que ja us he donat prou la tabarra!!☺ Sou uns solets per aguantar-me!! PERÒ què, ho sabíeu tot això???

Tornem a estar de ruta amb les #reposterasporeuropa. El Regne Unit aquesta vegada!!! Un país fantàstic per tot el que fa a la rebosteria i a les masses fermentades i/o enriquides així que no cal dir que m'encanta!!

Tot plegat una bona casualitat doncs ja em pensava que no arribava. Normalment publiquem el dia 10 i com que darrerament vaig una mica atabalada a la feina, no em vaig adonar que la recepta del repte d'abril no calia publicar-la fins avui. Així que ja fora de joc, vaig preparar aquesta recepta perquè... vull començar una sèrie nova: 20 Minuts i Màgia!!!

Aquesta és la primera recepta! Es tracta de les meves receptes habituals en èpoques de molta feina. Receptes molt senzilles i que, a part de sortir molt bé, us poden fer molt servei per la rapidesa amb la que les teniu preparades i a la taula: 20 minuts o menys!! A vegades, com en aquest cas, hi trobareu temps afegit degut a la cocció al forn. Però igualment la recepta es pot considerar, sense cap mena de dubte, una recepta ràpida☺

Però ja us explicaré més coses sobre aquesta sèrie el dimecres quan publiqui una altra de les receptes que ja tinc preparada i que lliga molt bé amb aquests Scones. Ara però no voldria perdre el fil: el Regne Unit!!!

Quan l'Eva de "Cuinant entre llibres" em fa fer adonar que degut a la Setmana Santa, les rebosteres publicaríem avui, no em podia creure la meva sort: arribaria!!! ☺

I és que quan vaig veure que la Noemí del blog "Todo Cooking" havia triat aquesta destinació pel repte del mes d'abril, vaig fer un sal d'alegria! M'agraden moltes, moltíssimes de les especialitats dolces d'aquest país i ja tenia triada la recepta que volia fer: English sticky toffee puding! Bé... no he arribat amb aquesta recepta però aquests Scones són una alternativa genial!!

Els Scones són uns panets individuals molt populars al Regne Unit. Sembla ser que són originaris d'Escòcia i, tot i que tradicionalment es mengen per esmorzar, també és habitual servir-los com a "teatime sandwich" passant a formar part, juntament amb els "English Muffins", els "Crumpets", el "Pikelets" i altres delícies, dels il·lustres dolços de la cerimonial "hora del té" britànica☺

Probablement la diferència més gran entre els Scones i la resta de "teatimers"és que els Scones es fan amb llevat químic mentre que els altres són masses fermentades amb llevats naturals.

La veritat és que hi ha infinitat de receptes amb diferents ingredients. Des dels més clàssics com ara els Scones amb panses o amb dàtils i nabius, a varietats més modernes i salades que combinen els formatge amb pebrots, cireretes, ceba,...

Sigui com sigui cada una de les receptes que podeu trobar us serà presentada com la millor de totes. Fins i tot hi ha qui us pot dir que els Scones que feu no són Scones de debò perquè no porten iogurt o no són rodons o la mantega no era prou freda i ha quedat massa desfeta o... Per mi, si voleu saber què en penso, si un Scone és bo, la recepta és bona!!☺

I si a més de bona és ràpida com aquesta que us porto avui...

Ingredients

Per uns 12 Scones

500 grams de farina tradicional

2 culleretes de bicarbonat de sodi - Llegiu "Notes"

2 culleretes de crema de tàrtar - Llegiu "Notes"

20 grams de sucre

1 polsim de sal

80 grams de mantega ben freda i trossejada

320 grams de llet agra - Llegiu "Notes"

2 cullerades de llet i 1 cullereta de sucre per pintar-los

Sucre de colors per decorar-los (opcional)

Procediment

Esclafem el forn a 190-200°C i preparem una safata de forn. Igualment, necessitareu un tallador de galetes rodó o quadrat.

Si decidiu fer la llet agra a casa, la podeu fer primer que res més i així us reposarà mentre aneu seguint els següents passos. Si la teniu comprada, us podeu saltar aquest pas☺

Tamisem la farina, el bicarbonat de sodi, la crema de tàrtar (o l'impulsor), el sucre i la sal dins un bol.

Hi incorporem la mantega i l'anem aixafant amb els dits per tal d'integrar-la a la farina.

Hi afegim la llet agra i barregem amb les mans per tal d'aconseguir una massa lligada però COMPTE que no cal pas amassar-la.

Així que la massa comenci a agafar forma, ja la podeu aplanar una mica amb les mans i comenceu a tallar els Scones. Reuniu les restes, reajusteu-les i talleu més Scones fins que acabeu tota la massa. Vigileu però a no maxucar-la massa ja que si la treballem més del compte, perdrem aire i esponjositat. Els Scones no han de quedar perfectes ni alveolats ni res de tot això així que n'hi ha prou ajuntant els trossos de massa i continuant.

A mida que els tingueu fets, els aneu deixant sobre la safata de forn amb un xic d'espai entre ells.

Els deixeu reposar 15 minuts per tal de relaxar la pasta i els pinteu amb una barreja de llet i sucre.

Finalment, i si voleu, els hi podeu espolsar un xic més de sucre per sobre. A mi em van regalar un sucre japonès que porta trossets de cirera i l'he fet servir avui☺

Ja només ens queda enfornar-los durant uns 15 minuts. Veureu que agafen color i han adquirit consistència. Els traieu del forn i a menjar-los de seguida que tebis són exquisits!!!

I amb què els podeu menjar? Doncs amb el que us vingui més de gust! Al portar molt poc sucre, el sabor d'ells mateixos és bastant neutre essent perfectes per combinar tant amb dolç com salat.

En Reto els menja normalment amb iogurt grec i melmelada o els acompanya amb fruites i mel però, tal i com podeu veure, la part mediterrània de casa no té pas manies!! Boníssims amb paté, pernil salat, tomàquets cherry i anxoves,...

Ja veieu, més versàtils no poden ser!! Us animeu?

I no us perdeu a aquí les propostes de la resta del grup que realment són totes per despertar-vos el "sweet tooth"☺

NOTES

Jo faig servir el bicarbonat de sodi i la crema de tàrtar perquè els tinc a l'abast i trobo que donen molt bon resultat però podeu substituir-los per 2 culleretes d'impulsor (Royal).

