Hi ha bruixes a la cuina

A Suïssa la calor ens ha arribat de cop! D'estar a 15 graus fins fa encara no una setmana i amb un dia plujós i un altre també, a estar a 30°C!! No cal dir que tots estem una mica atuïts i el que menys de gust ve és encendre el forn tot i que... sé que tinc cosetes pendents però és que realment és de bojos posar el forn a 230°C ara mateix.

Si a això li sumeu que les vacances al mar de la Liguria, concretament a la Riviera di Levante, van ser genials i que el pitjor de la depressió post vacacional és l'enyorança pels "Gelato"... l'entrada d'avui no us sorprendrà gens ☺

Jo NO sóc gaire de gelats. I ho dic de debò: és una cosa que no em fa pas còrrer gens (almenys una!!) però en Reto i l'Iris sí que en són uns enamorats i no cal que us faci publicitat dels gelats italians, oi?

Considero impossible i bastant "naive" intentar imitar un "gelato artigianale" d'una bona "Gelateria" italiana. Principalment perquè una de les característiques que fa que tots ens desfem davant un bon gelat italià, és la temperatura de manteniment. Us heu adonat que més que un gelat sembla que ens serveixin una crema ben lleugera i refrescant? Això és perquè els "gelato" no es congelen!! Simplement els mantenen dins uns contenidors a baixa temperatura, la justa perquè l'emulsió d'aigua i grassa no es desfaci. I això... no ho podem aconseguir a casa.

Això no vol dir però que no puguem fer i menjar gelats casolans excel·lents, no!! I el gelat de xocolata que us proposo n'és una prova! Som-hi!☺

Ingredients

Per unes 6-8 porcions

200 grams de llet
200 grams de nata
Un polsim de sal
80 grams de sucre fi - 40g+40g
100 grams de xocolata - 70% de cacau
2 ous - el rovell
Un xic de menta fresca

Procediment

Jo ho he fet amb la geladora. Però igualment és pot fer sense.

Posem la llet, la nata, la sal i la meitat del sucre en un cassó i ho escalfem just fins al punt d'ebullició. Remenem bé per desfer tot el sucre i retirem el cassó del foc.
Trenquem la xocolata i la posem dins la barreja de llet-nata. Deixem que es fongui del tot i reservem.
Preparem un segon cassó amb aigua per poder portar el primer cassó al bany maria.
Mentrestant batem els rovells amb la resta de sucre fins que blanquegin i agafin volum.
Arribats a aquí agafarem 2 cullerades grosses de la crema de xocolata (mireu que no sigui massa calenta o els ous es quallaran) i la barrejarem a la massa de sucre i ous. Tot remenant poc a poc amb una espàtula per integrar-ho tot.
Un cop tot integrat avoquem aquesta barreja a la resta de crema de xocolata i portem el cassó al bany maria sense deixar de remenar. Seguirem remenant el cassó dins el bany maria fins que veiem que la crema espesseix (podeu necessitar 10 minuts o fins i tot una mica més)
Seguidament posarem la massa de gelat dins un bany d'aigua freda a l'aigüera i remenarem perquè refredi aviat.
I acabarem amb uns 30-45 minuts de nevera.
Un cop la massa de gelat està ben freda, la posarem dins la geladora - que haurem tingut al congelador durant un mínim de 24 hores - i deixarem que aquesta treballi durant uns 45-50 minuts.
Passat el temps ja tindreu el gelat a punt!

Per un "gelato" més italià, el podeu servir de seguida! La massa serà ben cremosa i veureu que així que el serviu comença a desfer-se i a regalimar per tot arreu: ben a la italiana!! Us asseguro que és boníssim!!!!

Però també el podeu congelar segons el nostre sistema més tradicional. Aboqueu la crema de gelat dins un contenidor amb tapa i que pugui anar al congelador i llestos: ja teniu el gelat preparat per quan us vingui més de gust!☺ En aquest cas però si que us recomano treure'l de la nevera una estoneta abans de servir-lo.

I si no teniu geladora? Doncs tot igual només que la feina de remenar la massa mentre va congelant l'haureu de fer vosaltres! D'entrada seguiu els primers 8 passos del procediment de la mateixa forma i després continueu així:

Un cop la massa de gelat és ben freda, l'aboqueu dins un contenidor amb tapa i que pugui anar al congelador.
Poseu el contenidor al congelador i li feu una bona remenada cada 25-30 minuts durant les primeres 3 hores per anar trencant els cristalls que es formen al congelar. Després ja el podeu deixar estar per bé.

I sí, ja sé que és un clàssic aquest gelat i pot resultar avorrit , si és que hi ha forma de considerar avorrida la xocolata... Però no cal reinventar-ho tot perquè sigui bo, no creieu? I podeu estar segurs que no en quedarà ni una cullerada!☺

Cuideu-vos de la calor!!

Continuem amb les calors i... que duri!! Jo no em queixo perquè a aquí, qualsevol dia torna a ploure i ja no para☺

Per això us porto aquesta amanida: boníssima, molt refrescant i molt, MOLT ràpida! #20minutsimàgia!! Us en caldran no més de 10!

És, sense cap mena de dubte, la nostra amanida preferida. Us ho dic de debò: la fem segur 4 de cada 7 dies!! Acostuma a ser el nostre sopar acompanyada de carn o peix.

Val a dir que és "especial"... millor dit: diferent!! És una amanida de contrastes. En el color -salta a la vista- però també pel seu sabor dolç-àcid. A més, per fer-ho tot encara més sorprenent, s'amaneix amb all, oli i alfàbrega fresca. Fantàstica!! Una amanida entre exòtica i boscana que tothom qui l'ha provada queda enganxat. I mireu si és així que sempre que ens trobem amb amics i fem allò típic d'un porta una cosa i l'altre en porta una de diferent, a mi ja em tenen assignada aquesta amanida!!☺

No m'enrotllo més!! Feu-la i ja m'ho sabreu dir!! Vinga!

Ingredients

Veureu que no us marco quantitats exactes però és que realment no calen. Jo normalment agafo 1 mango i la resta... a ull i al vostre gust.

1 grapat de tomates tipus cherry madures - a temperatura ambient (llegiu "Notes")
1 mango madur - a temperatura ambient (llegiu "Notes")
Un parell o 3 de grans d'all
Alfàbrega fresca
Sal
Oli

Procediment

Talleu les tomates per la meitat i les poseu dins un bol.
Talleu el mango a daus i l'afegiu a les tomates.
Piqueu l'all i l'alfàbrega i cap al bol
Amaniu amb sal i oli al gust
Barregeu-ho tot bé

Ja veieu que no té cap secret ☺ Queda molt bé acompanyada de rostes (ho he hagut de buscar!! No sabia com dir "croutons" o "picatostes" amb català!! Cordills!!☺).

I...

... si ho talleu tot més petit i ho poseu sobre una torradeta, us queda una tapa genial!! Ho he fet i va ser un èxit!!

Us animeu?☺

Notes

La temperatura de les tomates i el mango. Tenir-los a temperatura ambient és una simple recomanació perquè ja sabeu que la fredor de la nevera mata el gust dels aliments. Si a la vostra cuina fa molta calor, simplement els traieu de la nevera una estona abans de fer l'amanida i el resultat final serà molt més saborós i amb un aroma molt més intens.
Si podeu o penseu a fer l'amanida amb una estona d'antelació, millor. El sucre del mango, l'aigua de les tomates, l'all i l'alfàbrega emulsionen amb el temps fent que la salseta sigui pràcticament un confitat. Jo l'he arribat a fer al matí per menjar -la a la tarda-vespre: un cop feta la deixo a la nevera i la trec uns 20 minuts abans de menjar perquè perdi la fredor.

Kvas o Kvass!!! I què és el Kvas o Kvass?

Doncs una beguda de sègol amb una fermentació alcohòlica molt baixa i que es considera el refresc més popular a Rússia i Ucraïna durant la temporada d'estiu.

Segur que ja ho heu endevinat: dia 10 i nou repte a #reposterasporeuropa!☺

Aquesta vegada la Magdalena de "Dulces Postres Magdalena" ens fa anar fins a Rússia.

Un viatge que m'ha encantat ja que he descobert una varietat de pastissos molt interessants i que m'he guardat a la llista de "pendents" per quan arribi l'ocasió.

Però el que realment m'ha deixat amb la boca obert ha estat Kvas i... perquè m'ha deixat al·lucinada? Doncs perquè la recepta senzilla i casolana consisteix en fermentar unes torrades SOCARRIMADES de pa de sègol o pa negre (no és res més que pa de sègol de to més fosc, gairebé negre com a resultat d'afegir malta o cacau a la massa).

Ho vaig descobrir per casualitat anant de bloc a bloc i vaig tenir molt clar que ho volia fer! A més, estic segura que aquest Kvas serà el refresc ideal per acompanyar les exquisideses que han preparat les meves companyes de repte i que ben aviat podreu veure recopilat al bloc de la Pili.

De veritat que aquesta recepta us semblarà la cosa més extravagant del món mundial però, tal i com m'ha dit una coneguda russa, "cal donar-li una oportunitat per poder-te'n enamorar"!!! ♥♥

El resultat és ABSOLUTAMENT sorprenent!!! Una beguda MOLT refrescant, dolceta... amb certes reminiscències de la cervesa més tradicional però amb el subtil pessigolleig d'un 1% de fermentació. Ideal per una tarda calorosa i apta per a tots els públics!!

Es conserva a la nevera fins a una setmana sense cap problema. Notareu que cada dia que passa puja l'acidesa i es perd dolçor degut a la fermentació però els canvis són poc substancials.

Calen 2 dies per tenir-lo a punt però la feina és mínima!!

La recepta original del Kvas és de #nataschaskitchen! Jo simplement n'he adaptat les quantitats a unes mides més "primer provarem com surt això"☺

Ingredients

Per a 3 litres de Kvas

3 litres d'aigua
3 llesques de pa de sègol o pa negre
1 grapat de panses
130 grams de sucre
7 grams de llevat sec
2 botelles PET de 1.5 litres - llegiu "Notes"

Procediment

Pas 1 - vespre dia 1

Poseu l'aigua en una olleta amb tapa i la porteu a ebullició.
Mentrestant torreu les llesques de pa 2 o 3 vegades a la intensitat màxima que us doni la vostra torradora☺ SÍ!!! Heu de socarrimar el pa!! Com més fosques us quedin les torrades, més intens i fosc serà el color del #Kvas. Us aconsello fer-ho a fora o a prop d'una finestra oberta: us quedarà la cuina plena de fum i olor a pa cremat!!!☺
Quan l'aigua comenci a bullir la traieu del foc i hi afegiu les llesques de pa i el grapat de panses.
Tapeu l'olla i deixeu que tot plegat infusioni fins l'endemà al matí o un mínim de 8 hores.

Pas 2 - matí dia 2

Amb una escumadora traieu tot el pa de l'olla (hi deixeu les panses)
Barregeu en un bol el sucre i el llevat.
Ho evoqueu a l'olla i remeneu per tal que es dissolgui bé.
Torneu a tapar l'olla i la deixeu reposar altra vagada fins a la tarda o unes 6 hores. Li feu una remenada cada quan hi penseu: veureu que al remenar activeu el gas. Senyal que està fermentant correctament!

Pas 3 - tarda dia 2

Ja ho teniu!! Només falta colar-ho tot amb un colador ben fi i ompliu les botelles. Tapeu i... a la nevera!!!

El deixeu a la nevera unes hores perquè estigui ben fresc, fresc i ja el podeu servir i deixar a tothom amb la mateixa cara de "NO m'ho puc creure!!" que ens ha quedat a nosaltres!

Gaudiu-lo!!

P.S- Ens hem adonat que el Kvas és una variant diferent i original per quan teniu gent a casa que no beu o que ha de conduir. Alguns amics ens han dit que bevent Kvas NO es senten tant "fora" de la festa! Així que... a cremar torrades!!! ☺

NOTES

Les botelles PET...

...segurament us servirien qualsevol altra tipus de botelles que tingueu per casa però si feu servir bolletes de plàstic evitareu el risc a que la botella es trenqui degut a la fermentació.

Jo no he notat una fermentació exagerada però també us diré que no vaig omplir les botelles del tot per si de cas☺ Sigui com sigui, les botelles PET estan preparades per begudes gasificades així que és millor curar-se en salut!

Tots tenim dies en què necessitem una mossegada dolça, oi? Així de simple!! Doncs ja teniu la raó d'aquest pa que... també es podria haver dit "coca"☺

Senzill, d'estar per casa i MOLT bo!

Al punt just de sucre, MOLT esponjós i molt aromàtic.

Amb un toc molt particular que m'encanta: he substituït la meitat de la llet per almívar de llet ("Dulce de leche") Ha quedat fabulós!! ♥♥♥

Ho sento!! HO SENTO!!! Sé que m'estic fent una mica plom amb el ruibarbre i també sé que a vosaltres us costa trobar-lo.... ho sento! I NO, no us vull fer mirotes ni babarotes! Simplement he ajuntat, espontàniament, els darrers grams de ruibarbre (la collita s'acaba per Sant Joan) que tenia a la nevera amb les primeres cireres de la temporada: la primavera troba l'estiu!!☺

Igualment us funcionarà amb cireres i maduixes, amb cireres i groselles, amb groselles i maduixes, amb pinya i poma, amb albercocs i maduixes, amb pinya i cireres, amb mango i cireres, amb poma i albercocs, amb... amb la combinació que més de gust us vingui!! Un consell? Les combinacions dolç-àcid són espectaculars!!

Ingredients

Per un motlle rectangular ( de "plum cake" ) d'uns 25 cm

200 grams de ruibarbre
200 grams de sucre
225 grams de cireres
100 grams de mantega
1 ou
100 grams d'almívar de llet
100 grams de llet
280 grams de farina
2 culleretes d'impulsor
1 polsim de bicarbonat de sodi
1 polsim de sal

Procediment

Escalfeu el forn a 180°C i unteu el motlle. Assegureu-vos d'untar molt bé els vèrtex també doncs és on acostumem a tenir problemes a l'hora de desemmotllar.