La llet agra potser la podeu comprar com a "Buttermilk" en algun supermercat però també podeu optar per la versió més casolana d'afegir unes gotes de llimona a 1 got de llet. S'acostuma a seguir la norma d'uns 15 grams de suc de llimona per uns 225 grams de llet.

Pel que fa a la llet agra... jo sóc però un molt mal exemple ja que jo ho faig a ull. Espremo la llimona directament sobre els 320 grams de llet (amb un colador a sota per atrapar les granes) i paro així que veig que es talla un xic. Jo diria que n'hi poso igualment uns 15-20 grams☺Llavors ja només cal que remeneu bé i la deixeu reposar uns minuts.

La llet tallada resultant no és el "Buttermilk" autèntic doncs quan parlem del "Buttermilk" ens estem referint al sèrum de mantega: el líquid blanquinós i lleugerament àcid que queda un cop s'ha sacsejat la nata de la llet per fer-ne mantega.

Tot i de no tractar-se exactament del mateix producte, el resultat és molt similar. Només dir-vos que darrerament, ja no em preocupo de si tinc o no "Buttermilk" a la nevera perquè gairebé sempre faig servir la versió casolana.

La setmana passada, al publicar la recepta dels Scones, ja us vaig avançar una mica el perquè de #20minutsimàgia. També us vaig dir que el dimecres publicaria donant-vos-en més detalls i ja veieu... diumenge!! Ho sento però les darreres setmanes estant essent una verdadera muntanya russa!!

Precisament ha estat al anar així de bòlid el que m'ha fet adonar d'un munt de receptes que no pensava publicar per trobar-les poc interessants PERÒ que de fet són les que més faig en les èpoques que vaig a tope! Són receptes molt bones, fàcils, amb ingredients d'estar per casa i... ràpides! Molt ràpides!! Us asseguren no perdre temps i a l'hora són molt presentables i podeu quedar molt bé☺

La crema de llimona... cal una altra recepta de crema de llimona? A la xarxa hi ha milers de receptes de Lemon curd llavors... realment fa falta? SÍ!! I perquè? Doncs perquè és el millor que he tastat i mireu que n'he provat un munt! El gust de llimona és fresc i intens i la textura cremosa de veritat. A més, sempre surt bé i no cal ni separar ous, ni colar, ni afegir-hi espessant ni preparar un bany maria...RES! El tindreu llest en 20 minuts o menys i us asseguro que us encantarà!

Ingredients

Per uns 750 grams de crema.

200 grams de suc de llimona - 4 llimones
La pell de 4 llimones - ratllada
215 grams de sucre - blanc, morè o una barreja
6 ous - sencers
170 grams de mantega - tallada a quadres i ben freda
1 cullereta de romaní o farigola - opcional

Procediment

Barregem i remenem en un cassó el suc de llimona, la ratlladura, el sucre, els ous i les herbes.
Posem el cassó al foc i, sense deixar de remenar, escalfem la barreja a foc mitjà mentre li anem afegint els quadres de mantega a poc a poc: deixant que es desfacin uns trossos abans d'afegir-hi els següents.
No deixem de remenar i quan tinguem la mantega incorporada seguirem remenant/batent encara una estona més fins que la crema agafi cos i veieu marcada la trajectòria de la cullera.

I ja el teniu!

El retireu del foc, el deixeu refredar en un bol tapat o el poseu en potets si no el voleu fer servir de seguida. Tapat i a la nevera es guarda molts dies (Nota)

Dubto que necessiteu ideas de com utilitzar la crema de llimona però per si de cas... a nosaltres ens agrada amb els Scones clàssics, amb els Scones de iogurt i panses, amb els pancakes clàssics, amb unes barretes que encara no he pogut publicar per falta de fotos o amb aquests pastissets de vainilla.

I la veritat és que moltes vegades el mengem... sol a cullerades!!! Està boníssim i la farigola o el romaní (agafo el que tinc a l'abast) li donen un toc molt personal i primaveral ☺

I si us atreviu amb una crema anglesa una mica més extremada, no us perdeu la crema anglesa de pruna!!! ♥

NOTA

Si no voleu que la condensació us afegeixi aigua no desitjada a la crema de llimona, ho evitareu posant un tros de film a tocar de la crema just abans de tapar. El film ha de realment tocar la crema. Quan sigui freda el podeu treure i llestos.

Sí, va de cremes!☺

Us dono aquesta segona recepta de crema anglesa dins aquesta nova sèrie #20minutsimàgia perquè aquesta crema de pruna tot i ser molt menys habitual que la de llimona i taronja, no els hi té res a envejar!

Potser us sorprendrà d'entrada però no deixeu de provar-la perquè és una delícia i una molt bona opció per variar l'estil de la nostra crema anglesa de sempre!

I ja sabeu: fer-la us demana uns 20 minuts!

La recepta és pràcticament igual que la de llimona. Les úniques variacions és que:

Porta menys sucre doncs les prunes tenen un grau d'acidesa molt menor.
Hi poso 1 ou menys perquè les prunes cuites tenen més consistència que el suc de llimona
Al fer aquesta crema en aquesta època de l'any, no hi poso ni herbes ni espècies. A l'hivern però, hi poso canyella.

Ingredients

200 grams de prunes, netes i sense pinyol.
2 cullerades d'aigua
125 grams de sucre
5 ous
1/2 cullereta de canyella - opcional
170 grams de mantega - tallada a quadrats i ben freda

Procediment

Posem les prunes en un cassó amb 2 cullerades d'aigua. Tapem i les estovem durant uns 5-6 minuts.
Un cop toves i així que la pell comença a separar-se, les passem pel colador xinès per quedar-nos amb la polpa.
Posem les prunes de nou dins el cassó i el deixem uns minuts a la pica amb una mica d'aigua freda perquè es refredi ràpidament.
Seguidament hi afegim el sucre, els ous i la canyella i tornem el cassó al foc.
Remenem i escalfem la barreja a foc mitjà mentre hi anem afegint la mantega poc a poc: deixant que els trossos de mantega es fonguin abans d'afegir els següents.
Un cop tenim tota la mantega incorporada, seguim remenant una estona més fins que la barreja agafi cos i veieu marcada la trajectòria de la cullera.

La retirem del foc i ja la podem posar als pots de vidre o dins un bol per tal que refredi i per reservar-la fins al moment de fer-la servir (Nota)

Les prunes li donen a aquesta crema un color ben amorós. La textura és finíssima i tant l'aroma com el sabor de la pruna els trobareu ben marcats.

Podeu utilitzar aquesta crema igual com utilitzaríeu qualsevol altra crema anglesa.

NOTA

Per evitar que la condensació ens aigualeixi la crema de pruna posarem un tros de film sobre la crema, cal que la toqui, abans de tapar el bol o el pot.

Bon SANT JORDI!! O el que queda del dia de Sant Jordi☺

D'entrada tinc una recepta amb la crema anglesa de pruna que pensava publicar avui però finalment he sortit de la feina una mica abans del que estava planejat i al disposar d'unes hores extres, he decidit fer alguna cosa més "mona".

Aquests cupcakes són la fusió ideal entre la meva disponibilitat horaris (són molt ràpids de fer), els gustos dels de casa (tots bojos per la xocolata) i el dia d'avui: PERFUM de roses!!!

A veure què us semblen!

Ingredients

Pels cupcakes

Amb aquestes quantitats m'han sortit 17 cupcakes però les càpsules que he utilitzat eren una mica més petites que les habituals.

150 grams de mantega a temperatura ambient
120 grams de sucre
2 ous
120 grams de farina
1/2 cullereta de bicarbonat de sodi
1 cullereta d'impulsor
35 grams de cacau
40 grams d'avellanes moltes
90 grams de nata líquida - Llegiu la "Nota"
60 grams de llet - LLegiu la "Nota"
150 grams de gotes de xocolata

Per la crema de mantega de roses i la decoració

Suficient per a 12 cupcakes però no més. Si us interessa podeu doblar la recepta.

250 grams de sucre llustre
80 grams de mantega a temperatura ambient
2 culleretes de pasta de roses
2 cullerades de llet
Roses i llibres de fondant - opcional
Sucres de colors - opcional

Procediment

Pels cupcakes

Escalfarem el forn a 180°C i prepararem la safata de cupcakes amb les càpsules que més ens agradin. Després:

Batem la mantega amb el sucre fins que blanquegin i la barreja quedi airejada.
Hi afegim els ous un a un tot integrant el primer abans d'afegir-hi el següent.
Seguidament tamisem la farina juntament amb el bicarbonat de sodi, l'impulsor, el cacau i les avellanes.
Igualment barregem i mesclem bé la nata amb la llet.
Ara, sense parar de batre, ho afegirem tot a la barreja de sucre i ou. Començarem amb 1/3 de la farina alternant amb la 1/2 de la llet, llavor un 2/3 de farina, la 2/2 de la llet i ja per acabar el 3/3 de farina.
Seguim batent només fins que tots els ingredients quedin ben integrats.
Hi afegim les gotes de xocolata i mesclem una darrera vegada per barrejar bé la xocolata.

Ara ja podem posar la massa dins les càpsules de cupcake (jo ho faig amb una mànega de pastisseria) omplint només 2/3 de la càpsula i cap al forn durant uns 20-25 minuts.

Quan estiguin cuits (feu la prova de l'escuradents) els traiem del forn i els deixem refredar del tot sobre una reixeta.

Mentrestant podem preparar la crema de mantega i, si voleu, la decoració de fondant.

Per la crema de mantega de roses

Posem el sucre llustre, la mantega i la pasta de roses dins un bol i batem a mitja velocitat fins que els ingredients s'aglutinin.
Baixem la velocitat i hi afegim les 2 cullerades de llet.
Així que la llet s'integri a la massa, pugem la velocitat al màxim i batem fins que la crema quedi ben airejada i agafi cos (uns 5 minuts)

I amb això ja hem acabat!

Ara ja podem decorar els cupcakes (espereu que siguin ben freds) de la manera que més ens agradi: imaginació al poder! I...

...a gaudir-los!! L'aroma i el perfum de roses marida molt bé amb la xocolata. Queden uns cupcakes boníssim, esponjosos i molt tendres. El dia següent, si us en queden, encara són més bons així que una opció també pot ser fer els cupcakes el dia abans. Es conserven de meravella en un lloc fresc i sec. I, si podeu, poseu-los dins una capsa de cartró: així conserven tota la humitat.

I no espereu a l'any vinent per fer-los! Podeu sorprendre als vostres familiars, amics i convidats amb un bon toc de primavera, sempre que us vingui de gust ☺

NOTA

La barreja de llet i nata no és del tot necessària. Si no teniu nata, podeu fer els cupcakes amb llet sense cap problema. Jo trobo que barrejar les dues coses dóna un millor resultat pel que fa a la humitat de l'esponja.

De fet a aquí a Suïssa es fa servir molt sovint la "Sauerrahm" o la "sour cream" amb anglès. Això no és més que nata acidificada degut a la fermentació de certs bacteris làctics.

Jo trobo aquesta nata àcida amb molta facilitat als supermercats però no sé com teniu el tema per Catalunya i la península. En qualsevol cas, com que tampoc no la tinc sempre a la nevera, m'he acostumat de barrejar nata amb iogurt a l'hora de fer pastissos on m'interessa una major acidificació. En el cas dels cupcakes però, m'interessa una massa amb una certa hidratació per tal d'aconseguir més humitat (les peces petites perden aigua més ràpidament) i per poder omplir les càpsules amb facilitat. Per això agafo llet en comptes de iogurt: per tenir una massa final més líquida.

1r. dissabte de mes! Nova recepta llampec!

Avui us porto una recepta salada! Sí!!! Aquesta sèrie vol ser l'expressió 100% sincera de la meva realitat en èpoques de molta feina així que la part salada també hi és present: no tot és dolç a la vida!

Uns xampinyons que poden ser una tapa, part d'un "antipasti", un acompanyament, una guarnició per l'amanida,... I que no us representen més de 20 minuts!! PERÒ...

... aquesta recepta porta temps afegit ja que necessita unes 2 hores de maceració. Igualment és una recepta molt ràpida ja que mentre els xampinyons es van estovant vosaltres podeu fer la vostra. Així que el temps de dedicació real és mínim☺

Ingredients

3 cullerades de suc de llimona
5 cullerades d'oli d'oliva
4 culleretes de sucre
2 grans d'all - picats
1 grapadet de menta fresca- picada (llegiu "Notes")
1 grapadet de julivert - picat (llegiu "Notes")
Sal i pebre al gust
300 grams de xampinyons petits o tallats a quarts.

Procediment

Posem tots els ingredients fins la sal i el pebre dins un bol que es tapi i batem fins que la salsa emulsioni.
Hi afegim els xampinyons.
Barregem bé amb una cullera perquè els xampinyons quedin ben impregnats de la salsa i tapem el bol.
Els hi fem un parell de sacsejades i deixem que macerin durant 2 o 3 hores.
Passat aquest temps els hi fem una darrera sacsejada i ja els podem servir (llegiu "Notes")

Ja els teniu!