Renteu, peleu i talleu el ruibarbre a daus d'1 cm aproximadament.
Poseu els trossos de ruibarbre dins un bol i hi afegiu 2 cullerades de sucre. Ho remeneu bé i ho deixeu macerar durant uns 30 minuts. D'aquesta manera el ruibarbre treu l'aigua abans d'afegir-lo a la massa al mateix temps que agafa textura de confitat. Si feu servir una altra fruita salteu aquest pas!☺
Renteu les cireres, les espinyoleu, les talleu per la meitat i les reserveu.
Agafeu el sucre restant i el bateu amb la mantega fins que veieu la barreja airejada i amb cos.
Hi afegiu l'ou, l'almívar de llet i la llet a poc a poc tot batent bé després de cada ingredient.
Tamiseu la farina juntament amb l'impulsor i la sal.
Deixeu de batre. Agafeu una espàtula i amb moviment airosos integreu tota la farina a la massa.
Finalment hi afegiu la fruita i ja podeu posar la massa de pa dins el motlle.
Enforneu durant 40-50 minuts però per estar-ne més segurs no deixeu de fer la prova de l'escuradents que no falla mai☺

I ja el teniu! Un cop cuit el traieu del forn i deixeu que es refredi durant uns minuts abans de desemmotllar-lo definitivament.

I així que el tingueu fora del motlle, simplement deixeu que es refredi del tot i li espolseu sucre llustre pel damunt.

Fàcil, veritat? Doncs a menjar-lo de gust i perquè sí!! ☺

Una coca de Sant Joan una mica especial... ho sé! I gens tradicional però...

... ja he comentat alguna vegada que la fruita confitada sencera és difícil de trobar a Suïssa així que ens hem de renovar!☺

Encara em quedàvem uns llardons congelats i la coca de llardons, tot i l'atribució automàtica a l'època de Carnestoltes, també és típica de Sant Joan! Per altra banda ja fa dies que no para de ploure!!! N'estem fins a la barretina d'aigua!! I el pitjor és que justament ara tenim el jardí ple de fruits vermells que perillen de fer-se malbé si aquest temps no canvia.

Aquest era el cas del groseller! Ja feia dies que l'Iris anava picotejant les ribes vermelles i només esperàvem una mica de sol perquè acabessin d'agafar un to més fosc però el sol no arriba i les groselles ja començaven a caure. Les he collit! I n'he fet la coca de Sant Joan perquè mentre les collia em va venir al cap aquesta coca de cireres que vaig veure no fa gaire al Facebook i que tinc a pendents. Un simple canvi d'imatge: les cireres per les groselles!☺

I la coca en sí és una coca de brioix. No, no és exactament la d'en Xavier Barriga - ja m'he adonat que és la gran triomfadora d'aquest Sant Joan☺- però tampoc és massa diferent. Al cap i a la fi les masses de pa dolces i enriquides es basen en els mateixos ingredients.

Per aconseguir més esponjositat i un sabor més intens, he fet un "poolish" de iogurt amb 100 grams de farina.

Anem a la recepta!

Ingredients

Poolish

100 grams de farina de força - llegiu "Notes"
75 grams de iogurt natural
25 grams de llet sencera
1-3 grams de llevat sec - llegiu "Notes"

Per la coca de brioix

400 grams de farina de força - llegiu "Notes"
100 grams d'aigua
10 grams de llet en pols
Tot el "poolish"
2 ous
1 llimona - la ratlladura
100 grams de sucre - llegiu "Notes"
100 grams de mantega freda
1 polsim de sal
180 grams de llardons

Per l'acabat

4 cullerades de licor d'anís
400 grams de groselles
2 cullerades de llimona confitada
50 grams de sucre
Llavors d'anís (matafaluga)
Farigola seca

Procediment

Poolish

En un bol barregeu el iogurt, la llet i el llevat fins que veieu que aquest darrer s'ha desfet.
Hi afegiu la farina tamisada i barregeu bé perquè s'integri.
Seguidament amasseu durant uns minuts per tal d'aconseguir una massa flonja però amb cos i que no s'enganxi a les mans.
Finalment feu una bola amb la massa i la poseu de nou dins el bol que haureu untat lleugerament amb oli.
Tapeu i deixeu que fermenti.

Si hi penseu o teniu planejat fer la coca, podeu fer el "poolish" la nit anterior i deixar-lo dins la nevera fins l'endemà. El traieu 1 hora abans de començar amb la coca perquè agafi temperatura i llestos. Si sou dels que feu les coses més segons bufa el vent, aquesta és la meva norma en un 95% dels casos, podeu fer el "poolish" al mateix dia. Penseu però que per aconseguir una fermentació adequada necessitareu entre 2 i 3 hores i les quantitats de llevat seran més elevades. Llegiu "Notes" que allà us ho explico millor☺

La coca de brioix

Poseu dins un bol tots els ingredients per la coca des de la farina fins al sucre i barregeu bé.
Un cop teniu tots els ingredients ben barrejats, començarem a amassar tot alternant l'amassat amb descansos que permetran que la massa es relaxi i desenvolupi millor el gluten. Si amasseu a màquina, podeu seguir el ritme 2-7 (2 minuts d'amassat i 7 minuts de descans). Si amasseu a mà... aquesta massa d'entrada és enganxosa (típic de les masses enriquides i hidratades) però anirà agafant consistència a mida que aneu amassant. Seguiu el ritme d'amassat i descans que us permetin els vostres braços i NO patiu! Trigareu un xic més però aconseguireu dominar la massa!!☺
Així que heu amassat un parell de vegades i veieu que la massa ja està ben lligada, hi afegiu la mantega freda poc a poc mentre aneu amassant. Si ho feu a mà, al afegir-hi la mantega la massa es desmuntarà altra vegada. Tranquils!! Agafeu-vos el vostre temps i aneu deixant descansar la massa. Si a la vostra cuina fa molta calor, deixeu descansar la massa a la nevera! Això va de conya per posar al seu lloc masses descontrolades ☺
Un cop teniu la mantega integrada, torneu a amassar un parell de vagades més i, després, hi afegiu la sal.
Amasseu per integrar la sal i deixeu descansar la massa.
A aquestes alçades ja hauríeu de tenir una massa amb cos que ja no s'enganxa a la superfície de treball o a les parets del bol. Si no és així, NO passa res, simplement amasseu una estoneta més (entenent per amassar el tàndem amassar-descans).
Finalment hi afegirem els llardons.
Amassada final per integrar els llardons i ja podeu fer una bola amb la massa i l'introduïu de nou dins el bol, lleugerament untat amb oli, per donar pas a la primera fermentació.

Jo he fet aquesta coca amb mètode directe aquesta vegada i la coca ha necessitat 2 hores per doblar el seu volum (la temperatura de la meva cuina no supera el 19°C ara mateix) però ja he comentat en altres ocasions que, si voleu, la podeu posar a la nevera passada la primera hora de fermentació i continueu el dia següent (mètode de fermentació en fred)

Passat el temps de fermentació, deixeu caure la massa sobre la superfície de treball i li doneu uns cops per desgasar-la.
La talleu segons les coques que vulgueu fer: jo n'he fet una de grossa.
Plegueu una mica les porcions sobre elles mateixes i els hi doneu uns 10 minuts de descans.
Seguidament en feu una bola intentant donar certa tensió a la massa i la deixeu reposar 10 minuts més. Amb aquest darrer descans, la massa quedarà més elàstica i s'estirarà molt millor.
Ara ja podeu agafar el rodet i estireu cada peça de massa segons la forma que us interessi: rodona, ovalada, allargada,...
Poseu la massa ja formada sobre una safata de forn i procedim a acabar-la.
Pintem la coca amb el licor d'anís i hi escampem les groselles per sobre.
Escalfem el forn a 190°C i deixem llevar la coca per segona vegada durant uns 35-45 minuts.

No espereu un canvi molt substancial en el volum de la massa aquesta vegada, però sí que heu de veure que la massa s'ha com relaxat. Les fruites estan com més incrustades i tot plegat presenta un aspecte voluminós i igualat.

Abans d'enfornar espolsarem el sucre pel damunt de les groselles PERÒ...

... en aquesta ocasió he preparat un sucre d'herbes per tal d'aconseguir una coca més aromàtica. He agafat la farigola i les llavors d'anís i les he posat, juntament amb el sucre, dins la picadora. El resultat es un sucre amb una olor embriagadora!!

I l'aroma persisteix al coure la coca impregnant la cuina d'olor de bosc!

Si heu fet coques petites les haureu de coure uns 15-25 minuts. Jo la meva l'he cuit durant uns 35 minuts. Si les deixeu més estona al forn perdran massa humitat i quedaran seques més ràpidament.

Al treure les coques del forn deixarem que es refredin del tot abans de tocar-les ja que d'aquesta manera aconseguim que les groselles es quedin enganxades al xarop d'herbes i no les anirem perdent per tot arreu.

I ja estem!! Sé que us estic presentant una coca poc convencional i al límit dels cànons tradicionals per la nit de la Revetlla però de veritat que es mereix una oportunitat☺ Estic segura que desprès de la primera mossegada i d'un "però quina coca és aquesta!!??!" aconseguirà enganxar-vos!

Ja m'ho direu!! Sigui com sigui i amb la coca que sigui... BONA REVETLLA!!!

NOTES

La farina de força és una farina amb un percentatge de proteïna més elevat del que acostuma a tenir una farina tradicional. La farina de força conté sobre un 12% de proteïna mentre que la farina fluixa i convencional es mou entre un 8 i un 9% de proteïna. La força d'una farina es relaciona directament amb el gluten de la mateixa. Una massa enriquida amb mantega i ou com és el cas del brioix i d'aquesta Coca de Sant Joan, es beneficia d'una farina de força ja que aquestes farines aguanten millor la carrega que suposa afegir grasses i humitat extra sense que es vegi afectada la seva capacitat d'absorció i de gasificació (llevant). Cosa que ens assegura una bona fermentació i un llevat adequat. I si no tenim farina de força NO podem fer coques de Sant Joan? Res més lluny de la realitat!!! Ja fa segles que es fan coques i abans no es feia diferència entre les farines! Només hem de tenir en compte que si fem servir una farina de les tradicionals per elaborar una massa enriquida, els temps d'amassat i de fermentació variaran. D'entrada ens cal tractar la massa amb delicadesa, donar-li més temps a l'hora de desenvolupar el gluten i hem de tenir molt controlats els temps de fermentació, el mètode que volem fer servir i la quantitat de llevat que utilitzarem. Una farina fluixa ens pots donar un resultat fantàstic si fermentem en fred per exemple però llavors li hem de posar un mínim de llevat (1-2 grams) ja que si li volem donar molt temps de fermentació i al mateix temps li donem un impuls més gran del compte, la massa no aguantarà la pressió i tindrem el problema de la sobrefermentació. El millor consell? Feu servir la farina que tingueu a l'abast i acostumeu-vos a observar la massa!! I agafeu apunts!! Així si no surt bé podeu tornar a començar evitant errors anteriors.
La quantitat de llevat en el "poolish" dependrà de si el feu el dia abans o el mateix dia. Si el feu al dia abans en fareu prou amb 1 gram ja que li donareu moltes hores per fermentar. Contràriament, si us convé més fer el "poolish" el mateix dia, llavors és convenient fer servir uns grams més de llevat per tal d'aconseguir un "poolish" potent en una franja de temps concreta: unes 2-3 hores. Si feu el "poolish" el mateix dia però no penseu amassar fins a la tarda, igualment podeu utilitzar la quantitat mínima d'1 gram però llavor no el posareu a la nevera o li posareu passada una estona si la vostra cuina és molt calenta.
La quantitat de sucre a la recepta la podeu doblar si voleu. Fent servir 100 grams de sucre surt una coca bastant neutre pel que fa al punt de vista del sucre ja que els llardons neutralitzen una mica la dolçor. Ningú pot negar el toc refrescant i àcid de les groselles al mateix temps que la llimona confitada i el sucre aromatitzat fan que es trobin mossegades dolces i boníssimes de forma inesperada. a Suïssa aquest tipus de coques àcides o les seves germanes cosines les "Wähe" són molt habituals per substituir un sopar per exemple. Són un entremig perfecte entre un menjar salat i unes postres. De fet be podríem estar parlant d'una pizza, oi?

Si li canviem la perspectiva segur que enteneu què vull dir☺

Amb el temps jo m'he acostumat a aquest punt dolç-àcid i a casa ens agrada molt!! No ens fa falta més sucre però em sembla que per vosaltres aquesta coca pot ser poc "coca" així que no tingueu por a posar-hi més sucre perquè us quedarà genial!

Tot l'estiu sense publicar!

No és pas que hagi fet vacances... bé, sí que n'he fet però no pas 3 mesos!! El cas és que hem tingut un estiu fabulós! I a aquí si surt el sol i fa caloreta ho aprofitem al màxim: a dins a casa no ens hi trobareu pas! I encara menys amb el forn a tota pastilla☺

Però vaja, tot s'acaba! Ja anem amb samarretes de màniga llarga i han arribat les primeres pluges. No fa pas molta fred encara però la tardor ja ha entrat amb força i jo m'he reactivat!! Ja tocava! I comencem amb una melmelada boníssima feta molt tradicionalment i natural.

Amb un estiu així d'esplèndid, ja us podeu imaginar que l'hort que tenim ha donat el màxim de si mateix. I com sempre passa, moltes de les fruites i les verdures han arribat de cop. I les móres no han estat una excepció.

L'any passat, al publicar l'Streuselkuchen ja us vaig comentar que l'esbarzer silvestre que vam trobar al jardí al comprar la casa, és la joia de la corona dels fruits vermells. N'hem plantat d'altres de jardí, sense espines i tal. Tots ens han abastats de fruits vermells però cap ha aconseguit donar-nos l'excel·lència de sabor que ens dóna aquesta planta salvatge. I us asseguro que ho és de salvatge!!! Per aconseguir un grapat de móres ens hem de guarnir com per saltar a la batalla: com punxa el punyeter!!

La llàstima de les móres és que de seguida queden aixafades i duren ben poc un com collides així que n'he fet melmelada.

I l'he fet molt natural: només móres, la quantitat justa de sucre, llimona i un punt de vainilla. Sense pectines de cap mena. El secret de la seva consistència és la reducció! No n'hi ha cap més! Aquesta melmelada l'he cuit 4 vegades☺

Anem-hi i us ho explico!

Ingredients

2000 grams de móres
800 grams de sucre - Llegiu "Notes"
100 grams d'aigua
1/2 beina de vainilla - oberta per la meitat
1 llimona - el suc

Procediment

Abans de començar prepareu els pots que fareu servir. Jo no tinc mai clar la quantitat de pots que necessitaré així que sempre n'escaldo i en preparo una bona quantitat. En aquesta ocasió en vaig omplir 6 però com podeu veure a la foto, no tots tenien la mateixa capacitat així que més val que en sobrin.

Un cop tenim els pots preparats ja podem començar:

Rentem les móres amb molt de compte a no aixafar-les massa - Llegiu "Notes"
Les posem dins un cassó amb el sucre i l'aigua.
Agafeu el cassó per les nanses i feu-lo voltejar una mica per afavorir la dissolució del sucre.
Seguidament hi afegim el suc de la llimona i la beina de vainilla.
Ho posem a coure a mig foc.
Així que veieu que les móres arrenquen el bull, baixeu el foc al mínim i deixeu que coguin durant uns 8-10 minuts.
Amb una espàtula de silicona remeneu una mica la melmelada, tanqueu el foc i deixeu que es refredi completament.

Arribats a aquest punt veureu que la melmelada encara és molt líquida. NO passa res! Acabem de començar el procés de reducció! ☺

Ara ja només es tracta de repetir els darrers 3 punts del procediment 3 vegades més. Pot semblar una feinada però només us demana uns minuts de temps. És Important que deixeu refredar la melmelada del tot abans de coure-la una altra vegada i mentre es refreda vosaltres a la vostra! I si us va millor per horaris... doncs continueu el dia següent☺

Us adonareu que la melmelada va agafant consistència i desprès de la quarta cocció ja la tindreu preparada. Ara ja només cal omplir els pots mentre la melmelada encara és calenta i deixar-los refredar cap per avall.

Us asseguro que val la pena! La melmelada resultant és molt saborosa i la consistència és perfecte per escampar-la sobre un tros de pa amb mantega tal com demana la tradició. Igualment la podeu fer servir com a acompanyament d'altres delícies: scones com aquests o aquests , pancakes, creps, waffles o fins i tot menjar-la amb recuit, formatges o iogurt! A mi m'encanta!!

I es conserva durant una bona temporada. Sense obrir el pot i al rebost es conserva durant mesos: en tindreu per tot l'hivern! Ara, un cop obert, l'heu de guardar a la nevera però... això ja us ho imaginàveu, oi? ☺

Us animeu a provar-ho? A veure què us sembla el resultat doncs és força diferent del de les melmelades fetes d'un cop.

Notes

La quantitat de sucre és bastant menor del que s'acostuma a utilitzar al fer melmelada casolana. Si voleu ni podeu posar més però a mi només m'interessa el sucre per aconseguir el grau de dolçor que fa una melmelada agradable al paladar. Amb aquesta quantitat surt dolça però no embafa. Penseu però que les meves móres ja eren molt dolces. Si les móres que feu servir anessin faltades de dolçor, podeu augmentar la quantitat de sucre 150/200 grams sense por a passar-vos.
Per rentar les móres passeu-les només per sota l'aigua i mireu que no hi quedin fulles ni tiges però no les toqueu gaire perquè són molt delicades. Jo NO les passo pel colador xinès. Les llavors de la móra no són pas bones però són molt petites i no ens molesten gens. És una mica el contrari: ens agrada trobar-les al menjar la melmelada! Igualment ens agrada que es trobin trossos de móra. Per aquest motiu sempre vaig remenant amb molt de compte per no acabar tenint un puré. Els trossos de fruita i les llavors són la confirmació que hem fet servir fruita de veritat ☺ De tota manera, si vosaltres voleu una melmelada ben fina, passeu-la pel colador xinès abans de coure-la per segona vegada. La resta del procediment és el mateix.

Ara mateix, mentre espero expectant que acabi l'escrutini de vots tot seguint TV3, m'estic menjant un tall... un tallet petit (més petit del que m'agradaria en un cas de nervis com el del 27s) de la coca més catalana i familiar de totes: la coca de iogurt!!

Un pa de pessic espectacular que resulta ser tradicional de les terres de l'Ebre però que estic pràcticament segura de poder afirmar que és, per molts de nosaltres, la coca que ha acompanyat la majoria de les nostres festes infantils, les tómboles de fi de curs, les parades al carrer per recollir diners per motius escolars varis, ... o hi ha algú que no coneix la coca de iogurt encara?☺

I perquè una coca de iogurt precisament avui? Doncs perquè durant la setmana va ser l'aniversari de la meva filla i li vaig fer un pastís que li va encantar! Els que em seguiu al Facebook ja heu vist la foto i segur recordareu que us vaig comentar que descobert el pastís al Pinterest i arribada l'hora d'intentar-lo a casa, finalment em vaig quedar només amb l'idea i vaig canviar les receptes bàsiques per fer-lo de manera més ràpida. Bé doncs la coca de iogurt és precisament la base del mateix.

Ja tinc una coca de iogurt publicada al bloc: la de xocolata! Però m'he adonat que no havia publicat encara la recepta bàsica així que començarem pel començament. I NO patiu que la recepta del pastís d'aniversari també arribarà☺

Ingredients

La particularitat de la coca de iogurt és, com ja sabeu, que les quantitats dels ingredients venen donades amb mides. Essent 1 mida = a la capacitat del potet de iogurt - Llegiu "Notes"

3 ous
1 iogurt natural - de llimona o xocolata si voleu intensificar el sabor de la coca.
1 mida i 1/2 de sucre
1/2 mida d'oli d'oliva suau
3 mides de farina de rebosteria
1 llimona - la ratlladura
1 sobre d'impulsor - 15 grams en el meu cas
1/4 de cullereta de bicarbonat de sodi - opcional
Sucre per espolsar pel damunt

Procediment - llegiu "Notes"

Escalfem el forn a 185°C i preparem el motlle que volgueu utilitzar tot untant-la amb un xic de mantega i folrant-la amb paper sulfurat.

Deixatem lleugerament els ous dins un bol.
Hi afegim el iogurt i barregem bé per integrar-ho tot.
Poc a poc hi afegim el sucre i comencem a batre.
Quan tenim la barreja ben homogènia, hi anem deixant caure l'oli sense parar de batre.
Ara ja hi afegirem la farina, el llevat i el bicarbonat de sodi tamisats i batrem bé per evitar grumolls.
Finalment ja només ens falta afegir la pell de la llimona.

I ara ja podem posar la barreja al motlle, espolsarem el sucre pel damunt i enfornarem durant uns 30-35 minuts. Un cop cuita, la deixeu refredar i apa... a gaudir-ne!!

Fàcil, oi? Doncs no la perdeu de vista que en tornarem a parlar ben aviat ☺

I VISCA CATALUNYA!!

NOTES

Com sempre passa en les receptes familiars, no hi ha 2 coques iguals. Si doneu un cop d'ull a la xarxa, us adonareu ràpidament que les mesures (mides) dels diferents ingredients varia d'una recepta a l'altre i sempre surt bé: un motiu més per considerar aquesta coca una coca fantàstica!! Jo he fet servir la recepta de tota la vida i conté menys sucre i menys oli que altres receptes que he vist. En tot cas i deixant un marge a la llibertat, jo us recomanaria mantenir la quantitat d'ous i la mesura de la farina per tal de garantir-ne la consistència i la humitat necessària.
Pel que fa al procediment, aquesta coca ja es feia quan ningú es preguntava si era millor separar els rovells de les clares o si primer calia batre els ous i el sucre i desprès anar-hi afegint la resta. No us atabaleu! Comenceu amb els ous i aneu barrejant els ingredients tal i com us vagi millor: es pot fer aquesta coca batent a mà sense cap problema i jo mateixa no segueixo mai el mateix ordre i us puc garantir que es compleix allò de "l'ordre dels factors no altera el producte"☺

I amb aquesta crema de xocolata facilíssima i relativament baixa en sucres i grassa, us estic donant una nova recepta de la saga "20 minuts i màgia".

Aquesta crema també la vaig fer servir, juntament amb la coca de iogurt, a l'hora de fer el pastís d'aniversari de l'Iris d'aquest any. Ara ja us podré preparar l'entrada complerta!! ☺

Dir-vos que és la meva crema de xocolata preferida i la faig servir habitualment. S'ha convertit en el meu "as amagat a la màniga"☺ Tothom que la menja em diu que és MOLT bona! I no és per tirar-me floretes però... realment és boníssima!

Amb el temps li he anat baixant les quantitats de sucre i mantega fins a arribar al punt just de sabor i consistència: és dolça! Però igualment el cacau té el seu protagonisme i no tenim la sensació de posar-nos a la boca simplement sucre. A la família hi tinc verdaders amants de la xocolata i la prefereixen a altres opcions més ensucrades.

La quantitat de mantega és la necessària perquè la crema tingui cos, ens permeti crear decoracions i aquestes ens aguantin unes quantes hores fora de la nevera (sempre que el lloc sigui fresc).

Amb el dit anteriorment ja us apunto que aquesta crema de formatge és ideal per farcir pastissos però també és genial a l'hora de decorar-los o de donar un acabat ràpid i saborós als vostres cupcakes. Estic segura que si la feu servir una vegada, es convertirà en una de les vostres receptes bàsiques. És, sense cap mena de dubte, una de les meves!

Ingredients

Amb aquestes quantitats puc farcir un pastís de 24 cm o decorar de 10-12 cupcakes.

75 grams de mantega a temperatura ambient
100 grams de sucre llustre tamisat
45 grams de cacau tamisat
100 grams de formatge cremós fred - jo utilitzo Philadelphia Balance: amb només un 3% de matèria grassa i 50% menys calories. FUNCIONA de meravella!!

Procediment

En un bol batem la mantega amb el sucre llustre a velocitat mitjana fins que ens quedi una pasta cremosa. Pareu de batre per netejar les parets del bol tantes vegades com calgui.
Baixem la velocitat i hi afegim el cacau a cullerades. Seguim batent i netejant les parets del bol sempre que sigui convenient.
Quan la barreja ja es veu homogènia i amb el cacau integrat, hi posarem el formatge directament sortit de la nevera. Batrem un minut a velocitat baixa i llavors ja la pujarem pràcticament al màxim i continuarem batent fins que veiem que la crema està ben crescuda i lligada.

A partir d'aquí ja sabeu: a fer-ne un bon ús! I no oblideu llepar l'espàtula de silicona i deixar ben brillant el globus de la batedora!! ☺

I anem al pastís d'aniversari de l'Iris!

3 anys!! La única cosa que ella demanava els dies anteriors al seu aniversari al preguntar-li què volia que li regaléssim era: un pastís de xocolata!!

L'any passat ja li vaig fer un pastís de xocolata així que m'havia d'empescar alguna cosa de xocolata però diferent.

Per cert, perdoneu per les fotos perquè vaig haver de fer-les a tota pastilla i amb el mòbil i van sortir com van poder☺

Parlàvem de diferent... però estic segura que el pastís us resultarà familiar doncs és molt vistós i la idea no ha estat meva, no. Ja feia temps que voltant pel Pinterest vaig descobrir-lo i el vaig deixar apuntat a la llista de pendents. Com que a l'Iris li encanta la "Peppa pig" em va semblar ideal posar-me a fer-lo aquest any.

La recepta original del pastís base sembla ser que és de procedència holandesa. Malgrat tot no acabo de tenir clar d'on o qui va tenir la idea de decorar-lo amb els KitKat ja que he trobat diferents blocs on l'autora se n'atribueix la originalitat. El que si us puc dir és que la traducció anglesa de la recepta la vaig trobar a aquí i que en aquesta mateixa pàgina vaig poder llegir que l'esponja base del pastís no és només tradicional d'Holanda sinó que els italians també la utilitzen molt només que ells l'anomenen "Pan di Spagna".

Al final però no vaig fer servir la recepta per a res ja que aquest "Pan di Spagna" a base d'ous, sucre i farina, tot i sonar molt peninsular, no m'és gens familiar. Igualment calia fer una "Ganache" de xocolata per omplir el bassal. El problema era que no es podia fer servir la crema de xocolata fins que refredés lo suficient per adquirir una determinada consistència i... ostres... l'aniversari de l'Iris va caure en un dimecres aquest any i essent dia laboral el que menys vaig tenir va ser temps per deixar passar.

Així que de cop l'autor original del pastís va deixar de ser rellevant perquè vaig decidir quedar-me només amb la idea i tirar pel dret amb receptes que tinc per mà i que sé que surten.

Va quedar un pastís boníssim i el vaig tenir fet en un moment☺

Anem-hi!

Ingredients

Una coca de iogurt
Massapà de color rosa
Crema de formatge de xocolata
Melmelada de móra, taronja o albercoc
10-11 KitKat - unes 40-45 barretes
Una cinta d'uns 50 cm

Procediment

Primerament feu la coca de iogurt i la poseu al forn.
Mentre la coca està al forn, podeu treballar el massapà per tal d'aconseguir uns porquets ben eixerits. La foto d'abans us mostra els porquets que vaig fer jo. Un cop fets els reserveu.
Traieu la coca del forn i la deixeu refredar.
Mentrestant podeu preparar la crema de formatge de xocolata.

Un cop la coca està freda, ja podeu passar a fer el muntatge:

Talleu la coca pel mig.
Pinteu la superfície de la meitat inferior del pastís amb una capa fina de melmelada.
Seguidament hi escampeu una bona ració de la crema de formatge de xocolata.
Intenteu que la crema quedi ben anivellada.
Torneu a muntar el pastís tot col·locant la meitat superior del mateix al seu lloc.
Pressioneu amb compte la coca per tal d'assentar-la bé i rectificar, si cal, l'anivellament de la crema de formatge.
Ara ja podeu cobrir de crema de xocolata tot l'exterior del pastís. Procureu que us quedi només una capa fina i uniforme de crema de xocolata.
La xocolata restant la col·loqueu, sense gaires mirament doncs es tracta d'imitar el fang, tot cobrint el pastís.
Ara haurem de tallar i anar col·locant les barretes de KitKat. Una al costat de l'altre ben posades i a manera de recobriment final. Veureu que a mida que ho feu van desapareixen les irregularitats que us hagin pogut quedar a les parets del pastís. Veureu que és realment senzill de fer doncs la crema de formatge de xocolata és més densa que un "Ganache" tradicional i això ens facilita la feina d'enganxar les barretes.
Un cop les teniu ja totes posades, us assegureu que estiguin totes a la mateixa altura i les fixeu tot passant la cinta a tot l'entorn del pastís i fent una llaçada ben vistosa per tal de rematar la feina.