Més senzill no pot ser i us asseguro que tothom qui els ha menjat ha volgut la recepta☺Ara que ve el bon temps i a vegades ens trobem amb els amics per fer una graellada, acostumo a fer-los sovint ja que els puc fer al matí abans de marxar a treballar i al vespre són tot un èxit!

Nosaltres els mengem barrejats a l'amanida, amb l'escalivada, acompanyant unes bones torrades i una botifarra o fins i tot amb un plat de mongetes: sobre gustos no hi ha res escrit!☺

A veure si us animeu i ja m'ho direu!

NOTES

1. El tema del "grapadet" d'herbes també va una mica al vostre gust. Jo realment surto a fora i agafo unes quantes branques de julivert i el mateix amb la menta i llavors les pico juntes. Un cop les tinc picades són més o menys 2 cullerades d'herbes però... no és mai exactament igual☺

2. També els podeu fer d'un dia per l'altre o al matí per menjar-los al vespre. Si aquest és el cas, guardeu-los a la nevera (sobretot si els feu de cares al bon temps) i penseu a treure'ls de la nevera una estona abans de servir-lo perquè agafin temperatura i la salsa recuperi la textura desitjada.

Sabent com m'agraden les esponges i les masses ensucrades segur que no cal que us digui que així que vaig veure aquestes magdalenes a la pàgina de la Rosa M (El plat del dia) vaig tenir clar que les havia de fer!!

La Rosa M. va descobrir la recepta al blog Asopaipas i jo, llufa de mena, vaig decidir anar a donar-hi un cop d'ull! Un error! Vaig quedar completament enganxada!!! ♥

En José Manuel té una col·lecció de magdalenes que seran la meva perdició!!! I a més les receptes tenen història!! Parlen del seu poble, de la seva gent i de tradicions antigues i pràcticament desaparegudes... trist i ben emocional!! Exactament el que a mi em posa la pell de gallina! ☺

Però anem a pams i comencem amb aquestes magdalenes que són típiques d'Estepa durant la Setmana Santa. Són bones! MOLT bones de gust i absolutament esponjoses i el millor... no porten CAP tipus de llevant ni ferment!

Ingredients

Per 12 magdalenes

6 ous grossos
300 grams de sucre
200 grams de farina de rebosteria
270 grams d'oli d'oliva suau - llegiu "Notes"
Ratlladura d'una llimona
Sucre per ensucrar-les per sobre

Procediment

Escalfem el forn a 190 °C i preparem les càpsules per les magdalenes (llegiu "Notes")

Separem els rovells de les clares i posem els rovells dins un bol mentre reservem les clares.
Batem els rovells amb el sucre fins que blanquegi i dobli el seu volum.
Hi anem afegint l'oli poc a poc i sense deixar de batre.
Arribats a aquest punt deixem de batre. El que farem a partir d'ara és tamisar la farina i integrar-la poc a poc a la barreja tot airejant-la amb una espàtula.
Un cop tenim tota la farina integrada, hi afegim la ratlladura de la llimona i barregem una vegada més.
Batem les clares a punt de neu i les incorporem a la massa de les magdalenes tot intentant que no perdin massa aire.
Finalment ja només hem d'omplir les càpsules, ensucrar les magdalenes i enfornar-les durant uns 25-30 minuts o fins que us quedin daurades per sobre.

I llestos!!

Us ho dic de veritat, si les feu una vegada... NO us en veureu tips! Proveu-ho i ja m'ho direu! I no cal que espereu a la Setmana Santa de l'any vinent☺

NOTES

1. Dir-vos que he fet les magdalenes a la manera d'en José Manuel (qui millor que ell per saber com es fan les Magdalenes d'Estepa) PERÒ... no he neutralitzat l'oli amb la pell de la llimona.

Ell comença fregint l'oli d'oliva amb una pell de llimona per tal de neutralitzar l'oli i seguidament el deixa refredar del tot abans de fer-lo servir. Com a idea ho vaig trobar genial i ho vaig fer (he fet les magdalenes 2 vegades en 3 dies!!! Ja us he dit que seran la meva perdició!!☺) No sé què esperava... em sembla que m'imaginava que l'oli agafaria un suau aroma a llimona i que precisament això era el "toc" d'aquestes magdalenes però, sincerament, l'oli no agava sabor ni aroma a res! Simplement es neutralitza perdent la seva acidesa.

Ja sabeu que darrerament he de treure el temps lliure de sota les pedres. Per aquest motiu vaig decidir guanyar uns minuts preciosos tot passant-me a l'oli d'oliva suau. No hi ha dubte que el tema de la pell de la llimona és un truc fantàstic per neutralitzar l'oli d'oliva verge (queda apuntat) però si fem servir un oli amb una acidesa més baixa (0.4%) és un pas prescindible.

2. Les càpsules!!

Lògicament podeu fer servir les vostres càpsules habituals però les magdalenes d'Estepa es fan, tradicionalment, amb una càpsula feta a mà a casa. Una activitat en la que participava tota la família tot plegant paper i imaginant l'olor de les magdalenes recent fetes.

D'entrada ni em vaig plantejar fer les càpsules (quan??) però al veure les magdalenes acabades...

Els hi faltava encant!!! Bones ho eren!! L'interior queda igual d'esponjós i bo que amb les càpsules tradicionals: no cal que patiu per això☺

Però haurien pogut ser qualsevol altre tipus de magdalenes! Havien perdut la part històrica, la part familiar, la part que explicava la feina i les cues de les senyores d'Estepa als forns públics tot esperant per enfornar-les! Havien perdut l'ànima!!!

Sí, digueu-me romàntica o llunàtica (tampoc hi ha gaire diferència☺) però em vaig passar un vespre fent càpsules i preparant-me per la segona fornada.

Va valer la pena!! Sembla que no estiguem parlant de les mateixes magdalenes, oi?

Trobo que fer les càpsules és més fàcil que intentar explicar -vos com es fa. Us he preparat un vídeo!!! NO val a riure!! Espero us serà útil!

Avui és dia 10! El dia de la mare a Suïssa!! Felicitats a totes les mares!! I a la meva un petonarro gegant!! ♥

Però el dia 10 també és dia d'arribada al repte #reposterasporeuropa!