Ja teniu el bassal de fang a punt!!

Finalment hi poseu els porquets a dins i... ACABAT!!!

No cal que us digui que el pastís va agradar molt, oi? L'Iris no va poder obrir més els ulls quan el va veure☺

El resultat no pot ser millor pel poc temps que cal dedicar-li i permet moltes versions: el podeu omplir de caramels o podeu convertir-lo en un aquari o en un jardí florit o en un corral de pollets i gallines o en una bassa amb granotes o... imaginació al poder que jo sé que en teniu molta☺

I ara... a clavar-li mossegada!!

Ja us vaig avançar al Facebook que la cosa anava de pomes aquesta setmana☺

Mireu quina coca més espectacular!!

El fet de tenir pomes tot l'any fa que ens oblidem que és justament a la tardor quan la poma és fruita de temporada. Jo tinc la sort, ja us ho vaig dir l'any passat al publicar la compota de poma, que el meu sogre té un parell de pomeres que donen unes pomes boníssimes.

Aquest anys al tenir un molt bon estiu, les pomes encara són més dolçes i s'han picat molt poc! Això ha fet que ens en mengéssim més i ens n'han quedat menys pel rebost. Així que aquest any no hi ha compota però aquesta coca ja l'hem fet unes quantes vegades amb el que portem d'estació☺

És així de fàcil: pomes i vi!! La parella ideal! El vi l'acaba d'arrodonir i la veritat és que la combinació d'acideses és perfecte!

Ingredients

Per un motlle d'uns 26 cm.

100 grams de mantega a temperatura ambient
200 grams de sucre - morè o blanc és opcional
3 ous
125 grams de llet
125 grams de vi blanc
350 grams de farina de rebosteria - Llegiu "Notes"
1 sobre d'impulsor
1/4 de cullereta de bicarbonat de sodi
1000 grams de pomes pelades i tallades a quadres irregulars - Llegiu "Notes"
1 cullerada de sucre blanc
1/2 cullereta de canyella.

Procediment

Escalfem el forn a 190°C i preparem el motlle tot untant-lo lleugerament amb mantega.

Bateu la mantega i el sucre durant uns 10 minuts fins que la barreja quedi ben espumosa.
Seguidament hi aneu afegint el ous, un a un i sense parar de batre.
Mentrestant, barregeu la llet i el vi en un got. Remeneu bé i ho deixeu reposar una estona - Llegiu "Notes"
Tamiseu la farina, l'impulsor i el bicarbonat de sodi. Ho afegiu a la barreja així que els ous estiguin ben integrats i a partir d'aquest moment ja deixeu de batre i ho integreu tot amb una espàtula.
Així que la massa sigui homogènia hi afegiu els líquids.
Finalment només falta barrejar-hi les pomes i ja podeu evocar la massa al motlle.
Finalment mescleu el sucre amb la canyella i l'escampeu per tota la superfície de la coca.

Enforneu durant uns 40-45 minuts o fins que l'escuradents surti net.

S'ha acabat! A que no costa gens? I si la proveu veureu que és MOLT perillosa... començareu a repetir-la!!! ☺

NOTES

La farina de rebosteria. Ja us he comentat alguna vegada que jo faig servir la farina de l'Amasadero. La vaig descobrir i m'agrada molt! Sempre intento fer-ne la comanda així que sé que vinc a Catalunya perquè, d'alguna manera, quan faig coses de rebosteria, ja no sé fer-ne servir cap altra. La marca o la casa, en el fons, si tenim per segur que la farina és de qualitat, és el de menys: tots tenim els nostres llocs/marques habituals PERÒ realment crec que aquesta farina de "força 0" (nivell de proteïna baix) ajuda a aconseguir una textura més esponjosa i volàtil amb aquest tipus de masses que no necessiten llevats ni fermentacions. Us animaria a fer la prova: si sou dels que encara feu rebosteria utilitzant la farina tradicional de cuina (acostuma a tenir un percentatge de proteïna d'un 12%), utilitzeu un dia una farina de rebosteria per fer aquella coca habitual... de seguida us adonareu del que us vull dir☺
Les pomes. No patiu si no en teniu 1 quilo: NO passa res!! Tampoc cal que feu cap modificació especial a la recepta. Simplement la coca tindrà menys poma☺ I clar... és millor si les pomes no rovellen però... pelar i trossejar 1 quilo de pomes a darrer moment no sempre és fàcil ni convenient doncs tenim el forn encès més estona del compte i la massa espera. Un bon truc perquè les pomes rovellin més tard és posar-les amb aigua freda a mida que les anem tenint netes i tallades. Funciona de meravella!! D'aquesta manera les podeu preparar abans de començar i les teniu a punt en el moment que les necessiteu. Assegureu-vos però que queden ben escorregudes abans d'afegir-les a la massa ja que no ens interessa afegir-hi líquid extra.
La llet i el vi. Potser notareu que es coagula la llet. I dic "potser" perquè les llets pasteuritzades coagulen amb més dificultat i no sempre es tallen. Igualment dependrà del vi blanc que feu servir i de la seva acidesa. Si no es talla NO cal que us preocupeu i si es talla... tampoc!! Us quedarà llet agra! I ja hem parlat en alguna ocasió (com ara al publicar aquests scones) que també s'utilitza molt en rebosteria. Només heu de tenir en compte que la consistència final de la massa de coca ha de ser molt airosa. La llet agra és més espesa que la llet així que si us quedés la barreja llet-vi molt coagulada, podeu afegir-hi uns grams més de llet per tal d'aconseguir una mescla cremosa i fina.

No trobeu que les carbasses fan tardor? ☺

Jo no sé vosaltres però això de menjar-me el fruit de la carbassera és una cosa dels darrers anys perquè no recordo pas haver-ne menjat mai a casa, a Catalunya. De fet... em sembla que la primera sopa de carbassa la vaig menjar a aquí, a Suïssa.

I estic contenta d'haver-la descobert perquè m'encanta!! M'agrada la sopa però també m'agrada el pa, les magdalenes i els scones de carbassa!! Una delícia! I, lògicament, em torna boja el pastís... flam de carbassa!!

Només hi ha una cosa que m'atabala: per elaborar moltes de les receptes de carbassa dolces que em treuen el son, necessito puré de carbassa! A Suïssa el puré de carbassa enllaunat el trobo de manera molt irregular i si el trobo... no m'agrada gens! Ni la consistència ni el sabor!!

És un moment fer-lo a casa i com que jo sóc més aviat de desitjos impulsius a l'hora d'encendre el forn, ja fa 2 tardors que el preparo "de rebost" així sempre el tinc a punt quan el vull fer servir.

Com veureu, combino carbassa amb espècies i amb sucre. Ho faig així perquè el destino a receptes dolces i m'encanta donar-li un toc especiat i dolç ja d'entrada. Trobo que així, al barrejar-lo amb la resta d'ingredients d'una recepta concreta en manté l'equilibri a la perfecció.

A veure què us sembla! I fer-lo us demana molt poc temps actiu: una ganga!!☺

Ingredients

1 carbassa - Llegiu "Notes"
1 llimona - la pela
2 cullerades de sucre + 2 culleretes
1 cullereta de canyella
1/2 cullereta de gingebre sec - si el teniu fresc, ratlleu-ne la quantitat aproximada d'1 cullereta
1/2 cullereta de clau
1/2 cullereta de nou moscada
Oli d'oliva
Aigua

Procediment

Escalfeu el forn a 190°C i prepareu una safata de forn amb paper sulfurat.

Renteu la carbassa, partiu-la per la meitat i li traieu les llavors.
Talleu-la a llunes d'uns 3 cm i les aneu posant a la safata del forn.
Agafeu la pela de llimona i l'aneu deixant caure, trossejada bastament i sense mirar-vos-hi gaire, entre les llunes de carbassa.
Barregeu les 2 cullerades de sucre amb la resta d'espècies i ensucreu tota la carbassa.
Finalment ho amaniu amb un bon rajolí d'oli d'oliva.

Ara poseu la safata al forn i baixeu la temperatura a 180°C. Deixeu que la carbassa es cogui i caramel·litzi durant uns 50-55 minuts.

Un cop teniu la carbassa cuita la traieu del forn. La deixeu refredar per tal de poder-la manipular. No tindreu cap problema per treure-li la pela ara que és cuita i ja la podeu triturar juntament amb la llimona i tot el caramel especiat que us quedi a la safata.

L'aigua de la recepta és perquè no totes les carbasses deixen anar la mateixa quantitat d'aigua. Si a l'hora de triturar la carbassa veieu que us falta líquid, li podeu anar afegint aigua a cullerades fins que aconseguiu la textura desitjada. Jo faig una barreja d'aigua i les 2 culleretes de sucre i li vaig afegint poc a poc. Normalment hi afegeixo unes 15 cullerades d'aigua i em queda el puré cremós i dolcejat que a mi m'agrada. Tot i que si us fixeu amb la primera fotos veureu que s'hi poden veure petits grumolls. No són mes que la pela de llimona i no em molesta gens que no quedi completament triturada, al contrari: m'agrada trobar-la.

I ara ja només caldrà que el deixeu refredar del tot i a conservar-lo.

I com el conservem aquest puré? A la nevera el podreu conservar 2-3 dies. Potser amb una mica de sort fins a una setmana però jo no m'arriscaria. Si no l'heu de fer servir immediatament, el millor és que el congeleu fent tantes porcions com us interessin. A mi m'agrada fer-ne porcions de 200 grams doncs he comprovat que és la quantitat ideal per fer 24 magdalenes. Per fer el pa o els pastissos normalment en necessito uns 400 grams: agafant 2 bosses ho tinc solucionat.

Us animeu? Tinc 2 receptes per vosaltres on farem servir aquest puré així que ja us hi podeu posar! ☺

NOTES

La carbassa. De carbasses comestibles n'hi ha moltíssimes! A Suïssa es menja habitualment durant la tardor i a la gent li agrada variar. Hi ha granges que es dediquen pràctica i exclusivament al cultiu de la carbassa quan n'és la temporada i se'n fan exposicions, regates, tallers de cuina i molt més. Si us interessa podeu donar un cop d'ull a l'enllaç de la Juckerfarm i veureu què us vull dir. NO us preocupeu per l'idioma: les fotos parlen per si mateixes ☺ El cas és que no faig servir pràcticament mai el mateix tipus de carbassa a l'hora de fer aquest puré. Les que compro més sovint són les Potimarron, la Waltham Butternut i la Muscade de Provence. Però els criteris que segueixo a l'hora de comprar-les, és que la polpa sigui de color taronja intens, que siguin saboroses, dolces i que la polpa sigui carnosa. Però com ja apuntava al començament, hi ha altres tipus igual de vàlids. haureu de provar el que us agrada més o la que trobeu més fàcilment. Per contra... la carbassa que es treballa i s'esculpeix per Halloween és potser la que m'agrada menys. Té molt poc sabor mentre que deixa anar molta aigua al coure. Si decidiu fer la prova amb aquesta, segurament haureu d'augmentar la quantitat de les espècies i haureu d'escórrer la polpa una vegada surti del forn o us quedarà un puré massa líquid.

Després de 2 mesos sense poder participar al repte "Reposteras por Europa", ja en tenia ganes, ja! I m'encanta que la Leire de La hondonada de los dulces hagi proposat Bèlgica pel repte de novembre!

WAFFLES o GOFRES!!!♥♥♥

Sí, ja ho sé!! No sóc precisament original PERÒ... és que les gofres em tornen boja!! I les belgues són, sense cap mena de dubte, les meves preferides! Cruixents per fora i ben esponjoses per dins... ummm... dieu-me llunàtica però què hi ha més bo que això??!

D'acord, d'acord! Ja sé que també em moro pels pancakes, per les coques de tota mena, pels bunyols, per un bon Xuixo de Girona, per les espirals de canyella i per un munt de coses més però què hi puc fer jo si estic enganxada als llevats??!

Gofres amb llevat? Doncs sí!

Passa cada vegada més sovint que podem trobar a la xarxa receptes on es barregen gofres que a la vista són belgues amb receptes americanes.

A nivell visual la diferència queda bastant clara: les gofres americanes són primes i amb forma de flor o cor com aquestes:

Mentre que les belgues són més gruixuts, quadrats i amb els típics "pous" on queda recollit el xarop, el sucre, la mel, la nata o el que sigui que les acompanyi. Explosions que ens omplen la boca de sabor al menjar-les. Es nota que m'apassionen, oi?☺

Malgrat el meu entusiasme, que ens agradin més els uns o els altres és, com sempre, cosa de gustos però la diferència principal no és tant d'estètica com de base: les gofres americanes porten impulsor mentre que les gofres belgues s'elaboren tradicionalment amb llevat.

És important això? Doncs si perseguim la fidelitat en les receptes queda clar que sí! A mi m'agraden les receptes amb tradició i a més, trobo que una massa que fermenta poc a poc ens ofereix un sabor i una textura incomparables.

De tota manera no tinc cap problema a menjar-me una gofra americana! Em podeu creure! ☺ I fer-les amb impulsor té els seus avantatges: es fan molt més ràpidament! Perquè això sí... les gofres belgues són per mi les reines de la festa però es fan esperar: el millor és preparar la massa amb unes 12 hores d'antelació.

NO us preocupeu els impacients!! Un cop la massa de les gofres comença a fermentar (passades d'1 a 2 hores després de barrejar els ingredients), ja podem posar-nos a fer les gofres si volem. La resta d'hores de fermentació en fred "només" afavoreixen la maduració de la massa fent que els bacteris tinguin més temps per treballar tot aromatitzant la massa molt més del que és possible en processos de fermentació curts. He escrit "només" perquè, de fet, aquest treball dels bacteris en el procés de fermentació d'una massa és un tot un prodigi de la natura però reconec que cal ser una mica friqui del tema per donar-li tota la importància que es mereix. El que us vull dir és que jo he fet les gofres fermentant a la nevera tota la nit (pel afavorir-ne conscientment el sabor però també per temes purament d'agenda) i sense esperar-me tantes hores: el resultat ha estat sempre fantàstic!

Vinga, anem a la recepta!

La vaig agafar ja fa molt de temps dels meus estimats nois del King Arthur Flour però hi he fet petites modificacions com ara la llet amb pols i un toc particular totalment "Made in Belgium"☺

Una mare de l'escola que és belga, la Sophie, parlant un dia de receptes de gofres em va comentar que ell no sabria dir què feia la recepta de la seva mare especial ja que mai es va preocupar de comparar-la amb cap altra (tampoc és que la cuina i la rebosteria li interessin gaire). Però la Sophie té claríssim que el que li agradava prticularment de les gofres que menjava de petita (i encara ara quan torna a casa) és el fet de trobar-hi trossets de sucre mentre els va menjant. Per ella, si no notes el "crec-crec" del sucre a cada mossegada, les gofres no són autèntiques!!

Així que ja fa una bona temporada que sempre tiro un bon grapat de sucre granulat a la massa just abans de posar-la a coure a la Wafflera. Queden realment amb un lleuger "crec-crec" que els ba encara més bons!!☺ Gràcies Sophie!!

I ara sí, ja no m'enrotllo més!

Ingredients

Per uns 8-10 gofres de mida mitjana.

100 grams de llet
240 grams d'aigua
20 grams de llet amb pols
85 grams de mantega - desfeta i semi-freda
3/4 de cullereta de sal
1 cullereta d'extracte de vainilla
2 ous
245 grams de farina tradicional
4-5 grams de llevat sec
1 grapat de sucre granulat

Procediment

24 hores abans o un mínim de 2 hores abans

Barregem bé tots els ingredients menys el sucre granulat en un bol gros doncs la massa farà bombolles i creixerà.
Mesclem bé perquè quedi tot ben integrat. NO us preocupeu si la massa no us queda homogènia del tot.
Tapeu el bol amb film transparent i deixeu reposar la massa a temperatura ambient durant 1-2 hores.

Passat aquest temps que pot variar una mica ja que la temperatura de la cuina afectarà la velocitat de fermentació, veureu que la massa ja ha començat fermentar i es veuen bombolles a la superfície.

Ara heu de dicidir si deixeu la massa a la nevera o si ja us poseu a coure gofres☺ I llavors continueu així:

L'endemà o 2 hores després

Traieu la massa de la nevera i hi afegiu el sucre granulat.
Remeneu bé i disposeu-vos a coure'ls.
Unteu i escalfeu la gofrera.
Quan l'aparell ja estigui calent, aneu omplint els quadrats amb la massa. Assegureu-vos que estiguin completament coberts de pasta abans de baixar la tapa. Ajudeu-vos d'una espàtula de silicona si cal i feu que la massa arribi a tots els racons.
Tapeu i espereu a que es coguin tot seguint les instruccions que us indiqui la vostra màquina.

I ja els podeu menjar! Les gofres són boníssimes fetes i menjades però si veieu que necessiteu mantenir-les calentes mentre les aneu fent, col·loqueu-les dins al forn a una temperatura de 200°C.

I si per qualsevol estranya raó us en sobren o decidiu fer-ne més per tenir-ne per un parell de dies, primer penseu a embolicar-les bé amb film transparent així no perden humitat i n0 s'assequen. I, quan arribi el moment de menjar-les, les podeu menjar fredes (a mi no m'importa: m'agraden de totes les maneres) o els hi doneu un cop de torradora i veureu que tornen a quedar com recent fetes.

Una darrera cosa: NO us priveu d'aquesta recepta pel fet de no tenir "Wafflera" (aquesta paraula no crec que existeixi però a mi m'agrada!☺) Poseu porcions de massa a coure dins una paella petita i us quedaran uns "pancakes belgues" de luxe!!

Que us aprofitin!

P.S - Si voleu veure la resta de receptes del repte, les trobareu a aquí

Agradant-nos com ens agraden a casa les masses, trobo que ja trigava a publicar una recepta de "madeleines"☺

La recepta que us porto avui no és la més tradicional de totes però és una recepta molt de temporada. I no ho dic només per la carbassa (que també!). Ho dic perquè al enfornar-les, a tota la casa es respira la part agradable de l'hivern: les estones lliures passejant per les vores nevades, la tornada a casa amb les galtes vermelles, els peus freds i el nas congelat! Tot acabant les curtes tardes assegut al sofà amb una tassa de te (o cafè) fumejant i una d'aquestes #madeleines...

... moments i aromes que ens apropen al final de l'any mentre ens omplen el nas de dolçor i espècies! Ens encanten! Cruixents per fora però ben esponjoses i especiades per dins! Espero que a vosaltres també☺

I si no teniu el motlle típic amb forma de petxina, NO passa res! Podeu fer servir un motlle de "muffins" petits o qualsevol altre motlle que tingueu per fer pastissets. Important és que siguin peces petites ja que la massa queda molt esponjosa i airosa. Una textura fantàstica per a petites mossegades però que no aguantarà el pes si fem peces més grosses.

Ingredients

Per unes 20-22 "madeleines"

140 grams de mantega - Llegiu "Notes"
1 ou
1 cullereta d'extracte de vainilla
90 grams de sucre - Llegiu "Notes"
2 cullerades de mel
200 grams de puré de carbassa
140 grams de farina tradicional
1 cullereta d'impulsor
1/4 de cullereta de bicarbonat sòdic
1/2 cullereta de canyella en pols - Llegiu "Notes"
1/4 de cullereta de clau en pols

Per el toc de xocolata

100 grams de xocolata al 60-70% de cacau

Procediment

Desfeu la mantega en un cassó a foc lent i la deixeu coure, sense deixar de vigilar-la, fins que quedi torrada.
Traieu del foc la mantega així que estigui ben daurada, la coleu i la reserveu (així li doneu temps a que refredi fins al punt d'estar tèbia)
Bateu l'ou juntament amb l'extracte de vainilla i el sucre.
Hi afegiu la mel i el puré de carbassa així que veieu que el sucre s'ha desfet i seguiu batent fins a integrar-ho tot bé.
Tamiseu la farina amb el bicarbonat sòdic, l'impulsor i les espècies.
Afegiu els sòlids a la barreja d'ou i bateu bé perquè quedi tot barrejat i sense grumolls.
Incorporeu-hi la mantega tèbia i bateu fins a tenir una massa homogènia.
Agafeu un tros de film transparent i tapeu la massa. El film ha de tocar la massa.

Ara deixarem descansar la massa unes 2 hores a temperatura ambient.

Mentrestant greixarem els motlles amb mantega per tenir-los preparats i escalfarem el forn a 210°C.

Així que hagin passat els 120 minuts, procedirem a omplir els motlles i enfornar les "madeleines". Vigileu a no omplir massa les petxines. Jo tinc tendència a passar-me i per això a vegades es separen una mica al inflar-se.

Les courem durant uns 12-15 minuts, sempre depenent del vostre forn. En qualsevol cas les heu de coure fins que apareixia el turó que les caracteritza i veieu que comencen a quedar torrades de les vores.

Un cop cuites, les deixeu refredar i mentre refreden, ja podeu començar a desfer la xocolata al bany maria. Finalment, un cop tingueu la xocolata ben desfeta, ja només us faltarà sucar les "madeleines" a la xocolata i esperar que es refredi i endureixi.

Arribats a aquest punt... QUEIXALADA!!☺

El sucre llustre del final em sembla que ha estat inspirat per la neu que no ha parat de caure durant tot el cap de setmana ja que, de fet, no és precisament que calgui☻

NOTES

La mantega. El sabor, un pèl particular, de la mantega torrada és el punt caracteristic de les "madeleines" tradicionals franceses. No és gens difícil d'aconseguir! Només cal anar remenant la mantega al foc amb paciència fins que veureu que comença a quedar-nos d'un color més fosc, daurat i al fons del cassó si veuen restes torrades. És precisament per eliminar aquestes restes que la colarem abans d'utilitzar-la. De tota manera, si no esteu habituats a torrar mantega o no ho heu fet mai, hi ha una cosa amb la que sí cal vigilar: del torrat al cremat no hi ha més que un parell de segons!! Així que no deixeu de vigilar-la.
El sucre i les espècies. Les quantitats de sucre, canyella i clau que us proporciono a la recepta és tenint en compte que el meu puré de carbassa ja porta espècies i és una mica dolç! Si vosaltres feu servir puré de carbassa neutre, us aconsellaria posar-hi 100 grams de sucre i una cullerada de la barreja d'espècies clàssica a l'hora d'elaborar dolços amb carbassa. Us dono la llista d'espècies i les quantitats que em serveixen a mi però vosaltres, seguint els vostres gustos, podeu jugar amb les quantitats. Jo agafo:

2 culleretes de canyella en pols

1 cullereta de gingebre en pols

1/4 cullereta de clau en pols

1/4 de cullereta de nou moscada

Ja feia massa temps que no amassava i ho començava a trobar a faltar☺

Aquest pa de castanyes amb sabors típicament mediterranis és un dels meus preferits de la tardor-hivern.

El vaig tastar per primera vegada a la Toscana italiana i em va fascinar!! Vaig trigar una mica a poder-lo fer a casa. Segur que ja fa uns 10 anys que vaig visitar aquesta regió italiana i jo encara no era una fanàtica de les masses com ara: no se'm va acudir comprar farina de castanya i portar-la cap a casa, no.

Durant molts anys em va ser impossible de trobar a Suïssa però ara farà uns 3 anys, amb tot el tema de les botigues naturalistes i les farines alternatives, es va començar a comercialitzar i des de llavors que sempre en tinc al rebost.

Aquest pa porta, tradicionalment, nous i romaní en comptes de la farigola però a mi m'agrada la farigola i utilitzo aquestes dues herbes indistintament, a cor i segons em sembla☺

És un pa molt saborós, amb un toc dolç i que marida molt bé amb formatges, embotits i sopes de temporada. Igualment pot formar part d'un esmorzar o un Brunch si voleu i jo, si us he de ser sincera, el menjo sol com si d'un dolç es tractés: m'encanta!!!

Per aconseguir un sabor més rústic... més autèntic... més de #pa "d'abans", farem primer un Poolish. Aquest el deixarem reposar unes 10 hores a temperatura ambient i seguidament continuarem amb l'elaboració del pa. El resultat? Un pa cruixent de fora i absolutament esponjós per dins!!

A veure si aconsegueixo que us poseu a amassar immediatament ☺

Ingredients

Pel Poolish - la nit anterior

150 grams de farina de força - Llegiu "Notes"
135-150 grams d'aigua - Llegiu "Notes"
1/4 de cullereta de llevat sec de forner

Pel pa

150 grams de farina d'espelta
100 grams de farina de força
100 grams de farina de castanya
135-150 grams d'aigua
1/4 de cullereta de llevat sec de forner
1 cullerada de malta d'ordi o mel
Tot el Poolish
12 grams de sal
100 grams de nous trossejats
Unes branques de farigola picolades

Procediment

Pel Poolish - la nit anterior

Desfem el llevat amb l'aigua dins un bol.
Hi afegim la farina i barregem per aconseguir una massa més aviat líquida. Si veieu que us queda bastant manejable, hi afegiu un xic més d'aigua. Ens interessa una consistència semblant a les farinetes per nens.
Tapem el bol amb film transparent i deixem que s'activi durant la nit, a temperatura ambient.

Passada la nit ens adonarem que el Poolish està a punt perquè estarà ple de bombolles i la pasta serà més aviat enganxosa.

Pel pa

Tamiseu les farines dins un bol o dins el bol de l'amassadora si ho voleu fer a màquina.

Desfeu altra vegada el llevat amb l'aigua i la malta (o la mel). Afegiu aquesta barreja al Poolish i integreu-ho tot bé.

Evoqueu els líquids a les farines i barregeu bé.

Deixeu reposar la massa uns 3-4 minuts.

Comenceu a amassar a un ritme d'1 a 5. Que vol dir amassar durant 1 minut i deixar reposar la massa durant uns 5 minuts.

Els descansos de la massa afavoreixen el desenvolupament del gluten i fan molt més fàcil l'amassat. De fet aquesta massa no necessita un amassat molt vigorós així que simplement assegureu-vos que aconseguiu una massa uniforme, suau i que no s'enganxi a les mans.

Quan la massa ja estigui tota lligada hi afegiu les nous i la farigola. A

Amasseu.

Afegiu la sal pràcticament al final i amasseu una darrera vegada.

Feu una bola amb la massa i la poseu de nou dins el bol lleugerament untat amb oli, tapeu-la amb film transparent i la deixeu fermentar una primera vegada a temperatura ambient durant 1-1.5 hores aproximadament.

Quan la massa hagi doblat pràcticament el seu volum, l'evoqueu sobre la superfície de treball, li doneu uns cops per desgasar-la i passarem a tallar-la i formar-la (jo he fet un sol pa però també podeu tallar-ne peces d'uns 80 grams si us convé més i procediu com segueix)

Feu una bola amb les peces i deixeu que la massa es relaxi durant uns minuts.

Ara ja podeu aplanar peça a peça i fer-ne boles si us interessen panets petits o els hi doneu forma de barra. Si voleu fer un sol pa com he fet jo, simplement es tracta de fer una bola, ben tibada i seguidament deixar-la dins un banetton o una cistella que haureu preparat amb un drap ben enfarinat per a l'ocasió, per la segona fermentació.

Tapeu el pa i deixeu-lo que llevi una segona vegada durant uns 30 minuts

Mentre el pa lleva per segona vegada, escalfeu el forn a 250°C. Si teniu una pedra per enfornar, assegureu-vos que estigui dins el forn i que queda ben calenta abans de coure el pa. Si no la teniu i feu servir una safata de forn tradicional, poseu-la dins el forn quan aquest estigui encara fred i deixeu-la que s'escalfi al mateix ritme del forn.