Aquest mes és especial: estem d'aniversari!! Fa justament 1 any que la Pili va començar a fer-nos viatjar per tot Europa. I per celebrar-ho el viatge ha estat lleuger d'equipatge: ens quedem a Espanya! A més, ens ha donat unes quantes instruccions:

D'entrada, us seré sincera, quan vaig rebre la notificació vaig pensar "Espanya?? Però si encara queden països!!"És una mica el mateix que la famosa situació de "què, anem de vacances a Granada (o a Sevilla o a Galícia o...)? NO!! Això ja ho farem amb la inserso!"☺

Però ara estic desitjant veure les propostes de les meves companyes de viatge: hi ha tantes comunitats autònomes a la península! I la riquesa culinària és extraordinària així que... a veure què recollim!

GIRONA! CATALUNYA!!

El dolç típic per excel·lència de la meva estimada ciutat és el Xuixo PERÒ (com no podia ser d'una altra manera) ja el tinc publicat a aquí en versió clàssica i a aquí en la seva versió de xocolata - tot i que tinc ganes de seguir investigant a veure si aconsegueixo una massa que mostri més els cercles interiors... però això, avui, no ve al cas.

Pensant què podria publicar vaig recordar Banyoles! A només 20 minuts de la meva ciutat i tant especial amb el seu estany (pobre de tu que en diguis llac!! Sortiràs per cames!!!!☺)

Me l'estimo molt Banyoles! De fet durant molts anys va ser com el meu segon lloc de residència doncs vaig ballar a l'Esbart Dansaire Fontcoberta fins que vaig venir a viure cap aquí. M'hi passava molts caps de setmana entre ballades, assajos, cafès i tapetes. M'hi lliguen molts records i gent molt estimada.

Com que m'he posat nostàlgica, deixeu-me que faci una petita referència literària, no en va estem d'aniverari!!

"A l'hora de les postres, al dinar, apareixen a la taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingràvid..."

Fragment de El Quadern gris, Josep Pla.

I això és la Tortada!! Delicada, lleugera, senzilla, gustosa, boníssima i MOLT fàcil de fer!!

La Tortada a Banyoles data del segle XIX però diuen que sense tenir-ne una referència clara, la recepta es pot datar de ben segur un segle abans. Segurament al començament era un pa de pessic casolà del que ningú en donava un cèntim fins que la Confiteria Boadella la va començar a comercialitzar i la va fer famosa.

Es fa amb un motlle de Tortada (que jo no tinc encara!!!! He dit abans que tinc molts amics a Banyoles?) o amb un motlle amb forma de corona baixa (que jo tampoc no tinc). I de receptes també n'hi ha de diferents! Sí!!! Totes tenen la mateixa base però podem trobar-hi un ingredient més a aquí o un ingredient menys a allà. De fet fins i tot diuen que la fórmula exacte és secreta! I que per mantenir-la secreta s'han arrencat fulls del receptari original!!☺ Us recomano llegir-vos aquest article perquè és la mar d'interessant! I val a dir que la Tortada més famosa de totes registrada sota el nom de "Tortada d'ametlla de Banyoles" es va deixar de fer el l'1 de juny del 2012 quan en Xavier Garriga (de can Boadella) ve jubilar-se.

Però a Banyoles encara s'hi menja Tortada!! I d'entre totes les receptes no tan secretes, jo m'he quedat amb la recepta del bloc Què hi ha de postres?

I l'he escollida principalment per 2 raons:

En Ramón té un bloc fantàstic ple de delícies i postres tradicionals de Banyoles, Girona i els entorn. Un bloc molt de casa, vaja!
La recepta és ben plana: ous, sucre, farina d'ametlla i una mica de farina tradicional. Res més!!! Tot plegat seguint una curiosa regla de proporcions que fa molt fàcil adaptar la massa a les nostres necessitats:

1 ou x 30 g de sucre x 16 g de farina d'ametlles x 19 g de farina de rebosteria

I com que no tinc el motlle adequat... doncs he fet servir aquest motlle de bundt que encara no havia estrenat! I m'he dit: un bundt diferent! Un Catbundt!!☺ PERÒ NO ha estat la millor decisió que he pres...

... els motlles Bundt fan del desemmotllar tot un tema. Són molt bonics i vistosos però clar, el motlle té un munt de racons i raconets. La Tortada és flonja, molt flonja!! Així que ja us podeu imaginar que en algun moment vaig patir per perdre'n la meitat! No va passar però si que podeu veure que els pètals no són tot el perfecte que haurien de ser. En part perquè amb la por de no poder-la desemmotllar, em sembla que vaig abusar una mica de la mantega a l'hora d'untar el motlle i els residus de la mantega van ajudar a deixar-me la Tortada foradada com una regadora☺

Us prometo millors fotos així que tingui el motlle adient i un xic de temps.

Malgrat tot, estic contenta d'haver pogut estrenar aquest motlles amb aquest motiu floral per parlar-vos de Girona ja que justament avui, si us poguéssiu passejar pels carrers de la meva ciutat, la veuríeu més florida que mai ja que a Girona... és Temps de Flors! ♥

Però deixem-nos de xerrameca i anem a la recepta:

Ingredients

6 ous
180 grams de sucre
96 grams d'ametlles
114 grams de farina de rebosteria
Sucre llustre

Procediment

Preparem el motlle ben untat (sense passar-vos!) i un xic enfarinat. I escalfem el forn a 180°C

Posem els ous juntament amb el sucre dins un bol i batem fins que la barreja queda airosa però ferma i voluminosa. Aquest pas és important així que assegureu-vos que bateu prou (llegiu "Nota")
Seguidament incorporem la farina d'ametlla a cullerades tot assegurant-nos que la primera està integrada abans d'afegir la segona.
Després hi afegim la farina de rebosteria (tamisada) de la mateixa manera.

I ja ho tenim!! Un cop la farina està tota integrada ja podem emmotllar i coure al forn durant uns 25 minuts o fins que quedi daurada. Feu la prova de l'escuradents o toqueu la tortada amb el dit per assegurar-vos si està cuita: si la massa es recuperada de la vostra ditada vol dir que ja la teniu apunt!

La deixeu refredar uns 5 minuts dins el motlle, després desemmotlleu i la deixeu refredar del tot. Un cop freda i abans de servir, l'ensucreu amb el sucre llustre.

Estic segura que us encantarà!! I es conserva sense perdre ni una mica d'esponjositat fins a 3 o 4 dies PERÒ no us durarà tant!!

Us desitjo a tots un diumenge ben espaterrant i si us interessa una immersió culinària/rebostera a les entranyes de la península Ibèrica, no us perdeu el recopilatori que segur aconseguirem entre totes les viatgeres!☺

NOTA

Batre els ous amb el sucre sembla un joc de nens, sobretot avui que tenim molta ajuda d'en Ken, la KA i altres cosins i similars. Però, a l'hora de fer un pastís, quan veieu la barreja tota airosa i continueu amb la recepta, us heu preguntat mai si havíeu arribat al punt òptim de batuda? Si és possible aconseguir més volum? Amb la Tortada i en Ramón he après una cosa més avui...

... per tal que la Tortada aguanti bé (fixeu-vos que no porta cap mena de llevant) és important batre els ous i el sucre fins al punt just. D'aquesta batuda en depèn no només l'estabilitat del pa de pessic sinó també la seva esponjositat i textura. I com sabem si hem aconseguit arribar a aquest punt?

En Ramón diu que els ous i el sucre s'han de batre fins que la massa fa cordó - una expressió que jo no havia sentit mai encara però que s'utilitza molt per descriure la consistència de la massa batuda. Representa que al aixecar el batedor, una petita porció de la massa cau i forma un cordó que poc a poc s'anirà integrant a la superfície de la massa restant sense desplomar-se i/o enfonsar-se com una pedra. Si la batuda dels ous i el sucre no us passa aquesta prova és que li falta aire i lleugeresa. La massa és massa pesada i la Tortada no us sortirà bé.

Estic segura que podem aplicar aquest petit test a tots els pastissos i pans de pessic del món mundial i ens ajudarà a millorar-ne la textura. No m'hi vaig fixar, la veritat, perquè tampoc n'era conscient però segur que també es pot aplicar aquesta norma a l'hora de fer les Magdalenes d'Estepa.

De fet, és interessant saber que el llevat químic o impulsor NO lleva la massa per ell mateix. El que fa és impulsar i donar força a les bombolles d'aire que es formen al batre: com més airosa sigui aquesta batuda molt millor! I d'aquí que una massa batuda a consciencia pugui aguantar, un cop cuita, per ella mateixa i sense la necessitat d'ajuda química.

Per cert, us interessen aquestes "Notes" o us estic donant massa la llauna? ☺

Fondant!!! NO m'agrada la pasta de sucre!! Ja m'ho semblava i ara ho tinc clar del tot!!☺

Per mi el més important és que un pastís es mengi amb delit, que la gent es llepi els dits i vulguin repetir. La decoració... home ha d'entrar pels ulls també però t'ha d'omplir tots els altres sentits i no només la vista!!

Els que em seguiu al Facebook ja sabeu que uns amics d'en Reto van demanar-me si els hi podia fer un pastís de noces "diferent" per un casament poc convencional: els nuvis van decidir celebrar la seva unió amb una festa temàtica al jardí d'un amic sense grans paraments i cursileries. Tampoc no volien pastís!

Però l'amiga d'en Reto, que es va encarregar de tota la decoració, va considerar que un pastís hi havia de ser SÍ o SÍ!

Mireu, no us enganyaré... ha estat una bona feinada!!! Ha estat un repte que m'ha deixat molt satisfeta però m'he empassat un munt de nervis també!!! Una cosa és fer un pastís per portar-lo voluntàriament a algú i una altra és un encàrrec. I encara més una boda!!! Per més que sigui una boda "light" - tot i que he vist fotos i... jo tinc una altra idea del què seria una boda "poc convencional" i "light"☺

Em van dir el tema: blanc i negre! I que estaria bé que fos de pasta de sucre per poder-lo decorar una mica. La resta ho van deixar tot a les meves mans.

Ha quedat bonic!

N'estic molt orgullosa i els nuvis van quedar ben impressionats però el fondant no és el meu terreny. He tingut problemes: molts!! I no sóc una gran amant de les cremes de mantega i el modelatge. Tinc bones mans, faig cosetes, tinc un cert estil i talent per improvisar però NO tinc talent ni art per fer virgueries. Igualment encara que tingués un do especial, crec que el dedicaria a alguna altra cosa: he vist massa creacions de fondant acabant a les escombraries perquè ningú es menja el pastís que hi ha sota el barret de sucre: massa dolç, massa sec, massa gras,...

Així que no us explicaré res sobre el fondant i com traballar-lo. Em falta tècnica!! I us podria explicar més infortunis que consells útils així que de moment deixo aquest tema als experts: la xarxa n'és plena!! I el disseny... sí, ha quedat elegant i a mi m'encanta però això, com tot a la vida, és qüestió de gustos!! Contra gustos... no hi ha res escrit!! ☺

I llavors, si no us vull oferir cap consell implacable, perquè us estic fotent aquest rotllo?

Doncs perquè desprès del que us he dit, ja us podeu imaginar que la meva prioritat eren els pastissos que el formen. NO volia veure l'esforç de tantes hores i un munt d'ingredients malbaratats i acabant a les escombraries: NO! Volia uns pastissos bons! Molt bons! I no va ser fàcil!

Al tenir poca experiència amb tot el tema del fondant, no estava segura de poder fer servir les meves receptes habituals ja que els pastissos havien de ser prou ferms com per aguantar un pes considerable. Però la fermesa no havia de ser a costa de perdre esponjositat i textura.

Tinc el pastís d'aniversari de l'Iris que va ser un èxit i m'hauria pogut servir però volia una cosa més "per adults".

Així que ja em teniu fent un munt de provatures! I un cop vaig tenir les receptes més o menys visualitzades, vaig buscar, comparar i finalment vaig trobar receptes que m'haurien servit però NO és gens fàcil adaptar-les a les quantitats necessàries pels motlles que jo tinc - d'això n'estic preparant tota una entrada: m'he tornat mig boja però alguna cosa n'he après de tot plegat!☺ Però vaja que tinc la nevera plena de pífies i excedents esperant poder ser reciclats!!

Finalment però vaig aconseguir quadrar dos pastissos que s'han de compartir perquè realment són boníssims!!

Pastís de xocolata amb melmelada de taronja agra i crema de formatge
Pastís blanc amb crema de xocolata al Cointreau

Tothom que els ha provat (i han estat uns quants) haurien repetit!! Objectiu aconseguit!!

Doneu-me un parell de dies i us lligo totes les entrades!!☺

Petonets

I no ho dic per dir!!

El pastís de noces de la setmana passada, recordeu? Doncs pel segon pis vaig fer un pastís de xocolata boníssim!