Per altra banda, necessitarem una font de vapor mentre el pa es cou. Per aconseguir-ho podeu posar un bol amb aigua a la part baixa del forn. A mida que l'aigua s'escalfi, es crearà vapor d'aigua. Aquest vapor retardarà la formació de la crosta del pa tot facilitant un bon creixement del mateix dins el forn.

Així que el forn ha arribat a la temperatura desitjada continuarem així:

Bolqueu el pa directament sobre la pedra o safata de forn.

Feu-li un tall de dalt a baix o de costat com he fet jo i tanqueu el forn.

Deixeu que es cogui a 250°C durant 5 minuts.

Baixeu el forn a 230 passat aquest temps i deixeu que el pa es cogui uns 5-7 minuts més.

Obriu el forn per tal de deixar sortir el vapor, traieu el bol de l'aigua sense cremar-vos, torneu a tancar el forn i deixeu que el pa es cogui durant uns 10 minuts més.

El pa estarà cuit quan veieu que ha adquirit un bonic to torrat i que al picar-lo del cul, aquest sona a buit però NO el traieu del forn encara!!

Ens interessa una crosta cruixent. Quan tenim el pa cuit, apagarem el forn però deixarem el pa dins durant uns 5-7 minuts més. Aquests darrers minuts fan que el pa acabi de deixar evaporar la darrera humitat acumulada a la molla. D'aquesta manera evitarem que la crosta quedi tova una vegada el pa està fora del forn i comença a refredar.

I finalment sí! Passats aquests darrers minuts preventius, ja podem treure el pa del forn i deixar-lo sobre una reixeta fins que es refredi completament.

Fa una oloreta que us costarà resistir-vos a la temptació de menjar-lo calent però sieu valent! Val la pena!! ☺

NOTES

La farina de força. Aquesta farina porta una quantitat de proteïna superior a la farina tradicional. La farina de castanya, per la seva banda, és una farina sense gluten. La farina de força (juntament amb la farina d'espelta ) combinen a la perfecció amb la farina de castanya equilibrant el gluten i aconseguint un desenvolupament fantàstic de les cadenes de proteïnes. Al mateix temps que la farina de força ens ajuda a aconseguir un pa molt més lleuger del que seria un pa integral tradicional.
L'aigua. No totes les farines tenen el mateix poder d'absorció dels líquids. Comenceu amb la quantitat més petita donada i aneu afegint aigua fins que aconseguiu la consistència desitjada. Vigileu igualment al afegir l'aigua a la massa del pa. Si el Poolish ens queda molt hidratat, ho podem arreglar afegint una mica menys d'aigua a la massa final. Penseu que la massa del pa ha de quedar-nos tova al tacte i manejable però no hauria d'enganxar-se ni al bol, ni a les mans, ni a la superfície de treball.

Ahir, 6 de desembre, va ser el dia de Sant Nicolau☺

I ja sabeu d'altres vegades que dir "Sant Nicolau" a Suïssa és dir "Samiklaus", dir "Grittibänz" i/o el dia (un de tants) del Zopf.

La proposta que us he fet aquest any és una mica diferent i menys tradicional del que tocaria però ha tingut molt bona rebuda dins el clan familiar suís.

Vam anar a sopar a casa els sogres ja que en "Samiklaus" visitava el barri on viuen ells i l'Iris no s'ho volia perdre. El menjar del dia de Sant Nicolau és un menjar bastant auster (però boníssim): sopa, Grittibänz, mandarines, fruits secs i xocolata (que no falti la xocolata!!) Jo sabia que la sogra faria les figuretes tradicionals i no em vaig voler repetir. Vaig decidir agafar la massa pròpia de la trena Suïssa, modificar-la una mica i fer-ne aquests brioixos de carbassa per menjar-nos a les postres tot acompanyant la xocolata i els fruits secs.

Per cert... parlo de "brioix" però de fet els francesos no estarien d'acord amb mi. Un "Brioche" autèntic porta pràcticament la mateixa quantitat de mantega que de farina: aviat és dit!!! Els francesos són els amants de la mantega indiscutibles i tenen un do especial per "do"minar-la!!!☺ Enveja és el que em fan!!! Sobretot perquè segur que tampoc es dediquen a comptar calories...

Igualment: anem a la recepta!

Ingredients

500 grams de farina de força
1 bona cullerada de mel
15 grams de llevat de flequer fresc
150 grams d'aigua
15 grams de llet en pols
200 grams de puré de carbassa
70 grams de mantega freda
10 grams de gingebre fresc ratllat
1 polsim de sal
1 rovell d'ou
2 culleretes de llet
Sucre granulat - opcional
25 grams de xocolata negre al 75% de cacau - opcional

Procediment

Tamiseu la farina dins un bol / la cubeta de l'amassadora i feu un pou al mig.
Tireu dins el pou de farina la mel, el llevat esmicolat, l'aigua, la llet en pols i el puré de carbassa.
Barregeu bé tots els ingredients i deixeu que la massa descansi uns 6 minuts.
Amasseu 2 vegades durant uns 2 minuts tot alternant l'amassat amb 2 descansos d'uns 6 minuts. Al final del segon descans la massa ja hauria de tenir cos.
Afegiu-hi la mantega i feu un altre duet d'amassar-descansar (2-6). No us preocupeu si la mantega no està del tot integrada: ho estarà a la propera amassada.
Finalment hi afegiu el gingebre i la sal.
Amasseu fins que veieu la massa lluent i que ja no enganxa. Amb 1-2 duets 2-6 n'hi hauria d'haver prou. Si voleu podeu fer la prova de la membrana però no us hi atabaleu.
Feu una bola amb la massa.
Unteu el bol on heu amassat lleugerament amb oli i hi dipositeu la bola dins.
Tapeu amb film transparent i deixeu que fermenti una primera vegada. Depenent de la temperatura que tingueu a la vostra cuina, trigarà uns 60-90 minuts. Ha de doblar el seu volum.

Un cop la massa hagi fermentat passarem a formar els brioixos.

Necessitarem 12 motlles de brioix ben untats amb mantega però sense exagerar. Si ho preferiu o no teniu aquesta quantitat de motlles també podeu fer servir un motlle de pa per fer un brioix més gros o podeu fer servir motlles de Cupcake com vaig fer jo la darrera vegada amb aquest Brioix Crémantaise

Seguim així:

Aboqueu la massa fermentada sobre la superfície de treball i la piqueu amb el palmell de la mà per desgasar-la.
Talleu 15 peces d'uns 70 grams - Llegiu "Notes"
Tapeu les peces amb film transparent i deixeu que reposin uns 5 minuts sobre una superfície enfarinada.
Feu una bola amb cada una de les peces i a mida que les aneu fent les aneu tapant amb un film transparent. D'aquestes manera la massa es relaxarà mentre aneu treballant.
Agafeu 12 boles i les refeu (aplaneu-les i torneu-les a formar ben tibades). Així que les tingueu fetes les poseu dins els motlles.
Barregeu el rovell d'ou amb les 2 culleretes de llet i pinteu les 12 boles.
Aplaneu les 3 boles restants i de cada una en feu 4 talls.
Formeu boles petites ben tibades i les col·loqueu dins el motlle sobre les boles que ja teniu pintades (centrades o descentrades és cosa vostra i de la massa mateixa ja que no sempre es mantindrà tot en equilibri☺)
Pinteu-les amb la barreja d'ou-llet i deixeu que els brioixos fermentin una segona vegada. NO cal que els tapeu doncs el rovell d'ou evitarà que la massa s'assequi.

Mentre els brioixos fermenten, escalfeu el forn a 190°C. Amb uns 35-40 minuts de fermentació els brioixos ompliran pràcticament tot el motlle i estaran llests per enfornar.

Abans d'enfornar-los els pintareu amb ou una 2na vegada i els decorareu, si voleu, amb el sucre granulat.

Els posarem al forn i baixarem la temperatura a 180°C.

Els courem durant uns 25 minuts o fins que siguin ben daurats. NO necessiten gaire estona de forn doncs és una massa molt flonja i la molla es desenvolupa ràpidament. Igualment tampoc ens cal cap tipus de vapor ja que el pinzellat d'ou els hi dóna la humitat suficient per no assecar-se i formar crosta d'entrada (cosa que dificultaria el bon desenvolupament de la molla).

El brioix és una delícia fet i menjat. Normalment us dic que el pa s'ha de degustar ben fred però en el cas del brioix... feu una excepció!!! Deixeu-lo refredar lo just i ataqueu!☺No hi ha res millor...

... però freds també són una delícia!! De fet jo els vaig fer per endur-me'ls a casa els sogres així que els vaig deixar refredar del tot (ja ens va costar, ja!) i els vaig acabar de decorar una mica més amb la xocolata.

Per la decoració final amb xocolata només cal que:

Desfeu la xocolata negre al bany maria.
Poseu-la dins una màniga pastissera d'un sol ús i talleu-li la punta de manera que només surti un rajolí molt petit de xocolata.
Dibuixeu o traceu el disseny que més de gust us vingui.
Deixeu que la xocolata es refredi i solidifiqui abans de manipular-los

Apa doncs! Fet! I NO penso repetir-vos que van quedar BONÍSSIMS, no! Ja us ho diuen les fotos, oi?☺

Feliç Advent 2015

NOTES

La divisió i el format de les peces. Anirà amb relació al motlle o motlles que volgueu fer servir. Jo acostumo a pesar la massa amb bloc un cop l'he desgasada i així sé de quina quantitat parteixo. Els 500 grams de farina inicials poden convertir-se amb uns 900-1100 grams de massa al final de la primera fermentació. Si fem panets, podem anar tallant peces d'uns 6o o 80 grams fins acabar tota la massa però si treballem amb motlles, la millor manera de decidir el pes de les peces és sabent quins motlles volem fer servir i quantes peces necessitem per omplir-los. Si agafem motlles individuals fem servir una peça i 1/4 per motlle però si agafem un motlle de pa, segurament necessitarem 3 o 4 peces per omplir-lo i probablement hauran de ser més grosses que les dels motlles individuals. Un cop tenim una idea clara de les peces que necessitem només haurem de dividir matemàticament la quantificat de massa per les peces que volem i obtindrem el pes de les mateixes. Un cop fet això ja només és qüestió de fer un primer tall de prova i si ens sembla que ens queda una peça massa petita (menys de 50-60 grams) podem replantejar-nos la quantitat de motlles i/o la mida dels mateixos. NO us faci por reconèixer que potser necessiteu canviar d'idea! No hi ha millor mètode d'aprenentatge que el mètode d'assaig i error ☺

Dia 10 i aterratge reboster a Turquía!

Quan vaig llegir que aquest era el destí escollit per la Isabel de "Gotas de azúcar y vainilla" pel repte "reposteras por Europa" del mes de desembre, no em va fer ni fred ni calor. Desconec Turquía i la seva tradició rebostera no m'ha acabat d'arribar així que no tenia ni idea de per on començar.

Vaig trobar la recepta dels Sekerpare a la pàgina web de la Ozlem. Aquestes galetes em van cridar l'atenció per senzilles de fer i per ser un clàssic de la cuina familiar turca. Habituals a l'hora del te però també en la major part de celebracions, vaig decidir que ja tenia recepta!! ☺

He d'admetre que no he respectat del tot la recepta original ja que la Ozlem les fa amb sèmola de blat i jo les he fet amb pisana.

Sabeu què és la pisana? Ho pregunto perquè jo ho he hagut de buscar! Mare meva!! A casa els meus pares sempre hem utilitzat el nom italià "Farro"!! Us sona? S'acostuma a fer-ne sopa tot i que també és fantàstic per fer pa i rebosteria en general. Doncs això! Aquestes galetes les he fet amb aquest cereal que triomfava durant el neolític i del qual ara ja només en queden conreus residuals a certes parts d'Europa i Àsia. Una pena!

Per altra part, fa uns dies llegint una recepta de l'Ana del bloc "La cocinera del Bétulo" vaig adonar-me que uns dels cítrics que menys considerats tinc a la cuina és la mandarina. He decidit posar-hi remei!☺

El resultat ha estat sorprenent! M'esperava galetes però aquesta delícia es poden considerar pastissets.

El xarop els deixa tan "Moist" (encara estic intentat trobar la paraula adequada amb català) que, tal i com diu la Ozlem a la seva pàgina, els Sekerpare es poden menjar amb forquilla!!! Són increïbles de bons! I ho dic de cor: ha estat una sorpresa amb majúscules!!!

I més fàcils impossible:

Ingredients

Per 22 galetes d'uns 35 grams de pasta

Pel xarop de mandarina

2 mandarines - el suc
340 grams de sucre
450 grams d'aigua

Per la massa de les galetes

2 mandarines - la ratlladura
125 grams de mantega
300 grams de farina tradicional
95 grams de farina de pisana
100 grams de sucre
2 ous
15 grams d'impulsor
2 cullerades d'oli d'oliva suau
22 ametlles

Procediment

Escalfeu el forn a 180°C i prepareu 1-2 safates per coure les galetes però que siguin una mica fondes ja que ruixarem les galetes amb el xarop.

Ratlleu les mandarines i en reserveu la pell.
Fem el xarop tot posant l'aigua i el sucre al foc. Deixeu que arrenqui el bull i remeneu per tal d'assegurar-vos que el sucre queda ben desfet.
Espremeu-hi el suc de les mandarines.
Baixeu el foc i deixeu que el xarop cogui uns 15 minuts per tal que agafi una mica de cos. No espereu un xarop espès.
Deixeu-lo refredar del tot.
Desfeu la mantega i deixeu que refredi una mica.
Per fer les galetes tamiseu la farina tradicional dins un bol / la cubeta de l'amassadora.
Hi afegiu la farina de pisana i ho barregeu amb una cullera.
Feu un pou a la farina i hi evoqueu la pell de les mandarines, la mantega tèbia, el sucre, els ous, l'impulsor i l'oli d'oliva.
Amasseu fins que us quedi una massa integrada, lligada, manejable i gens enganxosa.

Ara que ja tenim la massa només haurem d'anar fent boles (jo les he fet d'uns 35 grams cadascuna) i les col·locarem espaiades sobre les safates de forn que tenim preparades. Él tema de l'espai entre galetes és important perquè els Sekerpare s'expandeixen al coure.

Abans d'enfornar-les les decorarem amb una ametlla i les courem durant uns 25 minuts o fins que veieu que queden rossetes.

Així que les traieu del forn les "dutxeu" a consciència amb el xarop. Deixeu-les dins la safata de forn uns 15 minuts i us adonareu que han absorbit tot el xarop que havia quedat dins la safata. Ara ja les podeu agafar amb compte però sense por (per més que remullades, no són tan fràgils com semblen) i les col·loqueu sobre una reixeta perquè refredin del tot.

I ja les tenim! A gaudir-ne perquè són pur vici! Es desfan a la boca!!

Jo vaig menjar-ne 2, en vaig deixar 5 per en Reto i la resta les vaig regalar: tenir-les a la vora és un perill!!!

I si no en teniu prou i us entra el cuc, no deixeu de visitar el resum de les receptes del repte on trobareu les propostes de les meves companyes i veureu que no sabreu quina escollir! A aquí ☺

Sí, sé que d'entrada potser posareu una cara... "ecs!" Però és una pràctica molt habitual a Europa.

A Suïssa, igualment com a Alemanya, la tradició de beure vi calent va molt lligada als Mercats de Nadal. L'olor del Glühwein omple les nits aquests dies i, juntament amb les llums escampades per tot arreu i les parades decorades com si totes sortissin del conte de "La caseta de Xocolata", la temporada Pre-Nadal és un temps realment màgic.☺

Als mercats trobem parades que no venen res més que aquest vi. El mantenen calent dins unes paroles i la seva dolçor t'estira instintivament. És impossible no acabar amb 1 tassa de Glühwein a les mans (o 2 o 3 o 4...) mentre passegem pel mercat o simplement deixar-te arrossegar cap a una de les taules per acabar el dia laboral tot fent-la petar amb un parell de col.legues al so de les Nadales. El Glühwein s'ha convertir en el company imprescindible de les trobades socials durant el Temps d'Advent.

Foto agafada del Tages Anzeiger

I si tenim en compte que els Mercats de Nadal són a l'aire lliure i que les temperatures que acostumem a tenir ara mateix són més aviat baixes, segur que entendreu que aquest vi és la millor opció per escalfar el cor i les mans en els freds dies (nits) d'hivern. I és precisament per això que també es veu tradicionalment vi calent a la Vall d'Aran o a Andorra.

Malgrat ser una beguda de "Mercat", també el fem a casa!! De fet, és un "must do" quan tens convidats. Especialment durant aquestes dates o durant tot l'hivern si es té pensat fer alguna cosa a fora a la vora del foc o en alguna de les moltes cabanya de bosc que es poden llogar per fer-hi festes i trobades. Sense parlar de després d'una jornada d'esquí o per acabar una caminada amb raquetes, una passejada per la neu o una sortida amb trineu (sí, el trineu també és cosa d'adults!!☺)

Segur que al llarg de l'hivern podeu trobar ocasions per assaborir un bon Glühwein: us animeu a provar-ho?

Us deixo la recepta que jo utilitzo habitualment i que es fa amb vi negre. Dir-vos que el Glühwein de vi negre és el més tradicional de tots però que han anat apareixen noves propostes: amb vi blanc, amb cava, amb cervesa...

El de cervesa NO m'agrada gens. El de vi blanc i el de cava sí que els trobo bons però... això ho deixarem per un altre any. Ara anem a la recepta però...

... abans de que llegiu la recepta m'agradaria puntualitzar una cosa: jo NO poso aigua al vi!! No ho faig quan en bec una copa i tampoc ho faig a l'hora de fer el Glüwein. Per altra part, SÍ que hi afegeixo el suc de les fruites. Mota gent només les talla i les posa a coure amb el vi però jo les espremo i el suc l'afegeixo al Glühwein doncs trobo que millora molt el sabor final. Igualment coc el el vi tapat per no perdre'n ni una gota☺

Ingredients

Penseu que podeu servir el Glühwein en la mesura que volgueu: des d'una tassa de 250 ml fins a un got de xarrupet així que es fa senzill repartir-lo i compartir-lo.

1 llimona grossa
3 mandarines o 1 taronja grossa
750 grams de vi negre - llegiu "Notes"
3 càpsules de cardamom aixafades - llegiu "Notes"
6 clavells d'espècia
3 estrelles d'anís
1 cullereta de llavors d'anís (matafaluga)
1-2 branques de canyella
100 - 120 grams de sucre moré

Procediment

Renteu i peleu amb cura la llimona i les mandarines. Intenteu no agafar massa part blanca ja que posarem les pells a coure i podrien amargar. Reserveu-les.
Espremeu els cítric i els poseu en cassó juntament amb el vi, les espècies i el sucre.
Escalfeu-lo a foc mig i tapat fins just abans d'arribar al punt d'ebullició. Remeneu de tant en tant per assegurar-vos que es desfà el sucre.
Baixeu el foc, hi afegiu les pells dels cítrics, tapeu de nou i deixeu que tot plegat cogui lentament durant 15 minuts.
Traieu les pells i ja el podeu servir!!☺

Si necessiteu més sucre li podeu afegir. Però convé que es notin tots els sabors. El Glühwein és dolç però no és una beguda dolça només degut al sucre.

La dolçor li ve donada en part per les fruites i, no sé ben bé com fer-vos arribar aquesta idea... no es tracta de que sigui molt dolç al paladar. El Glühwein és vi calent amb un toc de sucre, afruitat i especiat. Cal ensumar-lo!! La dolçor també us ha d'entrar pel nas i us ha d'embriagar gràcies a la barreja del clau, el cardamom i l'anís però SOBRETOT us ha d'entrar la canyella!! ☺

Us asseguro que us encantarà!!

Però feu-me un favor: poseu-hi màgia!! Poseu-hi espelmes, música, amics i deixeu-vos dur per la màgia!☺

I com que és una recepta fàcil i molt, MOLT de Nadal, amb aquesta recepta participo en el Repte de "Christmas Time" de la comunitat Cocineros del Mundo en G+

NOTES

El vi. Només un apunt per recordar-vos una cosa: no agafeu el més barat de tots!! Ja sé que és un clàssic a l'hora de fer Sangria i, lògicament, és el primer que ens ve al cap al veure una recepta d'aquest tipus. I també sé que no notareu massa la diferència a l'hora de beure una Tassa de Glühwein perquè la fruita, el sucre i les espècies li milloren el gust i li maten l'acidesa PERÒ... en notareu la diferència l'endemà!! El refrany castellà "del mal vino, buena borrachera" també es compleix en el cas del Glühwein. Tampoc cal que agafeu el millor vi de la bodega doncs realment seria fer-lo malbé però mireu d'agafar un vi que es pugui beure ☺
El Cardamom i les espècies. Si us voleu estalviar haver de colar cada un dels gots de Glühwein que serviu, podeu posar totes les espècies petites dins una bossa de te o dins qualsevol tipus de filtre que tingueu a casa. Jo faig servir una bola de les de colar/infusionar les herbes però la veritat és que no ens molesta massa trobar-hi alguna llavor o polpa de mandarina. Com us sembli.

I tenint Nadal a la cantonada encara em queden un parell de receptes per compartir amb vosaltres☺

Fa uns dies que vaig penjar a la pàgina del Facebook una foto d'uns cilindres de color de xocolata i us preguntava si imaginàveu què estava preparant. Us decantàveu per unes galetes. La veritat és que va ser una pregunta una mica mal intencionada. Jo vaig conèixer el Magenbrot a aquí Suïssa i és un dolç absolutament d'aquí així que era difícil la pregunteta☺

El Magenbrot es troba a tots els mercats de Nadal i a les fires de Tardor empaquetat dins una paperina de color rosa. Sempre amb la paperina rosa! Aquest toc el fa inconfusible i el pots comprar fins i tot si no en saps el nom, només cal agafar-ne una bossa i llestos. És un dolç "tot o res". O t'agrada molt MOLT (com a nosaltres) o no t'agrada gens: no té punt mig.

Però de pa, tal i com entenen el pa nosaltres, en té poc. No deixa de ser un pa de mel i espècies, un Lebkuchen o Pfeffernüsse amb una particularitat que el fa diferents de qualsevol altra especialitat de pa d'espècies: el format i un glacejat de xocolata.

Val a dir que a Alemanya també es comercialitza però no és exactament igual. A mi m'encanta el de Suïssa i no és per fer la pilota a ningú☺ És un pa que hauria de ser una mica sec d'entrada, com si fos un pa dolç de fa un parell de dies però gràcies al glacejat, queda que es desfà a la boca amb una barreja de sabors sorprenent: les espècies i la xocolata combinen a la perfecció.

Aquest any, desprès d'haver-ne menjat no sé ja quants grams a les diferents fires a les que hem anat, he decidit intentar-ho a casa. El resultat... fantàstic! No m'hauria pensat aconseguir-ho, la veritat. Els de les fires són bàsicament produïts industrialment amb sucres invertits, glucoses i ingredients que jo ni tinc ni m'interessa buscar i no sabia fins a quin punt aquests ingredients són important per aconseguir el Magenbrot que m'ha robat el cor. Però com que tampoc és que siguin tots iguals de bons els comprats... he decidit agafar el toro per les banyes!

Tenia una imatge, una consistència i un sabor que volia aconseguir. La primera foto és treta de la pàgina web de la Walliser Confiserie Kriessern (tenen un Magenbrot boníssim) i la de sota és el meu. Trobo que m'hi he acostat bastant, no us sembla?☺

L'aspecte és pràcticament igual al que fins ara hem anat comprant. El sabor immillorable! Més intens que el Magenbrot de fira i la consistència... bé, el de les fires és una mica més esponjós (si és que un pa d'espècies es pot definir com a esponjós). A mi m'ha quedat més dens: en menges 3 peces i ja estàs tip! No és que es pugui considerar precisament un desavantatge, oi?☺

Però si deixem de ser excessivament primmirats, el Magenbrot ha sortit magnífic!! Potser l'any vinent provaré de coure'l en una safata de forn com si es tractes d'un Lebkuchen tradicional i seguidament el tallaré a rectangles... no ho sé... potser així quedarà més esponjós. O hi afegiré una mica més de líquid a la massa. Ja ho veurem però per ara, d'aquest ja no en queden ni les engrunes!

Anem a la recepta.

He llegit moltes receptes i al final m'he regit amb aquesta d'aquí tot i que jo ho he fet tot plegat una mica més salvatge. Ja us he dit que tenia una imatge molt clara del que volia aconseguir i en Robert ha treballat massa finament el glacejat. Jo volia trobar més el sucre, una textura més rebregada i ho he aconseguit treballant amb les mans☺

Com la majoria del dolços/Guetzli que es fan a Suïssa, no és gens difícil però cal una mica de temps i paciència. La massa del pa d'espècies necessita 1 hora de nevera abans de formar-lo i enfornar-lo. Després, un cop fet, necessita 2-3 dies dins una caixa metàl·lica abans de glacejar-lo. Si el pa fos massa tou, xuclaria massa xocolata i aquesta mataria el gust de les espècies (per això us he fet esperar per la recepta☺). Igualment, val la pena la feinada, us hi asseguro. I va, anem-hi!

Ingredients

Pel pa d'espècies

250 grams de farina tradicional
250 grams de farina integral
170 grams de sucre moré
1 cullerada de la barreja d'espècies clàssica per a aquest pa: coriandre, anís estrellat, canyella, clau d'espècia, matafaluga i gingebre. Tot mòlt
2 cullerades de cacau
1 cullereta de canyella - a més de la que ja heu posat a la barreja d'espècies.
Un polsim de macís
15 grams d'impulsor
1/2 cullereta de sal
80 grams de mel
265 grams de llet
1 Cullerada de Kirsch

Pel glacejat

100 grams d'aigua
450 grams de sucre llustre
160 grams de xocolata negre - 68%
40 grams de xocolata amb llet
40 grams de mantega
1 polsim de sal
1.5 grams de la barreja d'espècies següent: clau d'espècie, macís, anís estrellat, coriandre i cardamom. Tot mòlt.

Procediment

Pel pa d'espècies

Tamiseu les farines i poseu-les dins un bol o dins la cubeta de amassadora.
Hi afegim la resta d'ingredients fins la sal.
Barregem bé per mesclar-los tots.
Escalfem una petita mica la llet i hi desfem la mel.
Fem un pou al centre al centre dels ingredients sòlids i hi evoquem la llet.
Hi afegim el Kirsch i amassem fins aconseguir una massa homogènia i integrada. La massa serà enganxosa però es deixarà manejar.
Mulleu-vos els dits amb una mica d'aigua o oli, feu una bola amb la massa, l'emboliqueu bé amb film i la poseu a la nevera durant 1 hora.

Aprofiteu aquesta estona per escalfar el forn a 180°C i prepareu una safata de forn amb paper sulfurat. Així que hagin passat els 60 minuts:

Traieu la massa de la nevera i comenceu a treballar-la igual que si fos plastilina. En feu 3 trossos i amb l'ajuda d'una mica de farina, els enrotlleu i formeu 3 cilindres d'uns 3 centímetres de diàmetre.
Poseu les peces de pa d'espècies sobre la safata i ja podeu enfornar durant uns 20-25 minuts.
Un cop cuites (no passa res si s'esquerden una mica al coure), les traieu del forn i les deixeu refredar del tot.
Un cop fredes, les talleu a llesques d'uns 2 centímetres i les poseu dins una caixa metàl·lica.

I ja tenim la primera part acabada. Ara cal deixar reposar els trossos de pa d'espècies durant un mínim de 24 hores. NO us preocupeu si la vostra agenda no us deixa continuar a l'endemà: la meva tampoc m'ho va permetre i el pa d'espècies va estar 4 dies dins la caixa. NO passa res! El Lebkuchen es pot conservar durant mesos. I, sincerament, el pa d'espècies que m'agrada més a mi és que que ha estat reposant durant 4-5 dies. Així que tranquils i sense presses! Continueu amb la recepta quan us vagi bé tot fent el glacejat.