Sembla que un pastís de xocolata és "simplement" això: un pastís amb xocolata! Però no hi ha res més lluny de la realitat! No tots tenen la mateixa consistència ni el mateix sabor. Jo mateixa tinc altres pastissos de xocolata al bloc (mireu a aquí, a aquí o fins i tot a aquí) i tots són bons, MOLT bons! Però aquest... crec que és el més "moist" de tots☺

He fet servir la paraula anglesa "moist" que nosaltres traduïm com a "humit" perquè trobo que representa una textura que es fa difícil expressar amb català... La idea d'un pastís humit no és precisament positiva al meu entendre, mentre que un pastís "moist"és allò que tots busquem en una esponja: poder clavar les dents i notar el caràcter del pastís! La força de la xocolata però combinat amb esponjositat, tendresa i molt d'aroma.

Aquest és el pastís de xocolata que us porto avui: tot cos! La melmelada de taronja i la crema de formatge no fan més que intensificar l'aroma i el sabor del cacau PERÒ... aquest pastís no necessita acompanyament per triomfar! Sol és boníssim també! I, lògicament, permet infinitat d'altres acompanyaments i és prou ferm per omplir-lo, decorar-lo, apilar-lo,...

Les quantitats que us dono funcionen molt bé amb un motlle de Plum Cake d'uns 23-25 cm. També us pot servir un motlle tradicional rodó de 15-20 cm però us dependrà de l'altura. De fet, ja us he avançat que amb aquest pastís m'he adonat que el tema de les quantitats i els motlles és més complicat del que pot semblar a simple vista. En parlarem aviat de com posar un pastís rodó en un motlle quadrat!☺

Ara la recepta!!

Ingredients

Pel pastís

115 grams de xocolata negra - al 70 o 72% de cacau
85 grams de mantega - a temperatura ambient
175 grams de sucre
1 ou gros
185 grams de farina
3/4 de cullereta d'impulsor
3/4 de cullereta de bicarbonat de sodi
Un polsim de sal
250 grams de llet - a temperatura ambient
1 cullereta d'essència de taronja - de bona qualitat
Melmelada de taronja agra al gust

Per la crema de formatge

200 grams de formatge cremós tipus Philadelphia
85 grams de sucre llustre
1 cullereta d'essència de taronja - de bona qualitat

Procediment

Pel pastís

Esclafem el forn a 190°C i preparem/untem el motlle que vulguem utilitzar.

Trossegem la xocolata i la desfem completament al bany maria. La reservem.
Batem el sucre i la mantega fins que blanquegin i agafin cos (llegiu "Nota")
Seguidament separem el rovell de la clara de l'ou tot reservant la clara i batent l'ou lleugerament amb una forquilla.
L'afegirem poc a poc a la mantega i el sucre sense deixar de batre.
Quan el rovell ja està complement integrat, afegirem la xocolata freda a la barreja i seguim batent.
Afegim l'essència de taronja a la llet i tamisem la farina juntament amb l'impulsor, el bicarbonat de sodi i la sal.
Ara pararem de batre i amb una espàtula incorporarem 1/3 de la farina a la barreja.
Així que la farina està integrada, hi afegirem un 1/3 de la llet i remenem amb compte per incorporar tot el líquid.
Repetirem aquests darrers 2 passos fins que tota la farina i la llet estiguin introduïdes a la massa.
Finalment muntarem la clara de l'ou a punt de neu.
Amb molt de compte i amb moviments airosos l'afegim a la massa i ja podem posar el pastís al motlle.

Enfornem durant uns 40-45 minuts (llegiu "Nota")

Mentre el pastís es cou, podeu fer la crema de formatge:

Per la crema de formatge

Poseu el formatge en un bol i bateu fins que s'airegi i quedi cremós.
Seguidament li afegiu el sucre i bateu un parell de minuts més.
Per acabar li afegiu l'essència de taronja i bateu un darrer minut.

Un cop feta la crema de formatge, la reserveu a la nevera fins al moment de fer-la servir. Si voleu la podeu fer amb dies d'antelació ja que a la nevera aguanta fins a una setmana sense cap problema. Al treure-la de la nevera i servir-la, feu-li una bona remenada perquè agafi aire i cremositat altra vegada.

Un cop teniu el pastís cuit, el traieu del forn i el deixeu refredar dins el motlle durant uns 5-10 minuts. Seguidament ja el podeu desemmotllar i el deixeu refredar del tot.

Quan el pastís està fred del tot podeu posar-li la melmelada tal i com us agradi més: el podeu tallar a capes i omplir-lo amb la melmelada (és com a nosaltres ens agrada més) o li podeu posar la melmelada per sobre com vaig fer a aquí. Al vostre gust!! ☺

Igualment amb la crema de formatge... a discreció i sense por!!! Queda un pastís i una combinació de vici total!!

Si el feu d'un dia per altre és perfecte!! I a temperatura ambient (tapat) us aguantarà durant 5 o 6 dies tan fresc com el primer dia!! Però per això no calda que patiu!☺

Què, us animeu amb aquest #pastísdexocolata?

NOTA

Abans d'afegir la llet i la farina al pastís, no tingueu por de batre a tota potència. Pareu però la batedora amb regularitat per tal de netejar les vores del bol. Tantes vegades com ho creieu convenient: NO li passarà res a l a massa!! D'aquesta manera us assegureu una barreja homogènia amb tots els ingredients ben integrats. No hi ha res pitjor que evocar el pastís al motlle i adonar-nos que al cul del bol hi ha ingredients que no s'han barrejat bé.
El temps de cocció dependrà, com sempre, del vostre forn i del tipus de motlle que feu servir. Si no esteu segurs del temps que realment necessiteu podeu fer la prova de tocar-lo al amb el dit: si està cuit no deixareu ditada ja que la massa es recuperarà de seguida. També podeu fer la proba de l'escuradents PERÒ en qualsevol cas, NO obriu el forn durant els primers 30 minuts (millor 35). Si obriu el forn massa aviat, és molt probable que el pastís es desinfli del centre i creieu-me... sé de què parlo!!!☺

NO, si no teniu una olla de cocció lenta NO passa res!! La recepta també és per vosaltres!☺

I sé que parlàvem de pastissos però...

... el meu sogre m'ha portat ruibarbre i no podia pas deixar -lo fer malbé! Aquest any he decidit utilitzar-lo per fer-ne un Chutney però si us ve més de gust una cosa dolça, a aquí teniu un pastís 10!!

Ens agrada molt menjar a la terrassa! I som una mica com els cargols: així que surt el sol, nosaltres cap a fora!! S'ha d'aprofitar que NO en tenim massa! I clar, de seguida encenem el foc i com aquell que no vol la cosa ja tenim uns aperitius fets o unes "Bratwurst" i unes costelles de porc a la graella!

I a la taula? Doncs una amanida, un xic de pa i Chutney!! Va genial per acompanyar formatges o per a fer petites tapes agre-dolces.

I per acompanyar la carn ja no diem!! En Reto no se'n veu mai tip!!☺

He de dir que és la primera vegada que el faig a casa i la recepta me l'he tret de la màniga☺ I ha sortit bé!! MOLT bé!! No serà pas la primera i la darrera vegada que m'hi poso així que... a deixar-ne cosntància!!

Segur que us haureu adonat que al títol de la recepta he escrit "slow cooker". Sí, aquesta recepta l'he fet amb l'olla de cocció lenta. La tinc des del febrer i als que em seguiu al Facebook ja us la vaig recomanar. Jo n'estic encantada doncs em treu molta feina PERÒ NO és imprescindible per fer aquest Chutney!! De fet trigareu menys si feu servir el mètode tradicional només que n'heu d'estar pendent tota l'estona mentre que amb l'olla de cocció lenta, ens en podem desentendre tot aprofitant el temps per a fer altres coses☺

Ingredients

Us en sortiran uns 950 grams al final. Jo n'he omplert 4 pots de 240 ml cadascun.

700 grams de ruibarbre net, pelat i tallat a daus
2 pomes dolces tallades a daus
50 grams d'orellanes a daus - Si ho preferiu podeu utilitzar figues o dàtils
3 cebes tendres o una ceba vermella a rodelles
1 cirereta o bitxo tallat a rodelles
1 branca de canyella
1/2 beina de vainilla tallada a trossos
1 polsim de sal
2 culleretes de gingebre fresc - ratllat
200 grams de sucre
70 grams de vinagre de poma

Procediment

Prepareu els pots que volgueu utilitzar tot rentant-los amb aigua ben calenta o fent-los bullir. Prepareu també tants cercles de paper de forn com pots tingueu (talleu rodones a la mida de la boca del pot i reserveu.

Amb l'olla de cocció lenta

Si l'olla escalfament previ, seguiu les instruccions del vostre manual.

Poseu tots els ingredients fins el gingebre dins l'olla.
Seguidament hi evoqueu el sucre al damunt i ho regueu amb el vinagre.
Barregeu-ho tot amb una espàtula de goma i tapeu l'olla
Ara teniu 2 opcions de cocció:

A velocitat alta durant 6-8 hores

A velocitat baixa durant 10-12 hores

Mireu el que us convé més a vosaltres segons els vostres horaris. Jo l'he deixada a velocitat baixa durant tota la nit i aquest matí només l'he hagut d'envasar.

En qualsevol cas, obriu la tapa i remeneu un parell de vegades. No cal una regularitat concreta: quan us vagi bé! Jo l'he remenat 1 cop 1 hora després d'haver posat l'olla en funcionament, una segona vegada abans d'anar a dormir i la tercera i darrera vegada aquest matí just abans de tancar l'olla i envasar.

Mètode de cocció tradicional

Poseu un cassó al foc, a temperatura mitja, amb tots els ingredients fins al gingebre.
Seguidament hi evoqueu el sucre i el vinagre tot remenant bé.
Deixeu que arribi al punt d'ebullició sense deixar de vigilar-lo i remenant de tant en tant.
Així que el sucre s'hagi dissolt baixeu la temperatura, tapeu i deixeu que cogui fins que el ruibarbre estigui tou (uns 15-20 minuts)
Passat aquest temps destapeu el cassó, remeneu bé i continueu la cocció fins que l'aigua acumulada s'evapori i el Chutney espesseeixi (trigarà uns 5-10 minuts més).

I ja està!!

Independentment del mètode de cocció, un cop teniu el Chutney a punt ja podeu envasar-lo amb l'ajuda d'una cullera. El tapeu primer amb el paper sulfurat de manera que el paper toqui el Chutney i passats 5 minuts tapeu els pots amb les tapes corresponents. NO traieu el paper sulfurat!☺ El paper de forn quedarà enganxat al Chutney i evitarà no només aigua a la salsa degut a la condensació sinó que també evitarà que l'aire que queda entre la superfície de la salsa i la tapa pugui desenvolupar floridures.

Si guardeu el Chutney en un lloc fresc, es conservarà sense problemes fins a 2 mesos. Un cop obert però, guardeu-lo a la nevera☺

A nosaltres ens ha agradat tant que fins i tot el mengem a cullerades!

PER CERT!!! Si no trobeu ruibarbre, la mateixa recepta us pot anar bé per fer un Chutney de tomàquet, de mango, de pera, de pebrot o fins i tot de cireres!!! La única diferència serà el sucre... si veieu que la fruita o verdura que feu servir ja és dolça, agafeu només uns 175 grams de sucre. A fer invents!!!

Bona setmana!!

Ingredients

Per les mandonguilles

Per la sopa de prunes

Preparació

Les mandonguilles

La sopa

Ingredients

Per la massa vella - al 65% d'hidratació

Per la massa del pa - al 67% d'hidratació

Procediment

Per la massa vella

Per la massa del pa

Ingredients

Procediment

Ingredients

Procediment

Ingredients

Per la massa fermentada

Per la coca

Procediment

Per la massa fermentada

Per fer la coca

Ingredients

150 grams de mantega tova150 grams de sucre llustre6 ous - separem les clares dels rovells1/2 llimona - el suc i la ratlladura150 grams de roselles moltes80 grams d'avellanes moltes25 grams de trinxat de galetes Maria (o similar)

Procediment

Ingredients

Procediment

Ingredients

Procediment

Ingredients

Procediment

NOTES

Ingredients

Procediment

Ingredients

Procediment

Ingredients

Procediment

Ingredients

Pels cupcakes

Per la crema de mantega de roses i la decoració

Procediment

Pels cupcakes

Per la crema de mantega de roses

Ingredients

Procediment

Ingredients

Procediment

Ingredients

Procediment

Ingredients

Pel pastís

Per la crema de formatge

Procediment

Pel pastís

Per la crema de formatge

Ingredients

Procediment

Amb l'olla de cocció lenta

150 grams de mantega tova
150 grams de sucre llustre
6 ous - separem les clares dels rovells
1/2 llimona - el suc i la ratlladura
150 grams de roselles moltes
80 grams d'avellanes moltes
25 grams de trinxat de galetes Maria (o similar)