Pel glacejat

Poseu l'aigua i el sucre llustre dins un cassó i ho escalfeu tot remenant fins que el sucre estigui pràcticament desfet.
Traieu el cassó del foc i deixeu que refredi un xic.
En un altre cassó desfeu les xocolates i la mantega.
Quan estigui tot desfet hi afegiu les espècies i remeneu per repartir-les.
Finalment hi afegiu el xarop.

Ara ha arribat el moment d'embrutar-se!☺ Demaneu que us deixin sols a la cuina i arremangueu-vos! Abans de quedar ben ensucrats i coberts de xocolata, prepareu unes reixetes per poder-hi anar deixant les peces de Magenbrot acabades. I ara a llançar-vos-hi de cap:

Comenceu tirant totes les llesques de pa d'espècies dins un bol gros.
Seguidament les regueu amb tot el glacejat.
Remeneu el pa amb l'ajuda de dues culleres perquè quedi completament cobert de glacejat. Us quedarà una pasta enganxosa: NO passa res!
Deixeu que el pa xucli el glacejat durant 1 o 2 minuts i seguidament ja podeu començar a "pescar" amb els dits les llesques de pa. Al treure-les del glacejat, les netegeu una mica amb els dits per treure l'excés de glacejat i polir-les una mica.
A mida que aneu treballant, aneu posant el Magenbrot sobre la reixeta.
Quan hageu acabat, deixeu que el glacejat s'assequi del tot. Si veieu que ha gotejat i les peces de Magenbrot tornen a ser poc regulars, podeu tornar a netejar-les amb els dits mentre les aneu col·locant sobre una safata de paper sulfurat.

I ja heu acabat!

Per conservar-lo el poseu dins una caixa de cartró si podeu. Si no teniu cap caixa de cartró, el podeu dins una caixa metàl·lica o una safata fons i el tapeu simplement amb un drap de cuina. El Magenbrot ha de respirar. Si el tapeu hermèticament, el sucre suarà i perdrà part del seu encant. Deixeu-lo en un lloc fresc i doneu-li una sacsejada abans de menjar-lo o agafar-ne uns quants trossos. Es conservarà en perfectes condicions durant 1-2 setmanes.

Però abans de posar-lo al rebost n'heu de menjar un tros i intentar saber què mengeu☺ No sembla de cap manera que estigueu menjant un tros de pa glacejat. El pa d'espècies, al ser una mica vell, només xucla una part del glacejat però la humitat del sucre si que entra fins gairebé el centre de la llesca. El cas és que el pa queda com desintegrat i sembla pràcticament que mengeu una barreta de xocolata. Una barreta ben especial: amb un toc potent d'espècies i cacau!

Als mercats i fires es veuen centenars de mans carretejant la paperina rosa. Crec que una cosa que ens atrau a tots és també el fet que passat Nadal ja no es troba a enlloc fins l'any vinent. Ni a les pastisseries! Així que és "o ara o fins l'any vinent!"☺

I amb el Magenbrot us desitjo un MOLT BON NADAL a tots!

P.S - Per cert, Magenbrot es tradueix com a "Pa per l'estómac" i antigament es venia a les farmàcies ja que la barreja d'espècies que porta, sembla ser que ajudava a la digestió ☺

I amb aquesta recepta tanco l'any!☺

Nosaltres ja fa un parell de dies que som a Catalunya i justament vaig fer aquestes galetes per portar-les cap a aquí i regalar-les a la familia. He deixat la recepta preparada i programada perquè un cop arribo a terres catalanes, l'ordinador no el toco ni que vulgui ☺

Feia temps que tenia pendents aquestes galetes belgues. Vaig estar a punt de fer-les quan Bèlgica va ser el país escollit al repte "reposteras por Europa" però al final van poder més le Waffles i vaig decidir que no podia passar d'aquest Nadal.

A Bèlgica i a Holanda (on també trobem aquestes galetes) es mengen tot l'any però a Suïssa i a Alemanya, els "Spekulatius" com en diuen a aquí, són clarament nadalencs.

La recepta és molt senzilla però per aconseguir uns Spéculoos amb el gust a caramel que els caracteritza, hem de posar atenció al sucre. Necessitem un sucre amb un alt percentatge de melassa. Com més alt millor. El sucre moré tradicional conté sobre un 3% d'aquest suc mentre que un sucre moré fosc, sense refinar, en conté pràcticament el doble. Per això us recomano utilitzar un sucre integral per fer aquesta recepta. Un sucre tipus Mascabado o, encara millor, Jacutinga. Jo he fet servir una barreja del tots dos.

I ara una experiència ben personal. El sucre és per naturalesa humit degut precisament a la presencia de la melassa. Al refinar-lo aquest suc es va separant del sucre creant el xarop que coneixem com a melassa. Perquè us dic això? Doncs perquè vaig pensar que si deixava reposar la massa una bona estona, no només perquè el fred la fes més manejable sinó estona suficient perquè la melassa del sucre pogués barrejar-se bé amb la resta d'ingredients, potser el gust dels Spéculoos en sortiria beneficiat. Vaig fer la massa al vespre i la vaig deixar a la nevera tota la nit. A L'endemà només d'obrir la nevera em va arribar una oloreta fantàstica a espècies però també a caramel!! I vaig saber que l'havia encertada!☺ Potser no cal tota una nit... però jo ho trobo més fàcil i pràctic que haver-me d'organitzar 3 o 4 hores en el meu dia a dia.

Ingredients

200 grams de sucre moré integral Mascabado
50 grams de sucre moré integral (biològic) Jacutinga
1 cullereta de canyella en pols
1 cullereta de barreja d'espècies: clau d'espècie, nou moscada, gingebre i matafaluga. Tot mòlt
250 grams de mantega a temperatura ambient
1 ou
350 grams de farina tradicional
5 grams d'impulsor
1 polsim de sal

Procediment

Posem els sucres i les espècies dins un bol i barregem.
Hi afegim la mantega tova i l'ou. Batem fins aconseguir una massa homogènia.
Tamisem la farina, l'impulsor i la sal. Ho afegim poc a poc a la barreja de sucre.
Ho barregem tot bé, fem una bola amb la massa, l'emboliquem amb film i a la nevera.

I a l'endemà ja només cal escalfar el forn a 180°C, preparar safates de forn amb paper sulfurat, treure la massa de la nevera, estirar-la amb un corró deixant un gruix d'uns 3-4 mm i anar fent les galetes amb el tallador que us faci més gràcia o simplement tallant-la a rectangles.

A mida que les teniu tallades les poseu sobre la safata de forn i IMPORTANT, abans d'enfornar-les les deixeu 10 minuts a la nevera. D'aquesta manera no perden la forma al coure.

I finalment les poseu al forn. Només calen uns 12-15 minuts o fins que les veieu daurades. Però vigileu-les perquè al fer-les amb sucre moré integral ja són fosques d'elles mateixes i podem despitar-nos tot esperant que quedin "daurades":

Han sortit molt i molt bones! I amb un "gust intens a caramel"!

Això darrer no ho dic jo ni la meva estimada familia (que també). Ho diu la meva companya de feina, la Birgit, i el seu marit! Com a bons alemanys, són uns enamorats del Spekulatius. N'han menjat de tots tipus i a diferents països (a Bélgica i Holanda també). Saben molt bé què volen i el que no els hi agrada... ho deixen sense miraments. Així que una vegada fetes les galetes, vaig fer-ne un paquet ben mono i vaig disposar-me a passar un dels exàmens més difícils que he tingut amb les Bruixes! I Vaig passar-lo!! Amb nota em van dir!!! ☺ Així que no puc fer altra cosa que recomanr-vos la recepta: s'ho val!!

I ara sí... BON ANY NOU!! Espero que al 2016 ens trobarem tots altra vegada. Que continuareu llegint les meves parrafadas i que a la cuina cada vegada hi haurà menys bruixes i més amics.

MOLTES gràcies per acompanyar-me al llarg del 2015!

Tot just fa una setmana que hem sortit del tot de les festes de Nadal i a Suïssa ja comencen a bombardejar amb els dolços de Carnestoles!!! Ho sento però em sembla que necessito una petita pausa dolça!! Avui posarem una mica de sal al bloc ☺

Ja haureu llegit alguna vegada que, curiosament i malgrat tenir un bloc on predominen les postres i els dolços, quan m'agafa l'atac de menjar "porqueries" busco desesperadament sal. I això em porta a ser una devoradora de patates fregides de bossa!! Però com sempre passa, les patates fregides porten una quantitat de calories que no em puc permetre. I és que sóc incapaç d'obrir-ne una bossa, menjar-ne una mà plena i plegar... no trobeu que les patates xips haurien d'estar a la llista de productes que afavoreixen l'addicció?☺ Així que a casa en comprem poques per mantenir les temptacions a ratlla.

Per altra part ens agraden molt les crispetes!!

Porten moltes menys calories i amb pocs grams en tens una bona porció. Ja fa uns quants anys que vaig comprar-me una màquina per fer crispetes a casa de manera natural. La màquina no fa res més que escalfar el blat de moro fins que aquest s'infla i peta. Majoritàriament les mengem així: sense sucres ni sals. A l'Iris la tornen boja! I si venen nens a casa, amb un bol de crispetes t'assegures un silenci sepulcral... fins que s'acaben☺

Però hi ha dies especials!! Dies (pocs) on puc disposar del sofà per mi sola! Dies on la casa està tranquila i puc dedicar-me de cor a una altra de les coses que m'agrada: mirar pel·lícules!!!! En aquests dies les crispetes han de tenir sabor a "Festa"☺ I així va sorgir aquesta recepta. I vull aprofitar aquesta falta sobtada de delit ensucrat per compartir-la amb vosaltres.

Per ser sincera però, he de dir que aquestes crispetes són cada vegada més habitual a casa. Creieu-me si us dic que ja gairebé no enyoro les patates xips. Ara mateix, qualsevol vespre de sofà pot ser "Festa" a casa meva. I són MOLT ràpides de preparar!! Precisament per què les tenim fetes en 20 minuts (fins i tot potser menys) les incloc dins la secció #20minutsimàgia.

Som-hi:

Ingredients

Per 1 porció generosa

25 grams de blat de moro - Llegiu "Notes"
1/2 cullereta de sal
1 cullereta de pebre vermell picant
2 culleretes de farigola seca
2 cullerades de formatge curat, ratllat - jo faig servir l'Appenzeller amb 1/4 de matèria grassa.
2 culleretes d'oli d'oliva suau - Llegiu "Notes"

Procediment

Feu les crispetes de la manera acostumada.
Mentre es fan, barregeu la sal amb el pebre vermell, la farigola i el formatge dins un bol.
Afegiu l'oli (si cal) al les crispetes així que han explotat i mentre encara són calentes. Remeneu-les bé amb les mans perquè quedin totes lleugerament untades.
Acabeu afegint la barreja d'herbes i formatge a les crispetes i sacsegeu-les bé perquè quedi tot ben repartit.

I ja està!! Polseu el botó "Play" i a gaudir-les!!!☺

P.S1- Només dir-vos que a vegades les he servit com a entreteniment a trobades d'adults a la feina i com a aperitiu en sopars d'amics i han estat un èxit. i que, lògicament, la barreja d'herbes i les quantitats són tan variables com els gustos de cadascú. També faig, tot i que menys sovint però que potser us poden inspirar:

Crispetes amb curry.
Crispetes amb wasabi en pols.
Crispetes amb romaní i tomàquets secs italians tallats ben petits. En aquest cas no hi poso l'oli perquè els tomàquets ja en porten prou.

NOTES

Les crispetes. Quan parlo de la quantitat de blat de moro és en el cas de fer les crispetes com jo o a la paella. Però la recepta també és vàlida en el cas de fer les típiques crispetes al microones. En aquest cas simplement ignoreu aquesta quantitat i mireu d'ajustar la resta d'ingredients als grams de blat de moro del paquet (fa molts anys que no tinc un d'aquests paquets a les mans però em sembla que contenien uns 50 grams de blat de moro).
l'Oli. L'oli només fa falta si feu crispetes al natural. Les crispetes fetes a la paella o al microones ja acostumen a portar grasses així que pràcticament no necessitareu afegir-hi res més perquè tindran suficient humitat per agafar les herbes. I una darrera cosa sobre l'oli: si teniu un dosificador d'esprai, us serà molt més fàcil engrasar-les. I si no en teniu... quan vaig publicar la Tortada de Banyoles, L'Olga ("La Cuina de l'Olga" ) em va parlar de l'oli desemmotllant. Aquest oli és perfectament comestible i també us pot anar molt bé per engrasar lleugerament les crispetes.

...

Ingredients

Procediment

Ingredients

Procediment

Ingredients

Procediment

Pas 1 - vespre dia 1

Pas 2 - matí dia 2

Pas 3 - tarda dia 2

Ingredients

Procediment

Ingredients

Poolish

Per la coca de brioix

Per l'acabat

Procediment

Poolish

La coca de brioix

Ingredients

Procediment

Ingredients

Procediment - llegiu "Notes"

Ingredients

Procediment

Ingredients

Procediment

Ingredients

Procediment

Ingredients

1 carbassa - Llegiu "Notes"1 llimona - la pela2 cullerades de sucre + 2 culleretes1 cullereta de canyella1/2 cullereta de gingebre sec - si el teniu fresc, ratlleu-ne la quantitat aproximada d'1 cullereta1/2 cullereta de clau1/2 cullereta de nou moscadaOli d'olivaAigua

Procediment

Ingredients

Procediment

24 hores abans o un mínim de 2 hores abans

Ingredients

Per unes 20-22 "madeleines"

Per el toc de xocolata

Procediment

Ingredients

Procediment

Pel pa

Ingredients

Procediment

Ingredients

Pel xarop de mandarina

Per la massa de les galetes

Procediment

Ingredients

Procediment

Ingredients

Pel pa d'espècies

Pel glacejat

Procediment

Pel pa d'espècies

Pel glacejat

Ingredients

Procediment

Ingredients

Procediment

1 carbassa - Llegiu "Notes"
1 llimona - la pela
2 cullerades de sucre + 2 culleretes
1 cullereta de canyella
1/2 cullereta de gingebre sec - si el teniu fresc, ratlleu-ne la quantitat aproximada d'1 cullereta
1/2 cullereta de clau
1/2 cullereta de nou moscada
Oli d'oliva
Aigua